Trump puja a les enquestes i trepitja els talons a Kamala Harris

BarcelonaQuan només queden dues setmanes per a les eleccions als Estats Units, l'expresident Donald Trump guanya terreny a les enquestes i aboca el país al resultat electoral més ajustat en vint anys. A 20 d'octubre, la mitjana de les principals enquestes del país dona a la demòcrata Kamala Harris un 49,2% de la intenció de vot i a Donald Trump un 48,3%, menys d'un punt de diferència, quan el marge d'error de les enquestes és de dos punts. La distància s'escurça després d'un estiu en què la vicepresidenta –que va començar per darrere a les enquestes– havia aconseguit superar Trump, tot i que mai per sobre dels dos punts, que suposen un empat tècnic. La candidata no retrocedeix, però Trump ha pujat en diversos estats clau i li trepitja els talons.

"Per algun motiu Kamala Harris té un sostre de vot que no està aconseguint sobrepassar, i el que passa amb Trump és just el contrari, que té un terra molt sòlid, amb un votant que no es qüestiona res, digui el que digui el candidat", explica José Antonio Gurpegui, analista de l'Institut Franklin d'estudis nord-americans de la Universitat d'Alcalà d'Henares. I partint de la seva base sòlida, Trump està aconseguint sumar altres vots amb un discurs molt més negatiu que Harris, "basat en la por", com recorda Gurpegui, i convertint els immigrants en el cap de turc de tots els mals de la societat nord-americana, des de l'economia fins a la delinqüència i la crisi dels opiacis. I li està funcionant: el 48,3% de vot favorable a Trump en els sondejos més recents és la xifra més alta per a l'expresident en els últims dos anys; només l'havia igualat molt puntualment a finals de juliol quan Harris s'acabava d'incorporar a la cursa electoral, en dades de Real Clear Politics (RCP).

En canvi, algunes de les bases del vot demòcrata no són tan fidels, com demostra l'última enquesta que han publicat el New York Times i el Siena College, que atorga a Harris un suport dels votants llatins força inferior al que han tingut els últims tres candidats del seu partit a la Casa Blanca. Malgrat que Donald Trump ja va demostrar que la tesi que no es pot arribar a la Casa Blanca sense la major part del vot llatí era falsa, aquest és un grup creixent que encara es considera decisiu. Ara només un 58% dels hispànics diu que votarà Harris i un gens menyspreable 35% diu que ho farà per Trump. "Els llatins per Trump tenen por que vinguin altres immigrants que els treguin la feina", explica Gurpegui. Harris també té menys suport del que s'esperaria entre els homes negres, un segon grup de població que també es considera tradicionalment demòcrata.

El vot indecís és només un 4%

Tanmateix, l'expert no creu que la debilitat de Kamala Harris a les enquestes s'expliqui per algun grup ètnic o social concret. De fet, per evitar repetir els errors de Hillary Clinton el 2016, Kamala Harris està evitant fer campanya partint de la seva condició de dona o de dona multiètnica. "Harris està fent una campanya molt bona; les coses òbvies, com que és dona o que pertany a una minoria no les està dient", i posa el focus en les propostes, apunta l'analista. Però, així i tot, el que deixen clar les enquestes és que l'entusiasme que va despertar la nominació de Kamala Harris entre els votants demòcrates no ha aconseguit traspassar a la resta de la societat. I aquest és el problema, perquè per guanyar necessita el vot dels indecisos, especialment dels votants independents però també dels republicans indecisos.

Es calcula que un 27% dels votants estatunidencs són independents –no es declaren ni republicans ni demòcrates–, i en els últims 44 anys només dos candidats han aconseguit arribar a la Casa Blanca sense tenir la majoria en aquest grup de votants: George Bush fill, el 2004, i Barack Obama, el 2012. Les enquestes aquest cop estan frec a frec també en aquest grup d'independents, que serà més decisiu que mai, segons RCP. Però Gurpegui hi afegeix un altre grup clau: "Caldrà veure quant de suport aconsegueix Harris entre el 35% de republicans que van votar Nikki Haley a les primàries del partit en contra de Trump", apunta.

Tot i així, el percentatge de votants totalment indecisos, que diuen que aniran a votar però encara no saben a qui, es calcula que és només un 4%.

El problema torna a ser, com sempre, el sistema electoral dels Estats Units, que fa que tot el resultat s'acabi decidint en uns pocs estats, els estats clau o swing states. Aquest cop són set, que mostren un empat encara molt més ajustat entre tots dos candidats i que donaran els vots decisius per a la victòria. Una enquesta d'aquesta mateixa setmana a la NPR mostrava que Trump ha guanyat terreny en els últims dies en els estats clau de Pensilvània, Michigan i Wisconsin, que han passat de decantar-se per Harris a un empat, mentre que Arizona, que semblava encallada, ara es decanta més per Trump. En aquesta recta final fins al 5 de novembre, els dos candidats s'esforçaran per fer campanya en aquests estats, perquè està clar que, sobretot allà, cada vot que puguin arrabassar pot ser decisiu. Tal com apuntava fa uns dies el professor David Smith, del United States Studies Centre a l'ABC, aquestes poden ser "les eleccions més ajustades en dues dècades", després de les que va guanyar George Bush l'any 2000 gràcies a poc més de 500 vots de diferència a l'estat clau de Florida.