Biden equipara Hamàs i Putin i demana suport per les ajudes: "Estem en un punt d'inflexió per a la història"

WashingtonEl president dels Estats Units, Joe Biden, porta dues setmanes fent promeses a l'exterior. Aquest dijous li ha tocat dirigir-se als seus conciutadans per justificar l'enviament de més assistència militar als seus dos grans aliats en guerra: Ucraïna i Israel. "Les decisions que prenguem avui determinaran les pròximes dècades", ha assegurat, en horari de prime time i des del Despatx Oval, tot emmarcant el moment actual com "un punt d'inflexió en la història".

Com a resposta a les recents protestes, als carrers i al Capitoli, demanant l'alto el foc a Gaza i la fi de l'ajuda militar a Israel, així com als dubtes presentats en els últims mesos –especialment entre republicans– sobre el suport a Ucraïna, Biden busca convèncer que l'assistència militar exterior és vital per als interessos interns. Per això, aquest divendres enviarà al Congrés "una petició urgent de pressupost per finançar les necessitats de la seguretat nacional nord-americana". "Per fer costat als nostres socis crítics", ha dit.

Aquest paquet d'ajuda, que múltiples fonts xifren al voltant dels 100.000 milions de dòlars, no es quedarà únicament en l'assistència militar a Israel i Ucraïna, malgrat que s'emportaran la major part del pastís: 60.000 milions per a Ucraïna i 14.000 milions per a Israel, que se sumen a la contribució anual ja aprovada al país hebreu de 3.800 milions anuals. També s'espera que una part important vagi dirigida a Taiwan, el gran aliat en l'estratègia de contenció xinesa, i a redoblar efectius a la frontera sud amb Mèxic, una de les patates calentes del seu mandat.

No obstant això, no ha esmentat el principal escull per donar sortida a aquest enorme pla de despesa: la cambra baixa no podrà aprovar cap llei de pressupostos fins que desbloquegi la paràlisi legislativa en què s'ha instal·lat des de la destitució del president, Kevin McCarthy, a mans del seu partit fa dues setmanes. Sense referir-se als congressistes directament, el mandatari ha insistit que aquesta serà una "inversió intel·ligent" que pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions".

Biden equipara Hamàs i Putin: "Tots dos volen aniquilar una democràcia veïna"

Al llarg del seu discurs, Biden ha comparat en diverses ocasions la causa israeliana i la ucraïnesa. "Sé que aquests conflictes poden semblar llunyans, i és natural preguntar-se per què això li importa als EUA. La història ens ha ensenyat que quan els terroristes no paguen un preu pel seu terror, quan els dictadors no paguen un preu per la seva agressió, causen més caos, mort i més destrucció".

Encara que ha reconegut que "Hamàs i Putin representen amenaces diferents", el mandatari ha assegurat que tenen alguna cosa en comú: "Tots dos volen aniquilar per complet una democràcia veïna". I si els EUA no frenen "l'apetit de Putin pel poder", no s'aturarà en la invasió i passarà a conquerir altres estats veïns, com Polònia o els països bàltics.

"El grup terrorista Hamàs és pura maldat sense adulterar", ha assegurat, insistint en la definició que ha donat des d'un inici del grup islamista, al qual separa dels civils palestins, que "no han de pagar el preu" de les seves massacres. Com a solució a la recent escalada, ha insistit en la posició oficial i històrica dels EUA: la solució de dos estats, Israel i Palestina.

El "lideratge" dels EUA al món

Durant l'últim any i mig, des de l'esclat de la guerra d'Ucraïna, la política exterior ha entrat de ple en la seva presidència. Des d'aleshores, ha mirat de mantenir un complicat equilibri entre retornar als EUA la posició de lideratge occidental (després de quatre anys d'aïllacionisme de Trump), demostrar-se un soci de confiança entre els seus aliats en guerra i mantenir unit un país que es dessagna políticament, socialment i econòmicament. El discurs d'aquesta nit ha intentat conjugar aquests tres vessants de la seva presidència.

"El lideratge nord-americà és el que manté unit el món. Les aliances nord-americanes són les que ens mantenen segurs. Els valors nord-americans són els que ens converteixen en una nació confiable. Posar tot això en risc –allunyant-nos d'Ucraïna o donant l'esquena a Israel– no val la pena", ha assegurat, magnànim.

El paper central de la política exterior s'ha fet notori amb els dos viatges del mandatari a països en guerra en senyal de suport: el 20 de febrer va anar a Ucraïna, amb motiu del primer any des de la invasió russa, i tan sols va trigar 11 dies des dels atacs de Hamàs a visitar el seu principal aliat a l'Orient Mitjà, Israel, dimecres passat.

Entre els nord-americans, les enquestes mostren un clar suport a la causa ucraïnesa i israeliana. Però si se'ls pregunta per la seva visió sobre l'assistència militar, la cosa canvia: pel que fa a Ucraïna, el 46% estan a favor d'enviar més armes i el 29% en contra; pel que fa a Israel, el 52% aproven el suport militar actual (3.800 milions anuals), un 20% el consideren excessiu i un altre 20%, insuficient. Caldrà veure en les pròximes setmanes si el significatiu augment d'assistència promès aquest dijous, de 100.000 milions de dòlars, és ben rebut entre el públic nord-americà.