El debat, un punt d'inflexió en la campanya

WashingtonL'últim debat electoral que els nord-americans van veure a les pantalles de casa va acabar amb un terratrèmol dins del Partit Demòcrata que va suposar la retirada de Joe Biden de la cursa electoral i el relleu de Kamala Harris. Amb aquest precedent, el primer cara a cara entre Harris i Donald Trump també es viu com un punt d'inflexió quan falten menys de dos mesos per a les eleccions. Encara que la cita és una de les més excepcionals d'un turbulent estiu marcat per la renúncia a última hora de Biden i el tiroteig contra Trump, els debats sempre han estat clau en la campanya.

"Històricament, la importància dels debats ha variat molt d’una elecció a una altra, i generalment es fan importants a causa d'alguna cosa que ha passat. En aquest cas, estem davant una campanya única amb tot el que ha passat a l'estiu i es tracta d'un debat clau per a Harris, més que per a Trump", explica a l'ARA el professor de ciència política de la Universitat de Delaware especialitzat en psicologia política David Redlawsk.

Quan fa un mes preguntàvem a Redlawsk sobre com s'havia d'interpretar l'eufòria demòcrata, el professor apuntava que molts electors encara no meditaven el seu vot per al 5 de novembre. Ara la cosa ha canviat: "Ara és el moment en què la majoria de la població comença a sintonitzar amb la campanya. Històricament, sempre hem considerat el Dia del Treball (als Estats Units, el primer dilluns de setembre) com la data que defineix l’inici real de la campanya. I aquest debat coincideix exactament en el moment adequat perquè Harris es defineixi amb aquests votants".

El pes dels debats electorals recau en el fet que és la primera vegada per a molts votants que poden escoltar i comparar les propostes dels dos candidats. Encara que la història recent, i no tan recent, també ha mostrat com la imatge que es transmet i els gestos poden ser tant o més decisius que els arguments que s'exposen. És el que li va passar a Biden al juny i també el que va patir Richard Nixon contra John F. Kennedy en l'històric debat del 1960, el primer que va ser televisat.

El mite d'un debat Nixon-Kennedy decisiu

El mite diu que la victòria d'un bronzejat Kennedy de 43 anys davant d'un Nixon suat i amb un aspecte molt més envellit, tot i només tenir 47 anys, va ser determinat perquè després el demòcrata guanyés les eleccions. Una de les dades més citades sobre aquest debat és la que comparava les impressions de l'audiència televisiva i la radiofònica. De tots els sondejos, l'únic que va fer la comparació va ser el realitzat per l'empresa Sindlinger and Company amb una mostra de 2.138 persones. A la pregunta de qui va guanyar el debat, el 48,7% del públic radiofònic deia que Nixon i només el 21% es va decantar per Kennedy. Entre els espectadors, Kennedy sí que sortia guanyador, però amb un marge de 30,2% enfront del 28,6%. Una diferència bastant estreta perquè sostingui tot el pes de la victòria de Kennedy en unes eleccions molt disputades aquell any. "Seria una exageració dir que un sol debat pot definir unes eleccions", apunta el professor Redlawsk.

Sortir victoriós d'un debat televisiu, de fet, no sempre ha estat sinònim de guanyar les eleccions. El candidat republicà Mitt Romney en pot donar fe: el 2012 va ser capaç d'imposar una dolorosa derrota a un Barack Obama que no va saber fer gala del seu carisma. Malgrat ser un gran orador que és capaç de captivar qualsevol estadi, Obama detestava els debats televisius i això es va notar durant aquella cita. En aquell primer assalt, el demòcrata no va estar preparat pel canvi de to de Romney durant el duel, que va passar de ser un governador marcadament conservador a mostrar-se com moderat que podia resultar més atractiu per als votants dels estats frontissa.

L'actuació d'Obama en aquell plató de Denver li va costar dures crítiques entre els seus, que no es van silenciar fins que es va enfrontar una altra vegada al republicà i el va derrotar. Aquell sot en la cursa presidencial no va impedir que al final Obama reedités un segon mandat. Durant la convenció demòcrata de Chicago, Michelle Obama va avisar les bases que tota l'eufòria que s'estava acumulant no se'n podia anar en orris davant el primer error de Harris.

Harris no tindria temps per refer-se

"Crec que ara ja no hi ha prou temps en aquesta campanya perquè es repeteixi un escenari com el d'Obama i Romney el 2012. Principalment, perquè, a diferència d'Obama, Harris podria no tenir una altra oportunitat. Amb Obama, hi havia tres debats previstos, i el primer va ser un toc d’atenció, però no va marcar tota la diferència. Aquí crec que la pressió és sobre Harris i el debat és més determinant", assenyala Redlawsk.

Aquest focus sobre la candidata demòcrata fa que sigui inevitable preguntar-se quina pot ser la reacció del partit –especialment després de la crisi que es va generar amb Biden al juny– si al final no fa una bona actuació contra Trump. "No hi ha més marge per al pànic per al partit. Si per alguna raó ella no ho fa bé, no tenen cap alternativa en aquest moment. Han de redoblar els seus esforços. Han de treballar especialment amb els grups a què ella atreu i treballar intensament per mobilitzar el vot. Encara que, realment, ho haurien de fer independentment de com li vagi aquesta nit", exposa Redlawsk.