Diplomàcia secreta, una guerra i un assassí: com es va gestar l'intercanvi de presoners

WashingtonLa tardor del 2022 feia més de mig any que havia començat la guerra d'Ucraïna. En aquell moment, el món ja havia vist les imatges de la massacre indiscriminada de Butxa. Occident assenyalava, i encara ho fa, Rússia com la principal amenaça per a la seguretat. Els xocs verbals entre el president Joe Biden i el seu homòleg Vladímir Putin augmentaven la tensió entre els dos països.

Va ser la tardor del 2022 quan Moscou va mostrar els primers indicis d'arribar un acord pel que acabaria sent l'intercanvi de presoners que es va produir aquest dijous, el més gran des de la Guerra Freda. Les imatges d'ahir de Putin i Biden –cadascun a l'altra punta del taulell global– rebent als peus de l'avió la seva gent semblen rescatades d'aquells anys. Es tracta d'unes fotografies que reforcen més el clima d'una guerra de blocs.

La diplomàcia secreta entre els dos països ha estat treballant mentre a Europa es covava la por d'una guerra que s'escampés per tot el continent. Durant aquelles primeres negociacions el 2022, Rússia encara no havia arrestat el periodista del Wall Street Jornal Evan Gershkovich, però sí que a Alemanya feia temps que Vadim Krasikov estava complint cadena perpetua per haver matat a Berlín un opositor txetxè. De fet, ni tan sols s'estava negociant l'alliberament dels presoners actuals.

Les converses eren per aconseguir retornar a casa la jugadora de bàsquet Brittney Griner, que havia estat detinguda i enviada a una colònia penal russa quan li van trobar oli de cànnabis a la maleta. Per poder alliberar Griner, va ser necessari intercanviar-la per un traficant d'armes rus, Víktor But. Va ser durant aquelles negociacions quan Moscou va mostrar interès als nord-americans per recuperar Krasikov. De seguida, la Casa Blanca va plantejar l'oferta a Alemanya: alliberar Krasikov a canvi d'aconseguir el principal líder de l'oposició anti-Putin, Aleksei Navalni. En un primer moment els alemanys es van negar a retornar un home que havia comès un crim tan clar al seu territori.

Sí, des d'un inici Navalni estava a la llista dels presoners que volien els Estats Units. Ell i l'exsoldat Paul Whelan, que era a Rússia des del 2018, eren els dos primers noms d'una llista que s'aniria engreixant. Washington va començar les negociacions amb Moscou amb la premissa que ambdues parts poguessin deixar clar el que volien.

Totes les ofertes fetes pels nord-americans, i que no incloïen Krasikov, sempre eren rebutjades per Rússia. La clau era retornar l'assassí. Aconseguir convèncer el canceller alemany, Olaf Scholz, d'alliberar Krasikov va ser un dels punts més difícils en les negociacions i, segons Jake Sullivan, conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units, va ser el mateix Biden qui es va encarregar de fer-ho. "Per tu... ho faré", va dir Scholz en la trucada amb Biden quan finalment va cedir. La concessió de Krasikov perquè els nord-americans poguessin recuperar els seus presoners és un altre exemple de l'acostament de posicions entre Washington i Berlín.

L'efecte Navalni

La mort de Navalni el passat mes de febrer, en una de les colònies penals més dures de Rússia, va ser un punt d'inflexió per a les negociacions. Col·laboradors de l'opositor explicaven a l'agència Reuters que Navalni no havia mort, sinó que l'havien "assassinat" a la presó. Hi havia la por que això suposés un retrocés en tot el que s'havia avançat fins llavors. "El dia que va morir Navalni, vaig veure els pares de l'Evan [Gershkovich] i els vaig dir que el president estava determinat a aconseguir-ho malgrat la tràgica notícia. I vam continuar treballant durant els darrers mesos fins a arribar a avui", explicava Sullivan.

Ara també se sap que el mes de juliol va ser més transcendental dins la carrera de Biden del que se sabia. Enmig de la crisi interna del seu partit, Rússia va acceptar el tracte. Segons Sullivan, el diumenge 21 de juliol, quan Biden estava aïllat a la seva casa de Delaware per covid, va trucar-se amb Eslovènia per acabar de tancar com seria l'intercanvi de presoners. Una hora després anunciava que renunciava a la candidatura demòcrata.

No ha estat només Kamala Harris qui ha canviat l'energia dins del partit, a escala personal Biden ha sigut capaç de capgirar el relat que es farà sobre els seus últims mesos al poder. Abans del 21 de juliol el president corria el risc de ser recordat com un home arrogant i que estava disposat a aferrar-se al poder costés el que costés. Després del discurs de dimecres passat, en què va convertir la seva renúncia en un acte de servei, el retorn dels presoners ha sigut el que li faltava per assegurar quin serà el seu llegat.

Tant Biden com Putin han venut a casa seva l'operació com una victòria. A Moscou, de fet, es repetia una estampa gairebé idèntica a la de Washington: el president rus rebia ahir els presoners amb rams de flors i la promesa de condecorar-los. "Vull agrair-vos haver estat fidels al vostre jurament, al deure i a la pàtria, que no us ha oblidat".