El desig intern de Washington que amenaça el futur de Netanyahu
Els Estats Units cada cop tenen menys recels per fer explícit el seu malestar amb el primer ministre israelià
WashingtonLes relacions entre els Estats Units i Israel no passen pel seu millor moment. O més ben dit, hi ha hagut un distanciament entre l'administració de Joe Biden i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. La crueltat i la fam a la qual està sotmesa la població de Gaza, fruit del brutal setge israelià contra la Franja, i la pressió que està rebent Biden per part dels seus votants en any electoral estan fent que des de Washington cada cop es critiqui de manera més oberta la gestió del govern israelià. Bona prova d'això és que divendres, per primera vegada, els Estats Units van demanar davant l'ONU un alto el foc a la Franja.
El malestar amb Netanyahu ja es va fer palès quan la vicepresidenta Kamala Harris va demanar un alto el foc el 3 de març i quan Biden va exigir a Israel durant el discurs de l'estat de la Unió que protegís els civils de la Franja. La reunió de Harris amb l'exministre de defensa israelià Benny Gantz a la capital estatunidenca va ser un altre gest que no va agradar a Netanyahu, i ara, les declaracions del líder de la majoria al Senat, el demòcrata Chuck Schumer, han acabat de posar en relleu les esquerdes que han sortit en la relació. Schumer, que és d'origen jueu, va dir durant un dels seus discursos al Senat: "El primer ministre Netanyahu s'ha perdut permetent que la seva supervivència política s'hagi sobreposat al damunt dels interessos d'Israel".
Que el tàndem Biden-Harris es mostri crític amb el seu soci és un fet esperable en el context de la campanya electoral, especialment quan el vot de càstig s'ha fet notar a les urnes d'alguns estats com Michigan. Ara bé, que una figura com Schumer hagi estat tan crítica amb Netanyahu és molt significatiu per a Ilan Berman, vicepresident de l'American Foreign Policy Center i exconsultor del Departament de Defensa nord-americà: "El que està passant al Congrés és més problemàtic perquè és el lloc on tradicionalment Israel ha rebut la major part del seu suport. Però ara, com vam veure al discurs de Schumer, està començant a mostrar noves tensions".
Tenir d'esquena el Congrés nord-americà pot ser un mal de cap per a Israel, sobretot a l'hora d'aprovar nous paquets per enviar diners i armes, com el que està bloquejat pels republicans (encara que el bloqueig d'aquesta mesura està motivat pel filibusterisme de Trump a Biden). La visita de la delegació del govern israelià a Washington, que està prevista per a la setmana que ve, és un símptoma de la preocupació per les tensions entre els dos socis. "Israel està decidit a purgar Hamàs de la Franja i els seus plans pot ser que no siguin acceptables per a Washington. Si això passa, llavors realment existeix la possibilitat que l'ajuda s'aturi completament. Per tant, això té el potencial de convertir-se en una crisi bastant significativa en les relacions", avisa Berman.
"Partidaris d'Israel, però no de Netanyahu"
Els Estats Units respecten el dret d'Israel de perseguir Hamàs (així ho va expressar el mateix Biden durant el discurs de l'Estat de la Unió), però també estan intentant adoptar un paper més constructiu enmig d'una crisi humanitària que ja s'ha saldat amb la vida de més de 30.000 palestins. La gestió que està fent Netanyahu del conflicte, que també li està costant crítiques internes, no agrada als Estats Units. El pes d'unes possibles eleccions penja sobre el cap de Netanyahu, que està patint una crisi de popularitat dins del seu país. De fet, "hi ha un desig a Washington" d'un canvi de primer ministre, segons Berman, que afegeix: "Són partidaris d'Israel, però no de Netanyahu".
La invitació a Gantz (a qui Netanyahu no va autoritzar el viatge) és un gest que afegeix més pressió al cap de govern. Gantz actualment és el líder del Partit de la Unitat Nacional i forma part de l'executiu d'emergència que està sota el comandament de Netanyahu, que representa el conservador Likud. "Sembla que l'administració està treballant per intentar escollir el pròxim primer ministre israelià", puntualitza Berman.
Encara que directament els Estats Units no podrien provocar unes eleccions a Israel, sí que podrien crear un clima favorable de manera indirecta. "Si els Estats Units posen prou pressió sobre Netanyahu perquè canviï els seus plans de guerra, o fa alguns canvis força dramàtics en la política, podríem veure membres del seu govern abandonar la coalició. I si això passa, hi haurà noves eleccions", exposa Berman. L'altra qüestió és si realment això seria convenient o no pel context de la guerra de Gaza.
Molt abans del 7 d'octubre, els Estats Units (sota l'administració Trump) ja havien treballat per ajudar a normalitzar les relacions entre Israel i alguns països àrabs, com va ser el cas del Marroc. I aquest és el camí pel qual es vol apostar a la llarga. Durant el discurs de l'estat de la Unió, Biden també va parlar de la necessitat de reconèixer els dos estats; ara bé, això no sembla que sigui el que vol la societat israeliana. "En general, és molt partidària de treure Hamàs de Gaza i molt escèptica amb la idea d'un estat palestí, almenys ara", diu Berman.
En cas de convocar-se noves eleccions, hi hauria la probabilitat que Netanyahu sortís, però no voldria dir que canviés l'essència de l'estat, un escenari en el qual se seguiria repetint el mateix desacord entre els Estats Units i Israel: "Això crec que és el que la Casa Blanca no entén realment. Estan centrats en Nentanyahu i pensen que és un problema. Però a Israel, el tipus de trauma causat pel 7 d'octubre ha endurit realment la societat de tal manera que, fins i tot si hi ha un nou primer ministre, no tindrà gaire suport si decideix optar immediatament per la solució dels dos estats o si decideix canviar de política fonamentalment".