Entre el caos, Trump va aixecar el puny

I Trump va tornar a posar-se dret. Li acabaven de disparar, no tenia ben cordada la camisa blanca i li havia caigut la gorra vermella del cap. La sang li queia per la cara mentre personal armat controlava el perímetre de l'escenari. Un grup d'agents dels Serveis Secrets pressionaven el seu cos contra el de l'expresident. “Hem de marxar, hem de marxar!”, va exclamar un d'ells.

“Espera”, va ordenar fins a quatre cops el magnat, amb la veu lleugerament nerviosa però sorprenentment clara. A contracor, els agents s'aturen. Trump mira un instant cap al públic. Alça el puny cap al cel i dona un cop a l'aire.

El públic comença a corejar –“U-S-A! U-S-A!”– mentre els Serveis Secrets empenyen Trump cap a les escales. Quan baixen el primer graó, han d'aturar-se un cop més. El republicà puja el puny una mica més amunt i dona un cop a l'aire una mica més ràpid. El públic crida una mica més fort.

És difícil imaginar-se un moment que resumeixi millor la connexió visceral de Trump amb els seus admiradors i la seva habilitat amb el món mediàtic modern.

Trump no pensava abandonar l'escenari sense deixar clar als seus fans que estava bé –fins i tot quan alguns ploraven espantats–, però no només va assentir. Trump va alçar el puny, desafiant, per sobre de la seva cara ensangonada, marcant una imatge que la història no oblidarà.

Sempre ha sigut conscient de la seva imatge en moments importants. Trump practica la seva mirada estreta al més pur estil Clint Eastwood, i va preparar-se la cara dura que va deixar anar en la seva fotografia policial.

Però aquest cop no hi havia temps. Això ha sigut instint.

Mentre els agents el posaven dret, ell balbucejava “Deixeu que em posi les sabates, deixeu que em posi les sabates”. “Està tot controlat, senyor”, insistia un dels agents. Mentre acabava de posar-se dret, Trump apujava el to de veu i encara repetia “Deixeu que em posi les sabates”.

Els agents van continuar donant-li pressa. “Posi's la gorra al cap, està tacada de sang”, li deia un. “Senyor, hem d'anar fins als cotxes”, deia un altre. Però Trump insistia “Deixeu que em posi les sabates”.

Si en un primer moment havia semblat desafiant, ara l'expresident semblava derrotat, colpejat.

Quan els Serveis Secrets van aconseguir treure'l de l'escenari, van guiar-lo fins a un Chevrolet Suburban que ja estava engegat. El republicà va pujar al cotxe, però abans que les portes es tanquessin va fer una última mirada cap al públic. Semblava que tingués la cara més tacada de sang que abans. Trump, un cop més, va alçar el puny.