Biden mobilitza una nova ajuda militar per a Israel de més de mil milions de dòlars
El paquet, que s'haurà d'aprovar al Congrés, arriba després que els EUA paralitzessin 3.500 bombes en resposta a l'ofensiva sobre Rafah
WashingtonNo fa ni una setmana que el president Joe Biden amenaçava el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, amb deixar d'enviar-li armes si atacava Rafah. Les declaracions es produïen després que Washington frenés l'enviament de 3.500 bombes pel temor que Israel les utilitzés en una incursió al sud de la Franja. Però aquest dimarts, mentre els combats s'intensifiquen al nord i al sud de Rafah, Biden ha notificat al Congrés la mobilització d'un nou paquet armamentístic per a Israel valorat en més de mil milions de dòlars, segons ha publicat en exclusiva The Wall Street Journal i ha confirmat l'agència Reuters.
El paquet preveu 700 milions de dòlars en municions per a tancs, 500 milions de dòlars en vehicles tàctics i 60 milions de dòlars en projectils de morter. Abans de poder enviar les armes, és necessari que l'ajuda passi la revisió del Congrés i s'aprovi. Per tant, el lliurament de l'armament pot allargar-se en el temps, encara que la seva mobilització té un fort pes simbòlic de cara al primer ministre israelià: envia un missatge que es contradiu amb l'amenaça de la setmana passada i amb la línia vermella que suposa per a Washington una invasió sobre Rafah sense un pla per evacuar els civils. Mobilitzar aquesta nova ajuda fins i tot pot donar ales a Netanyahu i el seu gabinet de guerra a l'hora de desatendre els avisos del seu soci i continuar tirant pel dret.
Quan fa més d'una setmana Biden va decidir congelar l'enviament de les 3.500 bombes, ho va fer perquè sabia que Netanyahu planejava atacar Rafah malgrat la desaprovació de Washington. Aquesta partida que es va paralitzar comptava amb 1.800 bombes de 900 quilos i 1.700 de 220 quilos. L'ús de bombes de 900 quilos sobre zones densament poblades està prohibit pel dret internacional, i dimecres passat el president Biden va reconèixer a la CNN que era conscient que s'havien utilitzat contra la població civil palestina.
Les paraules de Biden confirmaven el temor d'una part del partit demòcrata, que fa temps que demana parar el subministrament d'armes a Tel-Aviv, i es contradeien amb les conclusions que publicava dos dies després el departament d'Estat. En un informe elaborat a petició del mateix president, els Estats Units afirmaven que era probable que Israel hagués violat el dret internacional a Gaza, però també que no hi havia prou proves per deixar d'enviar-hi armes. I això que des que va començar l'ofensiva el 7 d'octubre passat, gairebé 35.000 palestins han estat assassinats.
Els gestos contradictoris (o aparentment contradictoris) no deixen de formar part de la complicada relació dels Estats Units amb el seu soci al Pròxim Orient. Tot i que és cert que Biden va ordenar congelar les 3.500 bombes, mai es va arribar a especificar si s'havia congelat per complet l'ajuda militar o només aquella partida. Aquest dilluns l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, tornava a dir als mitjans que els Estats Units seguiran enviant l'ajuda militar prevista per a Israel. Es tracta dels 26.000 milions de dòlars per a Tel-Aviv que es van desbloquejar a l'abril al Congrés, juntament amb altres ajudes per a Ucraïna i Taiwan.
Internament, la situació de Biden tampoc és fàcil. L'escalada del conflicte i les protestes universitàries contra la guerra de Gaza han tornat a posar sobre la taula la complicitat de les armes nord-americanes en el conflicte en ple any electoral. Fet que, juntament amb la repressió policial contra els estudiants, li està restant suport entre els joves, un grup que va ser clau perquè Biden arribés a la Casa Blanca el 2020.
En el moment en què va decidir congelar l'enviament d'armes la setmana passada, els republicans ja van aprofitar per atacar-lo i dir que estava abandonant l'aliat proper dels Estats Units. I per si això no fos prou, també van transcendir les pressions en privat d'alguns donants proisraelians del Partit Demòcrata. Segons publicava Axios, dijous el megadonant Haim Saban va escriure un correu a Biden: "No oblidem que hi ha més votants jueus que es preocupen per Israel que votants musulmans que es preocupen per Hamàs", li va dir.