Biden guanya el primer assalt i manté la majoria al Senat

WashingtonEl president dels Estats Units, Joe Biden, pot respirar tranquil després de la victòria per la mínima de Catherine Cortez en la cursa com a senadora de Nevada. El recompte dels vots per correu, que s'ha demorat quatre dies des de les eleccions legislatives, ha deixat la costa oest dels Estats Units pintada de blau. El Partit Demòcrata ha aconseguit mantenir dos dels escons més disputats, Arizona i Nevada, que li han permès superar les eleccions de mig mandat amb un resultat molt millor del que li auguraven els pronòstics. Mentrestant, la Cambra de Representants continua a l'espera dels resultats definitius, i, malgrat que l'avantatge dels republicans sembla insalvable (estan només set escons de la majoria), els demòcrates no perden l'esperança que el vot per correu de Califòrnia, feu liberal, els doni una alegria.

"Els ciutadans de Nevada han rebutjat els polítics d'extrema dreta que treballen per dividir-nos", ha dit avui la senadora Cortez, que ha derrotat un republicà que tenia el suport públic de Trump, Adam Laxalt. "Rebutgem les seves conspiracions, els seus atacs als nostres treballadors i els seus intents de restringir les nostres llibertats", ha afirmat. En una roda de premsa exprés des de Cambodja, enmig de la seva ruta asiàtica, Biden va celebrar ahir la victòria, agraint a l'electorat demòcrata que sortís a votar massivament dimarts: "No estic sorprès per la participació, n'estic increïblement satisfet".

Per la seva banda, l'actual líder de la majoria del Senat, el demòcrata Chuck Schumer, va atribuir els bons resultats del seu partit als èxits legislatius aconseguits aquests dos últims anys, a la qualitat dels candidats i als "antidemocràtics, extremistes MAGA [del lema de Trump, Make America Great Again]". El senador va qualificar la victòria demòcrata com un punt d'inflexió per als Estats Units: "Hem estat a un pas de caure en l'autocràcia i, gràcies a Déu, el poble nord-americà ha fet marxa enrere". Schumer es va referir al nou congrés com "un tallafoc davant amenaces com la prohibició de l'avortament a tot el país".

El manteniment del Senat significarà un fre als republicans en cas que aquests s'emportin la cambra baixa, ja que els demòcrates tindran la capacitat d'esmenar, retardar i bloquejar els projectes de llei que surtin de la Cambra de Representants. Si el partit de Biden s'emportés també aquest altre òrgan, mantindria el poder legislatiu complert, amb el qual ha pogut tirar endavant part de la seva agenda durant els dos anys del seu mandat.

La cambra alta, clau en la designació de jutges

La importància del Senat recau en els seus poders exclusius, especialment en la supervisió de les decisions del president i la Cambra de Representants. Per exemple, és l'òrgan encarregat d'aprovar o rebutjar els jutges nominats pel president al Tribunal Suprem, on actualment regna una majoria conservadora (6-3) que s'ha fet sentir durant l'últim any. Entre altres decisions polèmiques, el màxim tribunal dels Estats Units ha imposat l’eliminació del dret federal a l’avortament, la limitació de l’agenda climàtica de Biden o l’ampliació del dret a portar armes.

Conservant majoria a la cambra alta, el president dels Estats Units podrà aprovar amb facilitat totes les designacions que es proposi. Més enllà del poder judicial, el Senat també ha de confirmar altres càrrecs de gran rellevància al país, com els membres del gabinet o els ambaixadors. A més, tot i comptades excepcions, Biden no pot ratificar tot sol un tractat internacional sense el consentiment de la cambra alta.

Els demòcrates superen les expectatives

La reelecció de Catherine Cortez a Nevada significa que els demòcrates igualen els 50 escons que ja tenien en aquesta cambra, composta per 100 senadors (dos per cada estat, independentment de la mida i la població). En cas d'empat en una votació, la presidenta del Senat té el poder de desempatar. Aquest càrrec, que correspon a la vicepresidència del país, l'ostenta la demòcrata Kamala Harris.

Els demòcrates s'han assegurat la majoria abans del que estava previst, i podrien millorar els resultats si es confirma la seva victòria a Geòrgia. Aquest últim estat es dirimirà en una votació en segona volta el 6 de desembre, atès que cap dels dos candidats va arribar al 50% establert per la norma electoral estatal per decidir el seu l'escó.

Ara Joe Biden queda a l'espera del resultat a la Cambra de Representants, l'òrgan encarregat d'iniciar els processos legislatius, és a dir, de marcar gran part de l'agenda al Congrés. Aquesta elecció està sent molt més ajustada del que esperaven els republicans, així com la majoria d'enquestes, que auguraven una majoria tan aclaparadora dels conservadors que haurien pogut celebrar la victòria la mateixa nit electoral. De moment, els demòcrates s'hi han assegurat 203 escons, mentre que els republicans en tenen 211, a l'espera que finalitzi el recompte del vot absent, que habitualment és favorable als demòcrates.

Els liberals ja celebren com una victòria conservar el control d'almenys un dels dos òrgans legislatius del país, atès que les eleccions de mig mandat solen castigar amb força el partit que ostenta el poder. Obama, per exemple, va perdre la contundent majoria que tenia a la Cambra de Representants, deixant-se 63 escons en les seves primeres midterm, i va perdre la majoria del Senat en les segones. Amb el manteniment del Senat, Biden podrà continuar endavant amb la seva agenda, tot i que ja ha assegurat que buscarà "treballar amb els col·legues republicans" per arribar a acords que permetin superar la paràlisi que podria significar un Congrés dividit.

De fet, tot i ostentar la majoria en les dues cambres, i malgrat la polarització extrema que es viu al país, gran part de les mesures aprovades pel president durant els dos primers anys del seu mandat han sigut producte d'acords bipartits. És a dir, els demòcrates han aconseguit convèncer congressistes i senadors republicans per tirar endavant mesures com el paquet d'infraestructures, la llei de xips i ciència, l'ampliació de prestacions i beneficis mèdics als veterans de guerra o una llei per millorar la seguretat a les escoles davant dels tirotejos. Aquest conjunt de mesures han sumat 934.000 milions de dòlars, és a dir, més que les lleis aprovades pels demòcrates en solitari (518.000 milions).