El Consell de Seguretat de l'ONU demana un alto el foc immediat a Gaza

La proposta tira endavant gràcies a l'abstenció dels EUA, que desferma l'ira de Netanyahu i cancel·la la visita de la delegació a Washington

Rússia veta en el Consell de Seguretat de la ONU la proposta dels Estats Units per no reconèixer el referèndum de Crimea.
4 min

WashingtonEl Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat aquest dilluns una resolució per demanar l'alto el foc immediat a Gaza durant el mes del Ramadà (que s'acaba el 9 d'abril). Després de cinc mesos amb vetos reiterats, la petició ha aconseguit tirar endavant gràcies a l'abstenció dels Estats Units i els vots a favor dels 14 membres restants. Els EUA havien vetat tres propostes anteriors i divendres passat van presentar el seu propi text, que va acabar en no res pel veto de la Xina i Rússia, també membres permanents del Consell.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En el moment en què s'ha aconseguit tirar endavant la resolució per demanar l'alto el foc, la cambra s'ha fos en un aplaudiment col·lectiu. La resolució va ser presentada per deu membres no permanents del Consell i és legalment vinculant. En el text, el Consell demana un "alto el foc immediat durant el mes de Ramadà" i que condueixi a "un alto el foc més llarg". També demana "l'alliberació immediata i incondicional de tots els ostatges" que va capturar Hamàs durant l'atac del 7 d'octubre, encara que a diferència de la proposta que va fer Washington divendres passat, el document no condiciona l'alto el foc amb l'alliberament. Sobre aquest fet, l'ambaixadora dels Estats Units a l'ONU, Linda Thomas-Greenfield, ha posat molt d'èmfasis i ha dit: "La meva petició als membres d'aquest Consell és parlar i exigir inequívocament que Hamàs accepti l'acord sobre la taula".

Així mateix, Thomas-Greenfield ha aprofitat per assenyalar Hamàs com el culpable del bloqueig que hi ha hagut durant aquest temps i ha dit que el Consell ha de tenir clar que l'alto el foc podria haver arribat "fa mesos" si Hamàs hagués estat a punt per alliberar els presoners. Sobre els seus tres vetos a les mocions presentades, l'ambaixadora nord-americana no ha dit res.

La crisi humanitària que viu la població de la Franja és absolutament devastadora, amb més de 30.000 palestins morts des que va començar el conflicte. Un informe de l'ONU presentat aquest mes ja alertava que la fam a Gaza era "imminent", sobretot al nord de la Franja, on l'ajuda humanitària arriba amb comptagotes a causa de la dura ofensiva israeliana.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, que és a Jordània i està visitant els països àrabs veïns de Palestina, ha aplaudit la decisió del Consell de Seguretat i ha avisat que "seria imperdonable fracassar a l'hora d'aplicar-la".

Netanyahu s'enfada amb els EUA

L'abstenció de Washington durant la votació d'aquest dilluns afegeix pressió sobre Israel, amb qui les relacions no estan passant pel seu millor moment. El moviment dels Estats Units ha despertat la ira del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que al cap de pocs minuts de saber-se els resultats ha anunciat que cancel·la la visita de la delegació israeliana que estava prevista per a aquest dimarts a la capital. "A la llum del canvi de la posició dels americans, el primer ministre Netanyahu ha decidit que la delegació no partirà", ha comunicat la seva oficina segons recull Reuters. Washington és el principal soci occidental de Tel-Aviv.

La visita de la delegació de Tel-Aviv havia de servir per parlar sobre la gestió del conflicte a Gaza. Fa dies que de fons plana l'amenaça d'un possible atac per part dels soldats israelians a Rafah, l'enclavament que està al sud de la Franja i que fa frontera amb Egipte. Allà és on s'acumula la majoria de població civil des que van intensificar-se els bombardejos al nord. La setmana passada, el president Joe Biden ja va trucar-se amb Netanyahu, a qui li va expressar la seva preocupació respecte a la idea d'un atac a la zona sense un pla per assegurar la població civil.

Per la seva banda, el portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, ha assegurat que estan "molt decebuts" amb la cancel·lació de la visita i de no poder "tenir una conversa extensa amb ells sobre alternatives viables a l'ofensiva terrestre sobre Rafah". Kirby ha volgut matisar que, tot i que la situació "no és ideal", no vol dir que "s'hagi eliminat" la possibilitat de diàleg entre els Estats Units i Israel. De fet, el ministre de Defensa israelià, Yoav Galan, ja havia arribat diumenge a Washington, i està previst que es reuneixi amb el secretari d'Estat, Antony Blinken.

El gest de Netanyahu de cancel·lar a última hora la visita de la delegació pot agreujar encara més la crisi amb els EUA. Sobretot quan les veus crítiques ja no només venen de dins de l'administració Biden, sinó també de dins del Capitoli. La crítica de Chuck Schumer cap a Netanyahu acusant-lo d'avantposar la seva supervivència al bé d'Israel mostra fins a quin punt les esquerdes s'han estès i realment són preocupants. A Netanyahu no li interessa tenir d'esquena el Congrés, perquè és on s'aproven els enviaments d'armes i ajudes monetàries. De fet, la delegació que havia de venir aquest dimarts pretenia rebaixar la tensió, sobretot perquè més enllà de la Franja Netanyahu també té un problema greu amb Hezbollah a la frontera del Líban. "Una de les raons per les quals Israel vol tant l'ajuda és perquè espera que en algun moment, no se sap quan, hi hagi una guerra al nord amb Hezbollah", explicava a l'ARA Ilan Berman, exconsultor del Departament de Defensa dels Estats i vicepresident de l'American Foreign Policy Center.

Qui també ha rebut amb l'aprovació de l'alto el foc ha estat l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA), que treballa a la Franja. Casualment, Israel també ha anunciat que deixarà de treballar amb ells i els ha acusat de "perpetuar el conflicte" pels seus suposats vincles no demostrats amb Hamàs. "La UNRWA és part del problema i ara deixarem de treballar-hi", ha dit en roda de premsa un dels portaveus del govern israelià, David Mencer.

stats