Una dona podrà ser mai presidenta dels Estats Units?

Nova YorkEn el difícil ascens cap al “sostre de vidre més alt i dur,” les candidates presidencials han persistit i resistit. Prometien ser independents i que no les controlaria ningú. Sobretot, creien que el país estava preparat per a elles. Però, una rere l'altra, han quedat desmentides. Els Estats Units han estat liderats per homes durant els seus 248 anys d’història, i això continuarà, almenys, durant quatre anys més. Dimecres, la vicepresidenta Kamala Harris es va convertir en l'última dona que ha fracassat a l'hora de trencar la barrera de gènere per a la presidència i la segona a ser derrotada per Donald Trump.

Arreu del país, en cadenes de missatges, durant els desplaçaments, a les oficines, amb amics i familiars, les dones intentaven assimilar l’amargor d’una altra derrota. Les mares consolaven les seves filles. Altres intentaven esbrinar com explicar què significava, tant per als seus éssers estimats com per a elles mateixes, que Kamala Harris hagi estat derrotada per un home com Donald Trump, que ha presumit de prendre drets a les dones d’agafar-les pels genitals, i que ha estat declarat responsable d’abús sexual.

"Sincerament, ell em fa molta por", afirma Nicole Saylor, una votant independent de Hendersonville, a Carolina del Nord, que ha votat demòcrata en les últimes eleccions. "I em terroritza viure en un país on el 51% de les persones voten algú que és intolerant i misogin. Em terroritza que la meitat del país pensi que això està bé".

La derrota de Harris ha portat una onada de tristesa i dolor a moltes dones. Però aquesta vegada hi ha una altra emoció en joc. Quan Hillary Clinton va perdre contra Trump el 2016, la ràbia i el xoc van ser tan palpables que van encendre un moviment de protesta amb barrets roses. Ara, davant la realitat que Trump ha tornat a guanyar amb un mandat electoral més gran que abans, les dones de tot el país expressen una resignació absoluta davant del fet que el seu país estigui més obert a un segon mandat de Trump que a la idea de tenir una líder dona.

"Teniu poder"

"Només tinc un buit al cap. No puc mirar endavant", diu Abby Clark, de 42 anys, que treballa en la defensa ambiental a Detroit. "No sé com planejar res. No puc imaginar el món en què estarem ni com serà. Només sé que serà difícil i dur". En el seu discurs de concessió a la Universitat Howard, Harris no va parlar de la seva derrota en termes de gènere o ètnia. No hi va haver menció al sostre de vidre. En canvi, va parlar directament amb els joves que s'havien reunit per veure-la: “No deixeu mai d'intentar fer del món un lloc millor, teniu poder -va dir Harris-. Teniu poder. I no feu mai cas a ningú que us digui que una cosa és impossible perquè no s'ha fet mai".

Al llarg de la seva campanya de quinze setmanes, Harris, una dona negra i amb orígens asiàtics, ha intentat esquivar les preguntes sobre el significat històric de la seva candidatura i centrar-se en la seva voluntat de servir com a presidenta de “tots els nord-americans”, una estratègia que li ha permès desafiar Trump en qüestions de polítiques i caràcter. Quan va arribar el dia de les eleccions, havia eliminat del tot la qüestió del seu gènere i el nom del seu rival del seu argumentari final, i presentava la seva lluita com una lluita per abraçar un futur de més unitat.

Harris i el seu partit van apostar-ho tot a atraure les dones atacant el caràcter de Trump i recordant que estava orgullós d’haver designat tres jutges del Tribunal Suprem que van ajudar a anul·lar la sentència Roe contra Wade, cosa que va acabar amb el dret constitucional a l’avortament.

Va mostrar vídeos del comportament estrany de Trump als seus mítings, i es va centrar en els seus comentaris despectius sobre les dones, les minories i els oponents polítics en el tram final. Va convidar dones afectades per les prohibicions restrictives a l'avortament a pujar a l’escenari en els seus actes. I ella i els seus assessors esperaven que els mítings de Trump fossin un recordatori del seu historial amb les dones.

Apel·lació als votants masculins

Per la seva banda, Trump ha fet servir un llenguatge misogin per descriure Harris, insultar la seva intel·ligència i afirmar que li falta fortalesa per liderar el país. En un míting a Carolina del Nord, va riure a un comentari d'algú del públic que insinuava que Harris havia estat prostituta. “Aquest lloc és increïble," va dir.

Però algunes dones que donen suport a Trump han argumentat que la derrota de Harris no té a veure amb el gènere. "Crec que els Estats Units estan preparats per a la presidenta adequada," afirma Fanchon Blythe, una partidària de Trump i membre del Comitè Nacional Republicà. "Kamala Harris no era l'adequada".

Mentre analitzaven els resultats d'una elecció que mostra una inclinació cap a Trump en gairebé tots els grups demogràfics, els demòcrates reflexionaven aquest dimecres sobre fins a quin punt el gènere de Harris ha influït en la seva derrota. "Crec que tot ha comptat", afirma Jane Kleeb, la presidenta del Partit Demòcrata de Nebraska. "Ètnia, gènere, ciutat, rural, etc. Hem aplicat una estratègia de camp de batalla durant 20 anys. No està funcionant".

Els Estats Units van per darrere d’altres països —el Regne Unit, Alemanya, Israel, l'Índia, el Canadà i, aquest any, Mèxic— que han escollit dones com a líders. Però els Estats Units no estan sols, ni de bon tros. Els homes encara dirigeixen el món, numèricament. Només aproximadament un terç dels països de les Nacions Unides han tingut en algun moment una dona al capdavant del govern. Només 13 dels 193 països membres estan liderats per dones, segons el Pew Research Center.

Fa vuit anys, Hillary Clinton, una ex primera dama, senadora i secretària d’Estat, va guanyar el vot popular, però va perdre al col·legi electoral contra Trump. En el seu discurs de concessió, Clinton va dir que esperava que una dona aconseguís trencar el sostre de vidre “més aviat del que puguem pensar ara". L’espera continua. I aquesta vegada el camí a seguir sembla més incert.