Biden rep Scholz a Washington i anuncia més ajuda militar a Kíiv
Els dos mandataris exhibeixen un front comú davant Putin i aborden el rol de la Xina
WashingtonEls màxims dirigents dels dos països que més han invertit en ajuda militar a Ucraïna, Joe Biden i Olaf Scholz, s'han reunit aquest divendres a la Casa Blanca per discutir els següents passos de la seva cooperació, quan tot just s'ha complert un any de la invasió. El canceller alemany ha dit a l'arribar a Washington que les relacions amb els EUA "són tan bones com no ho han estat durant molts anys", i s'ha dirigit al Despatx Oval per parlar amb el seu aliat, Joe Biden, sobre la guerra, el suport a Ucraïna i les conseqüències de la implicació xinesa. "El seu suport militar ha estat crític –ha respost el mandatari nord-americà–. Junts estem fent l'OTAN més forta i més capaç".
Coincidint amb la visita, el secretari d'Estat, Antony Blinken, que dijous va mantenir una conversa breu amb l'homòleg rus Serguei Lavrov, ha autoritzat el 33è paquet d'ajuda militar a Ucraïna, valorat en 400 milions de dòlars. Inclou munició per al sistema de coets Himars i els tancs Bradley, així com inversió per al "manteniment, entrenament i suport" a les tropes. En total, la despesa dels EUA puja als 32.000 milions de dòlars des de l'inici de la invasió.
La pressió del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja va aconseguir al gener que Scholz i Biden cedissin a l'entrega dels moderns carros de combat Leopard i Abrams, i ara està insistint en la urgència de rebre avions per combatre per aire l'ofensiva russa. Malgrat que tots dos presidents s'hi han negat, al·legant una escalada innecessària de la tensió, es tracta d'un element que ha sobrevolat la trobada d'aquest divendres. Tanmateix, la Casa Blanca s'ha afanyat a assegurar que l'enviament d'avions F-16 no seria un "tema clau" de la reunió.
Una trobada carregada de misteri
Tots dos presidents han mantingut un perfil baix per a aquesta trobada, que emmarquen com una "reunió de treball", i s'han allunyat dels focus, les ostentacions i els protocols de les recents visites de Macron, Zelenski i Lula da Silva. A diferència del seu viatge a Washington de fa poc més d'un any –dues setmanes abans de l'ofensiva russa–, Scholz ha volat sense la companyia dels mitjans de comunicació, no hi ha hagut cap roda de premsa conjunta amb Biden, ni sopar d'estat, ni s'han avançat amb antelació les línies mestres de la trobada.
La part alemanya es va limitar a emetre un comunicat d'una línia en què anunciava la visita a Washington i informava que els dos líders debatrien sobre "la invasió russa". Per part de la Casa Blanca, una font oficial va confirmar als periodistes que la reunió se centraria en la "coordinació sobre Ucraïna".
Aquest secretisme només ha contribuït a augmentar el misteri. Just abans d'emprendre el viatge cap a Washington, Scholz es va dirigir dijous al Bundestag, on va ser massacrat a preguntes sobre aquesta qüestió: "Quin és el propòsit del seu viatge a Washington? Hauria d'haver-ho explicat avui aquí", va recriminar-li Friedrich Merz, el líder de l'oposició i la Unió Cristianodemòcrata.
Però el context geopolític és un elefant a l'habitació ineludible en una reunió d'aquest alt nivell. Ara que s'ha complert un any de la invasió, la guerra ha entrat en una nova fase: en tan sols dues setmanes, Washington ha suggerit que la Xina estaria preparant l'enviament d'armes a Rússia, Moscou s'ha retirat del tractat nuclear New Start i Pequín ha trencat el seu paper d'observador del conflicte amb la proposta d'un pla de pau.
La Xina, un maldecap per a Berlín
Durant la sessió parlamentària de dijous, Scholz va referir-se a aquest pla de 12 punts, així com a la cimera del G-20 d'aquesta setmana a l'Índia: "És decebedor que la Xina no estigui disposada a reafirmar el consens de la comunitat internacional i no condemni de manera clara l'atac rus". A més, va enviar dos missatges al règim de Xi Jinping: "Utilitzeu la vostra influència a Moscou per aconseguir la retirada de les tropes russes" i "No envieu armes al país agressor".
Segons una exclusiva de Reuters, els EUA estarien consultant amb els aliats més propers la possibilitat d'imposar sancions conjuntes a la Xina en cas que es confirmi l'enviament d'armes a Rússia. Aquesta situació comportaria un gran maldecap a Berlín, ja que l'economia alemanya manté una forta dependència comercial amb el gegant asiàtic, especialment pel que fa a la indústria automobilística i la química. Malgrat que cap de les dues parts ho ha confirmat, molts analistes especulen que aquest ha sigut el principal tema de discussió al Despatx Oval.