Els EUA volen evitar l’escalada i avisen Netanyahu que no participaran en un contraatac

WashingtonEl president dels Estats Units, Joe Biden, vol evitar veure’s involucrat en una guerra regional a l’Orient Mitjà. Washington està fent equilibris entre el compromís de defensar Israel davant de l’Iran i la necessitat de contenir la tensió després que Teheran llancés aquest dissabte a la nit prop de 300 drons i míssils sobre territori issraelià. Totes les accions dels nord-americans estan enfocades en aquesta direcció: en la reunió d’emergència del G-7 d'aquest diumenge al matí –convocada per Washington–, els líders han demanat a les dues parts "contenció", mentre que per darrere, segons la CNN, Biden ha avisat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que no participaran en un contraatac.

En la mateixa línia s'ha expressat la comunitat internacional: la Unió Europea ha fet un comunicat aquest diumenge condemnant els fets i ha convocat els Vint-i-Set a una reunió extraordinària el pròxim dimarts. L'ONU també ha avisat que "l'Orient Mitjà està al caire de l'abisme". Durant la sessió d'emergència que ha realitzat el Consell de Seguretat aquest diumenge també, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha demanat una "desescalada".

Més enllà de la gran pregunta –què farà Netanyahu?–, hi ha un altre gran interrogant: Biden, el seu gran aliat i mecenes, podrà aturar-lo? Com a mínim, és el que està intentant la Casa Blanca.

És cert que ara el context és diferent, però els precedents més recents de com ha fluït la relació entre Biden i Netanyahu no són gaire esperançadors. Fa més d'un mes que Washington pressiona Tel-Aviv perquè rebaixi la brutal ofensiva sobre Gaza, que ja s'ha cobrat la vida de més de 33.000 palestins, però sembla que Netanyahu senti ploure. Fins que els Estats Units no van amenaçar-lo dient-li que hi hauria conseqüències després de l'assassinat dels set cooperants de l'ONG World Central Kitchen, el primer ministre israelià no va començar a respondre.

El rum-rum que sonava de fons al Congrés sobre restringir l'enviament d'armes a Israel també va contribuir a fer que Netanyahu i la resta del gabinet de guerra aixequessin les orelles. Encara que aquesta carta que tenien els Estats Units sembla que ha quedat fora de joc: davant de l'amenaça de l'Iran, la Casa Blanca ha tancat files amb el seu soci i aquest dissabte el líder de la majoria del Congrés va demanar modificar el calendari de sessions de la setmana vinent per considerar un projecte de llei "pro-Israel".

El doble discurs

Washington, efectivament, no pot doblegar-se davant Teheran, enemic geopolític i, a més, país amic dels dos grans maldecaps dels EUA: Rússia i la Xina. Potser per això, en un comunicat emès dissabte, els EUA ja van avisar el règim dels aiatol·làs que si atacaven les seves instal·lacions no dubtarien en “prendre les accions necessàries”. 

En el context d’escalada, doncs, la contestació de Biden no podia ser cap altra, encara que l’últim que desitja el líder demòcrata és obrir un nou front en ple any electoral, mentre encara hi ha oberts els flancs de Gaza i Ucraïna. Dos conflictes que ja li estan sortint cars a les enquestes.

Dissabte, i davant l’imminent atac de l’Iran, Biden va haver d’interrompre el seu cap de setmana a la platja de Delaware per tornar d'urgència a la Casa Blanca. Hores després, els primers projectils arribaven al cel israelià. L’exèrcit dels EUA, que ja havia estat avisat de l'atac, n’interceptaria directament uns quants per evitar que colpegessin el seu aliat del Pròxim Orient. Malgrat tot.