Biden sedueix l'Índia amb acords militars per contrarestar la influència de Putin
Modi, rebut amb tots els honors a Washington, tanca una sèrie d'acords tecnològics, comercials i militars que definiran la relació de les dues potències
WashingtonAmb tota la pompositat que acompanya les visites d'estat, amb una catifa vermella, trompetistes, vint-i-una canonades i un sopar de gala, el president de l'economia més gran del món ha rebut aquest dijous a la Casa Blanca el primer ministre del país més poblat. Joe Biden i Narendra Modi s'han donat les mans i s'han tancat durant dues hores al Despatx Oval, on han anat per feina i han avançat en un ampli ventall d'acords estratègics, que definiran la relació de les dues potències durant les pròximes dècades.
"Junts, estem donant pas a un futur compartit, que n'estic convençut que tindrà un potencial il·limitat", ha dit el president dels Estats Units en una roda de premsa conjunta entre els dos mandataris. "El dia d'avui té una importància especial en la història de les nostres relacions –ha respost el primer ministre indi–, les decisions que hem pres avui obren un nou capítol en l'exhaustiva aliança entre els EUA i l'Índia".
En el menú dels acords signats, entrants de primer ordre com la cooperació en telecomunicacions, semiconductors, intel·ligència artificial, computació quàntica i indústria aeroespacial. Totes elles, vitals carpetes tecnològiques que serviran per augmentar l'intercanvi comercial i de coneixement entre els dos països. Entre d'altres, les dues administracions han acordat la construcció d'una planta de producció de semiconductors en territori indi i la col·laboració entre les agències espacials dels dos països per enviar una missió a l'Estació Espacial Internacional l'any vinent.
Però el plat principal ha estat, sens dubte, l'armamentístic. Biden ha anunciat que el país transferirà tecnologia militar avançada a l'Índia perquè fabriqui armament de primera generació. L'empresa nord-americana GE Aeronautics, filial de General Electrics, ha acordat amb l'estatal índia Hindustan Aeronautics Limited la fabricació de motors F414 per als avions de combat de la Força Aèria índia, que preveu el seu assemblatge al país asiàtic.
A més, les autoritats índies han anunciat que compraran 31 drons de fabricació nord-americana per un cost de 3.000 milions de dòlars i que ampliaran en un futur aquesta cooperació militar. D'aquesta manera, el país asiàtic diversificarà l'origen del seu armament, que en l'actualitat és majoritàriament rus. Els EUA no tenen signat cap tipus d'aliança militar amb l'Índia, però sí que tots dos països formen part dels Diàlegs de Seguretat Quadrilateral, una associació que també integra Austràlia i el Japó, un element fonamental per a l'estratègia de seguretat nord-americana a l'Indopacífic.
En una roda de premsa conjunta entre els dos líders –certament extraordinària, atès que Modi no acostuma a acceptar preguntes dels mitjans–, el primer ministre indi ha assegurat que "l'estreta cooperació en matèria de defensa entre l'Índia i els EUA simbolitza la confiança mútua i les prioritats estratègiques compartides, i s'allunya de les antigues relacions de compravenda per donar pas a la transferència de tecnologia, el codesenvolupament i la coproducció".
Un aliat imprescindible davant la Xina i Rússia
El Gegant Asiàtic s'ha convertit en una peça clau del tauler d'escacs mundial, en una partida geopolítica que cada vegada planteja més problemes a Washington. D'una banda, l'Índia ha desbancat com a nació més poblada la Xina, un país amb qui té obertes disputes frontereres i amb el qual competeix per la influència asiàtica. Això l'ha convertit en un aliat clau per als interessos nord-americans, que fa anys que han bolcat la seva política exterior a contenir l'expansió xinesa.
D'altra banda, el paper neutral de Modi davant la guerra d'Ucraïna preocupa, i molt, la Casa Blanca. Aliada tradicional de Rússia, l'Índia ha evitat des de l'inici del conflicte condemnar la invasió. El país s'està veient beneficiat per la guerra, atès que està comprant molt barat el petroli que Rússia ja no ven a Europa. Si abans de la guerra importava el 2% del cru, ara n'importa el 21%, i s'ha convertit en el primer país receptor del petroli rus: en poc més d'un any, ha passat de representar menys d'un punt percentual a l'actual 51%. I una cosa semblant ha passat amb la Xina: junts, ja compren el 82% del cru que Rússia exporta.
A més, l'Índia s'ha convertit en un aliat estratègic, també, en el terreny comercial. L'intercanvi entre els EUA i el país asiàtic s'ha doblat en els últims deu anys i va tornar a batre un nou rècord l'any passat, en què va arribar als 191.000 milions de dòlars. També va augmentar la inversió nord-americana al país asiàtic, prop dels 50.000 milions, i viceversa, prop dels 40.000 milions.
Així, no és d'estranyar que Biden desplegui tots els honors d'estat per rebre una visita de tanta importància. Però la catalogació de "visita d'estat" és la demostració que alguna cosa ha canviat: és la primera vegada que un mandatari nord-americà rep el president indi amb aquesta deferència. I és la tercera vegada que Biden desplega tot aquest protocol per rebre un líder internacional: ja ho va fer al desembre amb el president francès Emmanuel Macron i a l'abril amb el sud-coreà Yoon Suk Yeol. La resta de reunions que ha mantingut a Washington, com la de Pedro Sánchez el mes passat, han rebut l'etiqueta de "visites oficials o de treball" per part de la Casa Blanca.
Protestes i lloances cap a Modi
La visita de Modi, el primer ministre que ha liderat la regressió en drets humans des que l'Índia és una democràcia, ha estat rebuda amb les protestes de centenars de persones als voltants de la Casa Blanca. Però també s'hi han concentrat milers d'indis residents als EUA, que s'han desplaçat des de diverses zones del país només per rebre el líder hindú. Una mostra de la polarització i el carisma que s'ha anat construint el mandatari en els gairebé deu anys que porta al càrrec, en què ha desplegat el seu nacionalisme hindú i ha convertit l'Índia en un país més autoritari, amb la discriminació religiosa i la persecució política dels seus adversaris, així com la repressió de protestes com la dels camperols contra la reforma agrària fa dos anys.