Washington i Moscou reconeixen que mantenen contactes

BarcelonaEl màxim assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha dialogat durant els últims mesos amb el seu homòleg rus, Nikolai Patruxev, en un esforç per reduir el risc d'amenaça nuclear. Sullivan, a més, ha parlat amb el conseller de política exterior de Vladímir Putin, Iuri Uxakov. Ho han revelat alts càrrecs del govern dels Estats Units, que han indicat que l'objectiu de Washington és preservar la via de comunicació amb Moscou i no pas arribar a un acord sobre la guerra a Ucraïna, segons ha publicat el diari nord-americà The Wall Street Journal.

Amb tot, els funcionaris de la Casa Blanca que han admès aquests contactes no han proporcionat informació detallada sobre el nombre de converses que Sullivan ha mantingut amb el Kremlin, ni tampoc les dates en què es van produir o si van ser profitoses.

Des de Moscou, les informacions són poc clares. Per una banda, la portaveu del ministeri d'Exteriors, Maria Zakhàrova, ha reconegut "contactes puntuals" entre les autoritats dels Estats Units i Rússia en temes d'interès mutu. "Estem oberts a qualsevol tipus de diàleg que sigui beneficiós per a totes dues parts, que representi l'interès mutu", ha dit en una entrevista a la televisió. Però el viceministre d'Exteriors, Andrei Rudenko, ha deixat clar que no s'ha produït cap negociació amb Washington sobre la guerra a Ucraïna.

Pressions a Ucraïna?

D'altra banda, l'administració del president Joe Biden ha parlat en privat amb el govern del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, aquest cap de setmana, i l'ha instat a manifestar públicament la seva voluntat de resoldre el conflicte. Oficials de la Casa Blanca afirmen que no estan empenyent Ucraïna a arribar a un acord immediatament, ja que saben que Putin, de moment, no hi està disposat. Però temen que la negativa pública de negociació de Zelenski posi en perill el suport que han rebut fins ara de la resta de països, que busquen una solució a la guerra.

Al llarg dels últims vuit mesos, l'economia mundial s'ha vist durament perjudicada i la pujada dels preus del petroli i els aliments ha generat preocupació a bona part d'Europa, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. Els aliats dubten si continuar proporcionant ajuda a Ucraïna, en cas que la guerra hagi de durar anys. És el que un funcionari anònim de la Casa Blanca ha descrit com a "fatiga de guerra" en declaracions a The Washington Post, en què afirma que creu que és un "sentiment real" entre alguns dels socis occidentals. A aquest fet, s'hi suma la por a una guerra nuclear.

Fins ara els Estats Units han enviat gairebé 19.000 milions d'euros en ajudes a Ucraïna i han promès públicament continuar oferint el seu suport massiu "durant el temps que faci falta", mentre esperen una solució al conflicte, segons fonts oficials.

Per la seva banda, Zelenski ha deixat ben clar que Ucraïna només s'obrirà a la negociació quan Rússia hagi retirat totes les tropes del territori –incloses les de la península de Crimea i l'est del Donbass (que fa vuit anys que es troba sota control rus)– i amb la condició que es jutgin tots els russos que han comès crims al país. També ha posat com a requisit que Putin no estigui al capdavant de Rússia. De fet, el mes passat Zelenski va signar un decret en què descartava formalment qualsevol negociació amb el seu homòleg rus. El text declara que la perspectiva de converses amb Putin és "impossible".