Biden anuncia (als 80 anys) que es tornarà a presentar a les eleccions: "Acabem la feina!"

WashingtonEl president dels Estats Units, Joe Biden, ha confirmat per fi que es presentarà a la reelecció a les presidencials de l'any que ve. Ho ha fet just el dia que es compleixen quatre anys del llançament de la seva anterior campanya, a través d'un vídeo de tres minuts a les xarxes socials, en què repeteix tàndem amb la vicepresidenta Kamala Harris, amb el lema Acabem la feina (Let's finish the job).

"Quan em vaig presentar a la presidència fa quatre anys, vaig dir que estàvem en una batalla per l'ànima dels EUA. Encara ho estem, i per això em presento", ha dit Biden en el seu primer missatge com a candidat. El president posa el focus en l'"extremisme MAGA (acrònim de Make America great again)", que s'està preparant per "eliminar llibertats fonamentals, reduir la seguretat social mentre baixa impostos als rics, dictar les decisions mèdiques que poden prendre les dones, prohibir llibres i dir a la gent a qui pot estimar”.

Quatre anys després de les eleccions que van precedir l'assalt trumpista al Capitoli, tot apunta que es repetiran els mateixos protagonistes, encara que el context ha canviat: Trump ja no parteix des de la presidència i està acorralat per nombroses investigacions judicials, que embruten encara més el seu llegat; el Despatx Oval ha passat factura a la popularitat de Biden, que amb 80 anys convenç cada vegada menys; i, a diferència de les anteriors eleccions, quan ara no hi ha alternatives per disputar la nominació als líders de tots dos partits.

Si no hi ha un gir radical de guió, és molt probable que l'any que ve els ciutadans estatunidencs hagin d'acudir a una cita electoral calcada a la del 2020: hauran d'elegir entre la papereta de Donald Trump i la de Joe Biden. L'última vegada que dos candidats es van enfrontar en dues ocasions a unes presidencials va ser fa set dècades, el 1952 i el 1956, en dos comicis en què el republicà Dwight Eisenhower va sortir victoriós davant Adlai Stevenson.

En una declaració d'intencions, hores després d'anunciar la candidatura, Biden ha optat per donar el seu primer discurs de campanya davant un grup de sindicats de la construcció a Washington. "Wall Street no va construir els EUA: ho van fer la classe mitjana i els sindicats", ha dit, traient pit de les polítiques econòmiques que han configurat el seu mandat, com el pla de rescat per la pandèmia, la llei d'infraestructures, els subsidis al cotxe elèctric, l'augment d'impostos als rics, o l'ampliació dels programes socials.

"Em presento a president per a reconstruir la columna vertebral d'aquest país, la classe mitjana. Acabarem la feina!", ha dit, reiterant el que ja s'ha convertit en el seu lema de campanya. El discurs del mandatari, carregat del patriotisme del "Made in America", ha incidit en la necessitat de recuperar la indústria que el país ha perdut amb la globalització, i ha recordat una de les seves mesures de capçalera en aquest sentit: que totes les infraestructures dels EUA siguin construides per empreses americanes, amb materials americans.

El president de més edat de la història

En cas de guanyar les eleccions, Biden, que ja és el president més gran a la Casa Blanca (80 anys), podria arribar als 86 quan finalitzi el seu segon mandat. La seva edat, de fet, és el principal argument pel qual la majoria de nord-americans (el 70% segons l'última enquesta de NBC) creuen que no s'hauria de presentar a la reelecció.

La seva popularitat està al voltant del 40%, segons el model FiveThirtyEight, una de les més baixes de la història del país en aquest moment del mandat. Els índexs d'aprovació de Biden van caure deu punts durant l'estiu del 2021, coincidint amb la retirada de tropes de l'Afganistan, i d'aquí no s'han tornat a recuperar. La complicada gestió del coronavirus, l'elevada inflació –que gradualment es relaxa–, la continuació de polítiques trumpistes a la frontera i l'incompliment de promeses electorals sobre el clima són alguns dels factors que han entorpit el seu mandat.

Però el president està disposat a desafiar les enquestes, i compta amb un bon historial electoral. No només ja va vèncer una vegada a Trump el 2020; també va aconseguir bons resultats en els comicis de mig mandat del novembre passat, que solen castigar amb força el partit que governa, mantenint la majoria al Senat i perdent menys congressistes del que s'esperava en la Cambra de Representants.

Unes primàries poc disputades

Amb el seu anunci, Biden posa en moviment unes primàries demòcrates que han estat, fins al moment, un desert: tan sols l'escriptora Marianne Williamson i l'ambientalista –i nebot de JFK– Robert F. Kenneddy Jr. han presentat la seva candidatura. Però, de moment, cap candidat alternatiu és prou il·lusionant, ni tan sols Kamala Harris, que fa quatre anys sonava com a successora de Biden, però no ha aconseguit brillar com s'esperava durant la seva vicepresidència.

En la bancada republicana, el governador de Florida, Ron DeSantis, fa mesos que sona com l'únic capaç d'entorpir la tornada de Trump cap a la Casa Blanca, però encara no ha anunciat la seva candidatura. I cada vegada és menys clar que ho vulgui fer: en l'últim mes, s'ha desplomat en les enquestes, especialment des de la històrica imputació de Trump a Nova York.

Els altres cinc republicans que ja han anunciat candidatura –Nikki Haley, Vivek Ramaswamy, Ansa Hutchinson, Larry Elder i Perry Johnson– ni tan sols preocupen a Trump. De fet, el magnat, que està acostumat a ridiculitzar i usar malnoms contra els seus adversaris polítics –com Sleepy Joe o Ron DeSanctimonium–, ni tan sols els està esmentant en les seves aparicions públiques.