"Em sento avergonyit": l'exlíder dels Proud Boys, condemnat a 22 anys de presó per l'assalt al Capitoli
És la sentència més gran imposada pels aldarulls produïts el 6 de gener del 2021
BarcelonaL'exlíder de l'organització Proud Boys, Enrique Tarrio, ha estat sentenciat aquest dimarts a 22 anys de presó pel seu paper en l'assalt al Capitoli del gener del 2021, quan una multitud de votants trumpistes va irrompre a l'edifici per intentar impedir la investidura de Joe Biden com a president dels Estats Units. Estava acusat de conspiració sediciosa, i és la pena més gran imposada fins ara contra membres del grup d'extrema dreta i també en relació amb els fets ocorreguts aquella jornada.
El departament de Justícia volia que Tarrio, de 39 anys, passés més de tres dècades a la presó, ja que el considerava el "líder d'un complot per trencar, a través de la violència, la pedra angular de la democràcia dels Estats Units" i, per tant, "anul·lar" la victòria electoral de Biden sobre Donald Trump, que també ha estat jutjat pel paper que va tenir en aquella jornada. En canvi, la defensa de l'acusat demanava un màxim de 15 anys de presó.
Tarri no era a Washington el 6 de gener –les autoritats el van obligar a abandonar la ciutat per culpa d'un altre cas–, però els fiscals asseguraven que el seu paper va ser clau per mobilitzar els trumpistes i animar-los a actuar amb violència. “Als paràsits del Congrés i als que volen robar la Casa Blanca, si voleu una guerra, tindreu una guerra”, va sostenir Tarrio en un esdeveniment a Washington dies abans de l'assalt. Segons els fiscals, com que no va poder ser-hi, va triar Joe Biggs i Ethan Nordean perquè fossin els líders del grup sobre el terreny.
"Estic profundament avergonyit"
Abans de conèixer la sentència, Tarrio ha comparegut davant del tribunal i, visiblement emocionat, ha demanat insistentment disculpes per les seves accions. "No soc un fanàtic. Fer mal o canviar els resultats de les eleccions mai va ser el meu objectiu. De fet, mai vaig pensar que fos possible canviar els resultats dels comicis –ha dit–. Estic profundament avergonyit i penedit de tot plegat, que m'està causant tant de patiment. Definitivament, [l'assalt al Capitoli] va ser una vergonya per a tot el país", ha afegit. Prèviament, havien parlat membres de la seva família, la seva mare i la seva filla, que, entre plors, havien demanat clemència.
La sentència contra Tarrio és la més contundent, però no és l'única que s'ha donat a conèixer últimament contra membres dels Proud Boys. En els últims dies, diversos dirigents del grup radical han conegut les seves penes: Dominic Pezzola, condemnat a 10 anys de presó; Zachary Rehl, a 15 anys; Joseph Biggs, a 17; i Ethan Nordean, a 18 anys, la sentència fins ara més contundent.
Segons l'organització de drets civils Southern Poverty Law Center (SPLC), més de 40 integrants dels Proud Boys han passat pels tribunals nord-americans per respondre per les seves accions del 6 de gener del 2021. La demolidora actuació del sistema judicial contra "l'exèrcit de Trump", com els va definir un dels fiscals del cas, ha deixat l'organització tocada. Les últimes dades disponibles d'Armed Conflict Location and Event Data Project (ACLED), que recopila informació en temps real d'incidents de violència política, indiquen que l'activitat dels Proud Boys al juliol va caure un 75% respecte al juny. Tot i això, SPLC adverteix que el grup no està en procés de desaparició sinó més aviat de reconversió.
Un periodista canadenc, l'origen
El grup, que va ser clau en l'assalt al Capitoli del 2021, va ser creat el 2016 pel periodista canadenc d'origen britànic Gavin Mclnnes. McInnes, ara de 53 anys, havia estat un dels fundadors el 1994 de la revista Vice de Montreal, una publicació gratuïta amb un estil de punk alternatiu i provocador que es va convertir en un punt de referència per als anomenats hipsters. Gràcies a l'èxit de Vice, McInnes es va instal·lar el 2001 a Nova York, ciutat on es va transformar d'un provocador irreverent en un extremista amb la paraula "Destrucció" tatuada a l'esquena.
El 2003, en una entrevista al diari The New York Times, McInnes va pronunciar la frase que anys després es convertiria en l'essència del grup extremista: "M'encanta ser blanc i crec que és una cosa de la qual cal estar molt orgullós". En els anys següents, McInnes va seguir refinant la seva visió extremista, racista, homòfoba i misògina, inicialment des de Vice i posteriorment des d'altres mitjans conservadors. Fins que el 2016 va llançar, a la revista supremacista Taki's Magazine, el moviment Proud Boys (nois orgullosos, en anglès), una mena de club en què no estan permeses les dones i en què els homes "es neguen a disculpar-se per haver creat el món modern”.
McInnes, fidel al seu estil provocador d'extrema dreta, va començar a distanciar-se dels Proud Boys el 2017, acusant el grup que ell va crear de ser una versió "lleugera" del que la dreta alternativa ha de ser. De totes maneres, el moviment es va acabar consolidant com un grup de suport fidelíssim a l'expresident Trump, tal com va acabar de quedar palès en l'assalt al Capitoli.