Les crisis dels Estats Units en temps electorals
Nova YorkSi en alguna cosa estan d’acord republicans i demòcrates és que els Estats Units estan en crisi. Ara bé, estan dividits en la interpretació d’aquest moment. Per als primers és una crisi econòmica amb una inflació descontrolada i rècord en 40 anys, mentre que per als segons és, sobretot, una crisi democràtica i institucional resultant d’una insurrecció instigada per un expresident incapaç d’acceptar la derrota i una decisió controvertida del Tribunal Suprem que va eliminar el dret constitucional a l'avortament després de gairebé 50 anys. Les dues interpretacions són igual de correctes, però en temps electorals són també interessades.
D'aquí nou dies, el 8 de novembre, els nord-americans aniran a votar a les eleccions legislatives de mig mandat amb aquestes crisis ben presents. Els seus resultats dependran en gran manera del pes que els votants donin a cadascuna d’elles. Tot apunta que els republicans recuperaran com a mínim la Cambra de Representants, en mans dels demòcrates des del 2018, i els demòcrates podrien mantenir la seva minsa majoria al Senat.
A finals d’aquest estiu, després que la majoria dels jutges conservadors de la més alta cort del país anul·lessin la decisió de Roe vs. Wade del 1973 –que ha permès a 11 estats il·legalitzar l’avortament– i d’una millora de la popularitat del president Joe Biden gràcies a èxits legislatius, els demòcrates van creure que podrien trencar amb l’històric precedent d’aquests comicis. En cent anys, només en tres ocasions el partit del president ha aconseguit evitar una derrota electoral: durant la Gran Depressió del 1934, en el procés de destitució de Bill Clinton del 1998, i quan hi va haver els atacs de l’11-S i els primers mesos de la guerra contra el terrorisme de George W. Bush del 2002. Així doncs, les múltiples enquestes i projeccions electorals favorables als seus candidats els van permetre somiar per primer cop des de la victòria de Joe Biden el 2020.
És l'economia, estúpid
Aquesta tardor, però, la inflació s’ha mantingut tossudament alta i ha suposat una galleda d’aigua freda per a les esperances demòcrates. Els republicans han recuperat l’impuls electoral, el que en l’argot polític nord-americà s’anomena momentum. Ara són ells els que somien no sols en guanyar la majoria de la cambra baixa sinó també la del Senat. I això que amb candidats trumpistes com el polèmic exjugador de futbol nord-americà Herschel Walker a Geòrgia no ho tenen fàcil.
Els demòcrates preguen perquè el mantra de la campanya electoral de l’expresident demòcrata Bill Clinton del 1992 –"És l'economia, estúpid"– no sigui també el de l’actual. Llavors, l’expresident George Bush acabava de guanyar la Guerra del Golf, que va durar només quaranta-tres dies, i liderava les enquestes, però l’economia del país estava en recessió, i Clinton va acabar guanyant. Si les pregàries demòcrates són escoltades ho veurem el 8 de novembre, però el que sembla clar és que després d’aquests comicis, els Estats Units tornaran a tenir un govern dividit i el bloqueig legislatiu, que serà un altre cop el pa de cada dia, complicarà la lluita contra les crisis que viu el país.