Chicago, una bombolla de felicitat demòcrata
Kamala Harris torna l'esperança als demòcrates de cara a les eleccions, però continua amb el repte d'arribar als votants indecisos
ChicagoEn unes eleccions ajustades, en què hi ha les mateixes probabilitats de perdre que de guanyar, els demòcrates han recuperat la fe que és possible guanyar. L'energia que cada nit s'ha concentrat al United Center de Chicago al llarg dels quatre dies de convenció era la que d'aquí a 70 dies podria assegurar la victòria. Tot i que 70 dies en política són molts. "Amb Biden segur que hauríem perdut; era gran. I ara tenim una energia completament nova i diferent. No puc esperar a veure la Kamala guanyar el cinc de novembre", explica Rael Jackson, als afores de la convenció.
"Harris ha canviat el joc. Carolina del Nord mai havia estat més en joc que ara mateix i és gràcies a la Kamala. Sé que serà una cursa ajustada al meu estat, però estem en molt millor posició ara que fa un mes", explicava dijous al matí Cameron Pruit, delegat per aquest estat. Carolina del Nord és un dels set swing states que estarà en joc aquest 5 de novembre i històricament sempre s'ha tenyit de vermell (el color dels republicans).
Un últim sondeig publicat pel centre de polítiques de la Universitat de Virgínia a principis de setmana mostrava com aquest estat havia passat de ser "probablement republicà" a "estar en joc". Es tracta d'un estat en què tant el 2016 i com el 2020 va guanyar Donald Trump. L'única vegada que va canviar de color va ser el 2008 amb Barack Obama. Que ara s'hagi convertit en un estat en disputa és un gran al·licient per a les bases del partit.
En el cas de Pruit, la sensació de derrota abans del canvi de Joe Biden per Harris era tan real que explica que ell i la seva parella es van casar el mes de juny. "Com a parella queer interracial, vam sentir que ens havíem de casar ara perquè no estàvem segurs de com seria el futur amb el Tribunal Suprem i amb Trump liderant les enquestes. En aquell moment semblava molt probable que tornés a la Casa Blanca. Aquestes eleccions són una qüestió de vida o mort per a les persones LGBTIQ+", exposa.
Sorprenentment, la perspectiva de molts dels votants demòcrates sobre Kamala Harris ha canviat: quan compartia tiquet amb Biden no despertava ni la meitat d'entusiasme, i ara com a candidata s'ha convertit en la gran esperança del partit. El canvi de visió sobre Harris no només respon al fet que els demòcrates estiguessin desesperats per treure Biden de la butlleta, sinó també perquè la vicepresidència acostuma a ser un rol poc agraït. És difícil donar-se a conèixer.
Però també hi ha un tercer factor que ha alimentat aquesta bombolla d'alegria i és la idea que finalment s'ha produït el relleu generacional tan esperat. O almenys això és el que s'encarrega de transmetre Harris als seus. Quan Biden va liderar la candidatura el 2020 ho va fer amb la promesa de ser un pont per donar pas a les noves generacions. Al juny, quan el president protagonitzava el desastrós debat de la CNN i s'aferrava a la candidatura, semblava que aquest pont no portava enlloc. Finalment, sí que ha arribat a l'altra vora del riu amb l'entrada de Harris.
Al discurs de clausura de dijous aquesta idea de transició i de canvi dins del partit també es va veure. Tot i agitar la por a Trump, Harris sobretot es va voler mostrar com la candidata de "tots els Estats Units" i va prometre un nou començament. El discurs, que continuava amb la mateixa narrativa de l'esperança, anava molt més dirigit als votants indecisos i fins i tot a aquells republicans descontents amb Trump. En el moment en què la republicana Nikki Haley va quedar desqualificada en les primàries, els seus seguidors van iniciar una campanya per donar suport a Biden i aquesta ara ha evolucionat a "Votants de Haley per Harris".
Més enllà del discurs patriòtic i reconciliador, amb què Harris ha intentat recuperar conceptes dels quals s'havien apropiat els trumpistes, com la paraula llibertat, aquest gir també es va notar quan va parlar de política exterior. "Com a comandant en cap, m'asseguraré que els Estats Units sempre tinguin la força de combat més forta i letal del món", va dir dijous Harris en unes paraules que semblaven més pròpies del republicà George Bush i que estava clar que buscaven penetrar fora del seu partit. Tot i que expressions com aquesta, i el veto que una persona palestino-americana pogués parlar durant la convenció, no estan agradant a l'ala més progressista dels demòcrates.
Fora de la bombolla del United Center, els sentiments respecte a Harris són diversos. Als afores de l'estadi, Samantha Jones es mostrava esperançada. "Estic amb Harris; amb ella no està tot perdut". Jones és negra, però, així i tot, demanava no posar el focus que pugui ser "la primera presidenta negra". "Digues simplement la primera presidenta", recomanava. Segons ella, la idea de remarcar els orígens afroamericans de Harris li pot anar en contra. I afegia: "Entre els homes del meu entorn encara hi ha molta feina per fer". Al centre de la ciutat, un mica més lluny de l'àrea demòcrata, el Jack Johnson frenava una mica l'eufòria i es mostrava més pragmàtic: "No vull un altre mandat de Trump i Harris no està malament; sembla millor candidata que Biden". Johnson treballa com a cambrer en una cafeteria de Chicago i explica que el 2020 ja va votar Biden per evitar una victòria de Trump.
El gran repte de Harris ara mateix serà mantenir l'entusiasme. Fins ara s'ha mogut dins la bombolla de la protecció i la felicitat del partit, i caldrà veure com es defensa amb els periodistes. La primera entrevista amb la premsa (que encara no ha donat) i les rodes de premsa seran clau. També ho serà el debat. El pont que vol construir Harris encara té una altra vora i s'ha de veure si és capaç d'arribar-hi: els votants indecisos.
