Biden té la clau de l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN

WashingtonUn missatge es repeteix a Washington des de l'inici de la invasió russa: "Farem costat a Ucraïna tot el temps que sigui necessari". I aquest suport s'ha transformat en forma d'artilleria, míssils de llarga distància, tancs i la darrera polèmica concessió, bombes de dispersió. L'enviament de cadascun d'aquests paquets d'ajuda militar ha suposat un canvi d'opinió del president dels Estats Units, Joe Biden, que després d'una negativa inicial, ha acabat justificant-lo en termes de "necessitat de defensa" del país envaït. Ara també és ell, com a gran líder de l'OTAN, qui té la clau d'un tema que fa mesos que porta cua: l'entrada d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica.

La Casa Blanca ha reiterat que és una línia vermella l'admissió a l'Aliança Atlàntica d'un país en guerra, atès que implicaria l'entrada de tots els seus membres al conflicte. "Donarem suport a Ucraïna durant tot el temps que faci falta i proporcionarem una quantitat excepcional d'armes i capacitats militars, però no pretenem iniciar la Tercera Guerra Mundial": així de contundent es mostrava l'assessor de seguretat nacional, Jake Sullivan, en una roda de premsa prèvia a la cimera de Vílnius, a Lituània.

Malgrat la pressió d'alguns dels aliats occidentals, Biden no sembla disposat a cedir en aquest punt, tal com mostra la decisió final de l'OTAN en la cimera de Vílnius: es convida Kíiv a entrar-hi, però només quan "les circumstàncies ho permetin", una condició que fa enfadar Volodímir Zelenski. Washington ha estat l'aliat occidental, juntament amb Alemanya, que ha dit d'una manera més clara que ara no és el moment. Fins i tot la França de Macron ara mostra una postura més conciliadora.

"És prematur"

Fa uns dies, Biden va afirmar en una entrevista a la CNN que "és prematur" pensar en l'entrada d'Ucraïna a l'aliança, atès que "no està preparada". A més del principi de defensa mútua de l'OTAN, que faria entrar els nord-americans a la guerra, el mandatari es referia a la necessitat de "democratització" del país.

Es tracta d'un dels requisits establerts pel Pla d'Acció d'Adhesió, que inclou una llista de criteris armamentístics, polítics i econòmics, que aquest dimarts els membres de l'aliança han acordat que no seran necessaris per a l'entrada d'Ucraïna. Malgrat tot, Washington encara veu imprescindible que el país europeu, que està perseguint adversaris polítics i s'ha vist esquitxat per casos de corrupció, compleixi amb la reforma institucional democràtica.

L'oposició del mandatari també s’entén per una qüestió de política domèstica. Malgrat que la majoria dels nord-americans són favorables al suport militar a Ucraïna i a la seva entrada a l'OTAN (62%), cada vegada que se'ls pregunta baixa el percentatge. I a la reticència de Biden s'hi suma el rebuig frontal dels seus adversaris polítics, els candidats republicans Donald Trump i Ron DeSantis, que estan fent un exhaustiu escrutini de les despeses de la guerra.

L'OTAN, una aliança al servei dels EUA

La paraula del president dels Estats Units té un pes essencial a l'OTAN, una aliança creada després de la Segona Guerra Mundial per servir els interessos del país nord-americà i defensar el Bloc Occidental davant l'enemic soviètic. Set dècades després, s'ha mantingut viva després de la dissolució de l'URSS, s'ha ampliat progressivament cap al nord i cap a l'est, i continua servint els interessos de la Casa Blanca. El seu principal enemic, Rússia, ara té el suport implícit d'un gegant asiàtic que ja disputa l'hegemonia nord-americana: la Xina.

No en va, la posició de Biden és crucial en l'admissió d'Ucraïna: malgrat que la seu de l'OTAN és a Brussel·les, i la majoria dels seus membres són europeus, els EUA aporten gairebé el 70% del pressupost, 811.000 milions de dòlars.