Un sol debat –90 minuts desoladors– ha revelat, irònicament, el que tothom feia temps que sabia: Joe Biden, de 81 anys, és massa gran per continuar sent president dels Estats Units. Així ho mostraven les enquestes d’opinió una vegada i una altra, i així ho deien, tot i que en veu baixa, alguns polítics demòcrates, i també analistes i columnistes progressistes. Ara, a tan sols quatre mesos de les eleccions presidencials, la campanya de l'encara president estatunidenc i candidat in pectore dels demòcrates ha implosionat i ha deixat el seu partit dividit i preocupat sobre les seves possibilitats de victòria.
Molts demòcrates creuen els dits i esperen que Biden faci un pas al costat, i que el faci de pressa. Sense aquesta decisió serà molt complicat canviar de candidat sense provocar un caos encara més gran. De moment, però, Biden s’ha enrocat i ha assegurat que no se’n va enlloc. El “Senyor totpoderós és l’únic que em pot apartar de la cursa", va arribar a dir divendres en la primera entrevista després del debat per intentar silenciar els dubtes sobre la seva salut mental i salvar la campanya. Per a ell, només va tenir “una mala nit” i va demanar als seus conciutadans que s’oblidin dels horribles 90 minuts a l’escenari contra Donald Trump i mirin el que ha fet els últims tres anys i mig.
Un debat dolent el pot tenir tothom. Als presidents Barack Obama i George W. Bush els va passar el mateix en els seus primers cara a cara, però al final van aconseguir ser reelegits. Tanmateix, per a Biden no serà tan fàcil perquè ell necessitava que aquest debat fos un revulsiu per capgirar les enquestes i deixar clar que té les capacitats cognitives per governar la primera potència mundial en els pròxims quatre anys. No només no va assolir aquests objectius, sinó que va complicar encara més la seva possible reelecció.
Diversos analistes polítics expliquen aquests dies com encara és possible un canvi de candidat en la convenció demòcrata d’aquest agost a Chicago, que ha d’oficialitzar el seu candidat presidencial. La vicepresidenta Kamala Harris sembla l’opció més fàcil, si Biden decideix plegar, tot i que per a molts no seria la millor per assegurar una victòria contra Trump. Governadors d’estats clau com Gretchen Whitmer, de Michigan, o Josh Shapiro, de Pensilvània, són els candidats preferits per molts d'ells.
Els detractors d’una elecció en la convenció oberta, en canvi, temen que s’obri una caixa de trons que acabi com la convenció demòcrata del 1968, que, precisament, també es va celebrar a Chicago. Aquell any el president Lyndon B. Johnson va renunciar a la seva reelecció enmig de les grans protestes contra la guerra del Vietnam, i el seu vicepresident, Hubert Humphrey, que no havia participat en les primàries, va aconseguir la nominació en una convenció tumultuosa que va mostrar un Partit Demòcrata profundament dividit. Tanmateix, els riscos d’una convenció oberta podrien ser inferiors als beneficis perquè els demòcrates d’avui estan molt més units i el país no és el que era el 1968.
Les pròximes setmanes seran claus per a Biden. Totes les seves entrevistes, mítings i actes oficials es miraran amb lupa. Alguns al partit i molts als mitjans continuaran intentant forçar la seva sortida. Però si, finalment, Biden obté la nominació oficial, la seva campanya i els demòcrates hauran de treballar de valent per recuperar la confiança dels seus votants, i pregar perquè el segon i últim debat presidencial del setembre sigui molt millor, si volen impedir un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
