Els demòcrates espremen els seus últims dies de majoria a la Cambra de Representants

WashingtonLes eleccions legislatives celebrades fa un mes i mig als Estats Units van ser un gran impuls per al Partit Demòcrata, atès que va aconseguir els millors resultats en unes midterm dels últims 24 anys i es va assegurar el control del Senat. Tanmateix, els comicis van implicar la pèrdua de la majoria a la Cambra de Representants, que canviarà de color el 3 de gener, quan es conformi la nova legislatura. Abans que això passi, els demòcrates s'han posat les piles i estan esprement fins a l'últim dia la majoria a la cambra. El Capitoli, seu de les dues cambres legislatives del país, va viure la setmana passada uns dies d'activitat frenètica.

Dilluns, el comitè de la Cambra de Representants encarregat d'investigar l'assalt al Capitoli va recomanar, de manera unànime, que es processi Donald Trump per la seva implicació –per acció i per omissió– en els fets del 6 de gener. Després de 18 mesos de treball, en què s'han fet més de mil entrevistes i s'han revisat un milió de documents, els membres de la comissió bipartita (sis demòcrates i dos republicans) van concloure que Trump és culpable de quatre delictes.

La cambra baixa del Congrés nord-americà no té potestat per imputar l'expresident, però sí per fer "recomanacions" al departament de Justícia, que haurà de valorar si imputa Trump pels càrrecs d'incitació a la insurrecció, de conspiració per emetre un fals testimoni i per defraudar els EUA, i d'obstrucció d'un procediment oficial del Congrés (la certificació de la victòria de Biden a les presidencials).

“La causa última del 6 de gener va ser un sol home, l'expresident Trump, al qual molts altres van seguir. Res del que va passar en aquella jornada hauria succeït si no hagués estat per ell”, diu l'informe de més de mil pàgines publicat dijous amb totes les conclusions extretes durant l'any i mig d'investigació parlamentària. D'aquesta manera es posa fi a un dels comitès que els republicans tenen previst eliminar quan passin a ser majoria. De fet, ja han anticipat que els substituiran per altres comitès dirigits a investigar els lligams comercials del fill de Joe Biden amb la Xina, les seves polítiques migratòries, la retirada de l'Afganistan o els orígens del coronavirus a la Xina.

Fi a la batalla sobre les declaracions fiscals

Fa quatre anys que la Cambra de Representants persegueix les declaracions de la renda de l'expresident Trump corresponents al període de 2015 a 2020. Però ell sempre ha evitat fer-les públiques, emparant-se en el fet que no està obligat per llei a seguir el que és una tradició, que han complert de manera voluntària tots els presidents des que Richard Nixon s'hi va negar l'any 1972. Dimarts passat, la Comissió de Mitjans i Arbitris va aprovar que les declaracions de la renda es facin públiques, una decisió facilitada per una sentència del Tribunal Suprem, que el 22 de novembre va donar llum verda a l'entrega dels documents a la comissió.

Encara no està clar quan el públic podrà veure tots els documents financers dels anys en què Trump va ser candidat i president, però un informe preliminar del comitè destaca que només va pagar 1,1 milions durant els tres primers anys de presidència i no va abonar ni un dòlar l'any 2020, quan els seus ingressos van caure en picat. Del que ningú dubta a Washington és del fet que els demòcrates han creat "una nova arma política" –en paraules del republicà Kevin Brady– amb la decisió de publicar les declaracions fiscals, que se'ls podria girar en contra quan els republicans recuperin el control de la Cambra.

L'aprovació 'in extremis' dels pressupostos

El govern de Biden ha hagut d'esperar fins a l'últim moment per evitar el tancament temporal de l'administració que hauria suposat la no aprovació de la llei òmnibus, que finançarà l'executiu durant l'any fiscal de 2023. Després de setmanes de discussions, finalment es va arribar un acord bipartit entre demòcrates i republicans, que van passar els dies fins a l'aprovació final acabant de perfilar-ne els detalls. Però els detalls no són menors en una llei que preveu la despesa d'1,7 bilions de dòlars fins al 30 de setembre de l'any vinent. 

Més de la meitat de la despesa aprovada pel Congrés, òrgan legislatiu encarregat de l'aprovació dels pressupostos, es destinarà a Defensa. Concretament, els 858.000 milions de dòlars d'inversió militar constitueixen un augment del 9,3% respecte a l'any anterior. Pel que fa a la resta, destaquen els 45.000 milions en ajuda militar a Ucraïna, o l'augment de les partides en ajuda a la reconstrucció després de desastres climàtics, en accés a la universitat, atenció a la infància, salut mental o assistència sanitària.