Biden promet fer un 'all in' a l'Àfrica per combatre Rússia i la Xina

WashingtonDesprés d'anys d'abandonament, els Estats Units comencen a centrar la mirada en el continent africà, on busquen contrarestar la influència creada pels seus rivals estratègics, la Xina i Rússia, a còpia d'inversions i acords comercials. Com a mostra d'aquest acostament, Joe Biden ha rebut aquesta setmana a Washington la visita oficial de 49 líders africans, en una cimera de tres dies, on ha assegurat que "els EUA estan plenament implicats en el futur de l'Àfrica".

La trobada ha transcorregut, com s'esperava, carregada de promeses i anuncis. El principal, la signatura d'un memoràndum d'entesa entre els EUA i els països de la Unió Africana (UA), que s'agrupen sota l'Àrea Continental Africana de Lliure Comerç, amb la finalitat de potenciar el creixement econòmic al continent. Segons ha explicat la Casa Blanca, aquest acord facilitarà a Washington l'accés a un mercat de 1.300 milions de persones i 3,4 bilions de dòlars, la qual cosa converteix la UA en "la cinquena economia del món".

Durant les tres jornades, l'administració Biden s'ha mostrat decidida a reconèixer el creixent paper econòmic i demogràfic del continent africà. Amb aquest objectiu, el president americà s'ha compromès a donar suport a la petició d'un seient permanent de la UA al G20. En l'actualitat, Sud-àfrica és l'únic país africà amb veu en aquest privilegiat fòrum. La defensa d'un seient permanent no és en va, sinó que busca facilitar la cooperació del continent africà en assumptes globals com Ucraïna o el canvi climàtic.

És la segona vegada que un president dels EUA convida desenes de caps d'estat africans a Washington per participar en una cimera conjunta. La primera va tenir lloc l'any 2014, quan Barack Obama va aprofitar l'ocasió per prometre un compromís més gran amb el continent; una promesa incomplerta, atès que mesos després hi va reduir la inversió en ajuda estrangera i va retallar el finançament per combatre la sida a la regió. El seu successor, Donald Trump, va optar per no organitzar cap esdeveniment d'aquest tipus, seguint la seva línia aïllacionista, i va mantenir el seu menyspreu cap a les nacions africanes (a les quals s'havia referit, juntament amb Haití, com a "països de merda").

Amb la vista posada a Pequín

Un dia abans de l'inici de la cimera, dilluns, Washington es va comprometre a invertir 55.000 milions de dòlars a l'Àfrica durant els pròxims tres anys, dirigits a qüestions de "desenvolupament econòmic, seguretat i salut". Durant el seu discurs de dimecres, Biden va concretar algunes d'aquestes inversions, com el desplegament de més de 500 milions en la millora d'infraestructures al continent o l'anunci d'un paquet de 369 milions per a projectes destinats a millorar la seguretat alimentària, a més d'invertir en energies renovables i projectes de salut. Maniobres similars a les que Pequín fa anys que practica en territori africà.

I és que vuit anys després de la primera cimera, els EUA han fet palès un canvi de prioritats. Biden té clar que, si vol competir amb la Xina per una influència efectiva, no n'hi ha prou amb aquest gest de diplomàcia simbòlica, sinó que haurà de treure la cartera i desplegar inversions amb un impacte més clar en el dia a dia de la població. El país porta anys centrant les seves inversions en seguretat i salut global, però les conseqüències són menys visibles que les grans despeses en carreteres, ports i ferrocarrils que ha intensificat el gegant asiàtic. La Xina ha consolidat el seu pes a l'Àfrica mitjançant préstecs, inversions i acords bilaterals, i s'ha convertit en el primer soci comercial del continent. N'importa tot tipus de matèries primeres –com el cobalt del Congo o el liti de Zimbàbue– i hi exporta una àmplia gamma de manufactures.

L'intercanvi entre Pequín i el continent africà va representar 261.000 milions de dòlars el 2021. En canvi, la regió només representa l'1,1% del comerç exterior dels EUA, amb un intercanvi anual de 60.000 milions. La Xina fa anys que es va anticipar al pes creixent del mercat africà, jove i dinàmic, que representa un 17% de la població mundial i té una edat mitjana de 19,7 anys.