Biden també se la juga a la contraofensiva ucraïnesa

WashingtonHan passat setze mesos des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i després de centenars de milers de milions de dòlars en ajuda militar i humanitària, hi ha el qüestionament constant, a dins i fora dels Estats Units, de si la inversió compensa. El país nord-americà és, de lluny, l'aliat occidental que més ha apostat en aquesta guerra. El seu president, Joe Biden, ha promès des d'un inici el "suport inqüestionable" a Kíiv, que durarà "tot el que sigui necessari". Però a mesura que passa el temps, creixen els dubtes entre els aliats occidentals, i s'acosten unes eleccions presidencials on Biden haurà de convèncer la ciutadania que cal seguir utilitzant els impostos dels contribuents per armar Ucraïna –en detriment d'inversions domèstiques– fins a la victòria final.

Després de mesos d'estancament al front de guerra, hi ha la sensació a Washington que ha arribat l'hora de la veritat. La contraofensiva ucraïnesa genera expectatives. "Tothom espera un èxit aclaparador", va dir la setmana passada el secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin. Dijous matisava: "La guerra a Ucraïna és una marató, no un esprint", i més enllà de l'èxit en aquesta campanya, el conflicte encara va per llarg. Davant les insistents preguntes en roda de premsa a la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre; al del Pentàgon, John Kirby, i al mateix president, el govern dels EUA s'ha mostrat reticent a dir què consideraria un èxit en aquesta contraofensiva.

Però més enllà dels discursos públics, hi ha una cosa clara: als passadissos de la Casa Blanca hi ha neguit. Biden, una de les veus occidentals que més ha defensat el suport militar a Ucraïna, és conscient que hi té molt en joc: la victòria ucraïnesa servirà per donar la imatge, als EUA i al món, que els més de 70.000 milions de dòlars invertits (la meitat de la inversió total d'Occident) han sigut l'aposta guanyadora. 

Prova de foc

La majoria de líders dels més de 50 països que han fet costat a Kíiv durant la invasió han comprat el marc conceptual de Biden: en aquesta guerra està en joc el futur de la democràcia i l'ordre internacional enfront de l'autocràcia, i en el seu conjunt, la supervivència d'Occident. "Què hauria passat si no haguéssim donat suport a Ucraïna?", va dir Biden la setmana passada, en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre britànic, Rishi Sunak. "Creieu que Rússia s'hauria aturat a Kíiv? Jo crec que no".

Biden busca donar la imatge del president que ha aconseguit, després dels anys d’aïllacionisme de Donald Trump, reunificar Occident i retornar els EUA al lideratge internacional. Però sense un resultat positiu a Ucraïna, tot això semblen paraules buides. En els mesos previs a la contraofensiva, han crescut les veus crítiques al país que opinen que s'està donant o bé massa o bé massa poc suport al país envaït. Totes aquestes veus miraran amb lupa l'evolució del front de batalla.

De moment, l'ajuda militar proporcionada a Kíiv, especialment els míssils antiaeris Patriot, ha sigut clau en la seva defensa de la capital davant els bombardejos russos de l'últim mes. Les pròximes setmanes diran si els tancs, l'artilleria, els míssils i l'entrenament proporcionats per Occident són suficients per recuperar part del territori estratègic. Zelenski porta mesos demanant avions de combat F-16, però, encara que alguns aliats s'hi han compromès, no arribaran a temps per a aquesta campanya.

En l'horitzó hi ha la pròxima cimera de l'aliança, el mes vinent a Lituània, que serà clau per definir els pròxims passos del suport aliat. Si la contraofensiva funciona, la cohesió occidental, probablement, en sortirà reforçada. Per contra, que l'atac fracassi i Ucraïna hi perdi molts soldats i molt equipament donarà força als mandataris que han expressat dubtes, a més de complicar l'aprovació de nous paquets d'ajuda militar al Congrés nord-americà. La moral de Biden i el seu futur polític també apareixen en l'equació.