Botons d'alarma i vidres antibales: així és el dispositiu de seguretat de les eleccions als EUA

WashingtonA Capitol Hill tenen molt present el 6 de gener del 2021. Aquest barri històric, conegut per la seva àmplia oferta gastronòmica i per albergar el Congrés i el Tribunal Suprem, va ser l’epicentre d’uns dels dies més violents de la història recent dels Estats Units: l’assalt al Capitoli. Uns fets que van tenir lloc quan milers de seguidors de Donald Trump, motivats pel seu discurs després de perdre les eleccions, van entrar al cor del poder legislatiu mentre els congressistes certificaven la victòria de Joe Biden. Hi va haver diverses hores de caos i la jornada es va acabar amb més de 150 policies ferits. Almenys 5 persones van morir.

“No estic preocupat, però és una cosa que sí que tinc al cap”, diu el Royce, un jove que camina a un parell de carrers del Capitoli. Com a exemple, menciona que fa uns dies algú va cremar unes paperetes electorals al nord-oest del país i també la retòrica de Trump durant la campanya, que titlla de “violenta”. Explica que, a diferència de fa quatre anys, les autoritats ara sí que estan “preparades” per fer front a possibles atacs.

Dos carrers més amunt uns turistes fan malabars per enquadrar una fotografia on no apareguin unes tanques amb un cartell que hi diu "Línia policial - No la creueu". Són dos quarts de set de la tarda i ja és fosc. La blanca cúpula del Capitoli, d’estil neoclàssic, contrasta amb la foscor de la nit de novembre. Mentrestant, un noi corre prop de les escales de l’edifici. “Si Harris guanya, els seguidors bojos de Trump podrien fer alguna cosa”, comenta esbufegant i sense voler dir el seu nom. Un parell de policies observen atentament com s’allunya.

Seguretat sense precedents

El cor del poder legislatiu del país no és l’únic lloc que s’ha blindat amb tanques de metall, taulons de fusta i amb un augment de presència policial. Alguns edificis federals, la Casa Blanca i l’Observatori Naval –on viu Kamala Harris– també s’han protegit de manera extraordinària. No es preparen només per a la nit electoral, també per als dies següents.

En una roda de premsa recent la directora de la Policia Metropolitana de Washington, Pamela Smith, va assegurar que després de la jornada electoral els agents augmentaran els horaris: “Tots els membres de la Policia Metropolitana treballaran durant 12 hores, i, depenent del que passi, potser una mica més”. Altres agències federals com el Servei Secret col·laboraran amb la policia de la capital. “No hi haurà tolerància a la violència a la ciutat. Cap destrucció o comportament il·legal. Exigirem responsabilitats als delinqüents i no tolerarem amenaces a la seguretat pública”, va advertir Smith.

Les marcades divisions polítiques de la població i les declaracions de Trump, que ha dit sense presentar proves que ja s’està cometent frau electoral, han elevat el nivell de vigilància arreu del país.

La Guàrdia Nacional està en estat d’alerta en llocs com l’estat de Washington, on fa uns dies es van incendiar unes bústies electorals. D’altra banda, un home de 60 anys va ser acusat de terrorisme després de disparar, presumptament, contra una oficina del Partit Demòcrata a Arizona.

Enmig d’aquest context de crispació i incertesa, alguns estats han indicat que si es produeixen onades violentes a la seva capital després de les eleccions enviaran efectius de la Guàrdia Nacional per protegir la ciutat i els seus habitants. Mentrestant, als set estats clau que podrien decidir qui ocuparà la Casa Blanca s’han instal·lat vidres a prova de bales, drons, càmeres de videovigilància i botons d'alarma, un sistema que permet avisar de manera immediata les autoritats.

L'estat on aquesta alerta s'ha fet més palesa durant la jornada electoral ha estat Geòrgia, on dos col·legis electorals han hagut de ser evacuats per amenaces de bomba. L'FBI assegura que s'han produït des de dominis de correus electrònics que tenen base a Rússia. La votació als col·legis del centre comunitari Etris i la primària Gullatt, a Union City, als afores d'Atlanta, s'ha hagut d'interrompre temporalment.

Iran i Rússia en el punt de mira

Però els Estats Units no només es preparen per a possibles atacs físics. En un escenari en què la tecnologia avança ràpidament, la desinformació ha sigut una de les protagonistes d’aquestes eleccions.

En un comunicat emès recentment per diverses agències federals, entre les quals l'FBI, funcionaris del govern feien referència a un vídeo que circulava per internet i que mostrava una falsa entrevista amb una persona que assgurava que s’havia comès frau electoral a Arizona. Washington culpa Moscou de la desinformació i no descarta que aquesta mena d’activitats s’intensifiquin els dies posteriors a les eleccions: “Rússia és l’amenaça més activa. Actors vinculats a Rússia estan creant vídeos i articles falsos per soscavar la legitimitat de les eleccions”, assenyala un fragment del comunicat. Rússia ha negat en diverses ocasions les acusacions d’interferència electoral.

D’altra banda, els funcionaris també assenyalen l'Iran, un país amb el qual els Estats Units manté unes tenses relacions que encara s’han deteriorat més durant les últimes setmanes, després que Teheran ataqués Israel, ferm aliat de Washington. Segons l’FBI, l’Iran podria prendre represàlies contra funcionaris nord-americans, incloent-hi Donald Trump, als quals considera “culpables” de la mort de Soleimani, comandant del cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica Força Quds l'any 2020.