Trump, acusat de 37 delictes federals pels papers classificats

WashingtonDonald Trump ha rebut la seva segona imputació històrica en tan sols dos mesos. El fiscal especial Jack Smith, nomenat pel departament de Justícia, ha acusat formalment l'expresident de 37 delictes relacionats amb la retenció dels documents classificats que va trobar l'FBI a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Palm Beach (Florida). Per tant, haurà de comparèixer davant el Tribunal Federal de Miami dimarts a les tres de la tarda (a les nou del vespre hora catalana). Així ho havia comunicat el mateix Trump a través de la seva xarxa social, Truth Social, i ho ha confirmat el fiscal especial aquest divendres en una declaració de dos minuts davant la premsa: "Tenim una sèrie de lleis en aquest país, que s'apliquen a tothom. Els fets determinen el resultat d'una investigació. Ni més, ni menys".

El departament de Justícia, dependent del govern federal, ja ha fet públics els càrrecs de la imputació. En total, Trump i el seu assessor Walt Nauta s'enfrontaran a una acusació de 37 delictes: 31 per retenir informació de defensa nacional, quatre per la possessió oculta de documents classificats, dos per fer declaracions falses a l'FBI i un per conspiració per obstruir la justícia.

Trump no només es va emportar a la seva residència de Palm Beach més de tres-cents documents classificats i desenes de milers d'altres papers governamentals, sinó que, a més, es va negar a lliurar-los quan l'hi van requerir. Davant aquesta negativa, el departament de Justícia va enviar agents de l'FBI a registrar la mansió l'agost de l'any passat. Trump ha defensat des del primer moment que tenia potestat per quedar-se amb els documents classificats quan abandonés la Casa Blanca, i ha arribat a afirmar falsament que els havia desclassificat.

"Els documents classificats que Trump desava en les seves capses incloïen informació relativa a les capacitats de defensa i armament tant dels EUA com de països estrangers; programes nuclears dels EUA; vulnerabilitats potencials dels EUA i els seus aliats davant un atac militar; i plans per a possibles represàlies en resposta a un atac estranger", assenyala el document de la imputació. El fiscal especial assegura que els documents classificats procedien de la CIA, el departament de Defensa, l'Agència de Seguretat Nacional i el departament d'Estat, entre d'altres.

A més, explica que l'expresident hauria ensenyat a membres del seu comitè polític de campanya "mapes classificats relacionats amb una operació militar en curs", quan aquests individus no tenien les credencials necessàries per accedir-hi. La imputació conté transcripcions d'una conversa entre Trump i un membre del seu equip, on presumeix dels documents classificats: "Això és informació secreta. Mira, fixa-t'hi! Com a president podria haver-ho desclassificat... ja no puc, però això és un secret". En una altra part del document, el fiscal afirma que Trump havia sospesat diverses vies per evitar retornar els documents i va demanar al seu advocat que els "amagués o destruís".

Trump torna a jugar la carta victimista

Després de la imputació que va rebre Trump a l'abril a Nova York –la primera a un president en actiu o retirat–, on va ser acusat de 34 delictes de falsedat per ocultar pagaments a l'actriu Stormy Daniels per comprar el seu silenci sobre una aventura extramatrimonial, l'exmandatari ha tornat a passar a la història. El 10 de maig, a més, va ser condemnat per abús sexual a la periodista i escriptora E. Jean Carroll i sentenciat a pagar cinc milions de dòlars.

"La corrupta administració Biden ha informat els meus advocats que he estat acusat, aparentment per la farsa de les capses, malgrat que Joe Biden té 1.850 capses a la Universitat de Delaware, a més de capses a Chinatown, DC, i encara més capses a la Universitat de Pennsilvània, i documents escampats pel seu garatge, on aparca el Corvette", va publicar Trump dijous a Truth Social, anunciant al món la seva imputació. "Això és una interferència electoral i la continuació de la caça de bruixes més gran de tots els temps", va dir en un vídeo publicat en la mateixa xarxa social.

Els seus principals adversaris de cara a les primàries, Ron DeSantis, Mike Pence i Tim Scott, ja s'han pronunciat a través de les xarxes socials mostrant-li el seu suport: "La instrumentalització del poder judicial federal suposa una amenaça mortal per a una societat lliure", ha tuitat DeSantis, que ha afirmat que si és elegit president, la seva administració "retrà comptes amb el departament de Justícia".

Com ja va fer amb la imputació a Nova York, Trump ja ha començat a utilitzar aquesta imputació per victimitzar-se amb objectius polítics. Al candidat per a les primàries republicanes, que domina amb comoditat les enquestes (amb el 53,8% dels suports, 32,5 punts per sobre del segon classificat, Ron DeSantis), li va anar bé políticament aquesta acusació, des de la qual ha doblat el seu avantatge respecte al governador de Florida, i espera tornar a treure rèdit d'aquesta situació. Fins i tot imputat, o amb una condemna, no hi ha res que li impedeixi legalment ser candidat a la presidència. La Constitució nord-americana només especifica tres requisits bàsics: tenir més de 35 anys, haver nascut al país i haver-hi viscut almenys els últims 14 anys.

L'expresident més perseguit per la justícia

Trump també té comptes pendents amb la justícia a Washington i Atlanta, on està sent investigat per la seva implicació en l'assalt al Capitoli i per intentar falsejar les eleccions presidencials del 2020 a Geòrgia. Per tots dos casos, també podria arribar a enfrontar-se a càrrecs penals.

Davant tots els seus casos judicials, l'estratègia de Trump acostuma a ser la d'intentar allargar el procés tant com sigui possible, amb recursos, apel·lacions i altres estratègies legals. Així ho ha estat fent des d'abans d'entrar en política i es preveu que ho continuï fent amb els casos que planen sobre ell. Segons diversos experts legals, les tàctiques dilatòries de l'expresident podrien postergar l'inici del judici, almenys, fins a la primavera de l'any que ve, enmig del procés de primàries republicanes.