Espanya es conté davant la victòria de Trump i tem pels aranzels

Madrid"Es veia a venir", admeten fonts de la Moncloa. Els resultats electorals als Estats Units han sorprès per la seva contundència, però no tant per la victòria de Donald Trump, que ha posat de manifest més que mai com funciona la diplomàcia. S'han acabat els missatges polítics entre estats obligats a entendre's i mantenir les seves aliances. "Treballarem en les nostres relacions estratègiques bilaterals i en la forta associació transatlàntica", piulava a X aquest dimecres Pedro Sánchez, que també felicitava el president electe. El PP rebia amb fredor la victòria del republicà i Vox es congratulava perquè s'obre una oportunitat per reforçar el lobi d'extrema dreta a Espanya i Europa.

Sánchez guarda al calaix les valoracions sobre Trump com a "líder de l'extrema dreta internacional" que solia manifestar per carregar contra les aliances del PP amb Vox. Un cop coneguts els resultats de les eleccions als EUA, la contenció al govern espanyol és màxima i s'eviten comentaris que se surtin de la correcció diplomàtica. "No cal recordar que Trump i el govern espanyol representen ideologies diferents. Això és obvi", anoten a la Moncloa, i afegeixen que la política exterior és una qüestió "molt sensible". Els que la lideren, Sánchez i el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, s'han limitat a subratllar que els EUA són "l'aliat natural" de la Unió Europea i que, amb Espanya, hi ha una "intensa relació" en el marc de l'OTAN.

Però és evident la preocupació davant l'arribada d'un personatge imprevisible, que ja ha anunciat la seva voluntat d'apujar els aranzels a productes estrangers. En aquest sentit, Albares sí que recordava que els Estats Units són la primera destinació de les inversions espanyoles i alhora el primer inversor a l'Estat. El centre d'investigació Oxford Economics assenyala que Espanya se situaria a mitja taula de països europeus afectats directament per les tarifes comercials que pugui establir a partir d'ara Trump, per darrere de Finlàndia, Itàlia, Alemanya, Suècia, França, Àustria, Portugal i Bèlgica. Ara bé, els efectes dels aranzels als socis europeus tindria una repercussió de "segona ronda" a Espanya que sí que tindria un impacte més negatiu, segons piulava a X l'expert d'aquest institut Ángel Talavera. És a dir, per exemple, la indústria espanyola, que té en Alemanya un soci comercial, es podria veure afectada indirectament per una baixada de les exportacions de la indústria alemanya als Estats Units. L'Íbex-35 també detectava aquest perill i registrava algunes caigudes un cop coneguts els resultats.

El PP, tradicionalment més lligat al partit republicà, també admetia que tothom haurà de posar de la seva part perquè "aquests aranzels no es produeixin", en paraules de la seva número dos, Cuca Gamarra. Com el govern espanyol, els conservadors han optat per un discurs sense valoracions. En canvi, la FAES de José María Aznar ha estat clarivident a l'hora de manifestar que la victòria de Trump "no és una bona notícia". "El seu discurs encarna un populisme adobat de plantejaments proteccionistes, aïllacionistes, i actituds intemperants que en el seu moment van arribar al desafiament institucional instigant ni més ni menys que un assalt al Capitoli", deia el comunicat de la fundació que presideix l'expresident espanyol. El nou escenari als EUA apropa més el PP al PSOE en aquest àmbit i l'allunya de Vox, que és l'únic que es congratulava públicament. "És l'hora dels patriotes. És l'hora de la llibertat", piulava a X el seu president, Santiago Abascal.

A l'espai a l'esquerra del PSOE sí que s'ha entrat al discurs polític, lamentant que Kamala Harris no era una opció que confrontava prou amb Trump ideològicament. La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, deixant de banda el rol institucional, lamentava que guanyés algú que "intoxica amb odi i desinformació" i feia una crida a "expandir les polítiques transformadores". Podem comparteix aquest diagnòstic i expressa amb més claredat que el progressisme no pot conformar-se amb el "mal menor", sinó que cal anar al xoc contra l'extrema dreta.

El Marroc i el Sàhara Occidental

Més enllà dels posicionaments polítics interns, Espanya observa l'efecte que pot tenir la victòria de Trump en tant que estat membre europeu i, particularment, hi ha una derivada al Marroc. El president electe va reconèixer el 2020 unilateralment la sobirania de Rabat sobre el Sàhara Occidental, una posició que posteriorment ha anat obligant altres països a moure's, com va fer Sánchez el 2021. La crisi que van viure Espanya i el Marroc es va reconduir, però Mohammed VI es pot sentir ara amb més força. Qui es va moure fins i tot abans de les eleccions als EUA va ser el francès Emmanuel Macron, que la setmana passada va fer una visita d'estat a Rabat i va ratificar el seu gir respecte al Sàhara Occidental. Una decisió que ha propiciat que Algèria hagi aixecat el veto al comerç exterior amb Espanya i l'hagi imposat ara a França, tal com ha revelat aquest dijous El Confidencial.