Biden anuncia que es retira de la cursa electoral

WashingtonAl final no ha estat necessària la intervenció divina, encara que segurament molts dels demòcrates pensaran que els hi ha costat Déu i ajuda. El president Joe Biden ha anunciat aquest diumenge que fa un pas al costat. Tres setmanes després del desastrós debat a la CNN i del degoteig constant de peticions perquè el president renunciés a la candidatura, Biden ha cedit. El demòcrata ho ha anunciat a través d'un comunicat a les xarxes en què ha defensat el seu llegat i ha avisat que s'adreçarà a la nació al llarg d'aquesta setmana.

"Deixeu que expressi la meva profunda gratitud a tots els que han treballat tant de valent per veure'm reelegit. Vull donar les gràcies a la vicepresidenta Kamala Harris per ser una extraordinària companya en tota aquesta feina. I deixeu que expressi el meu afecte als ciutadans nord-americans per tota la fe i la confiança que han posat en mi", ha escrit Biden, que continua en aïllament per covid a la seva casa de la platja a Delaware.

En una altra piulada a la xarxa social X, Biden ha anunciat que dona el seu suport a la seva vicepresidenta Kamala Harris per ser la seva substituta i encapçalar el ticket electoral. "He decidit no acceptar la nominació i concentrar totes les meves energies en els meus deures com a president per al que queda de mandat. La meva primera decisió com a candidat el 2020 va ser triar Kamala Harris com la meva vicepresidenta. I ha estat la millor decisió que he pres. Avui vull oferir el meu suport complet perquè la Kamala sigui la nominada per a la candidatura del partit aquest any", ha escrit Biden.

Donald Trump, que just aquesta setmana ha formalitzat la seva candidatura a Milwaukee, ha assegurat després de conèixer la renúncia que "el corrupte Joe Biden no era apte per a presentar-se a president, i certament no és apte per servir –i no ho ha sigut mai!–. Només va aconseguir la posició de president a través de mentides, notícies falses i de no sortir del seu soterrani". En la seva publicació a la xarxa social Truth ha acusat Biden de fer molt de "mal al país" i ha aprofitat també per alimentar la teoria que les eleccions del 2020 van ser manipulades per robar-li la presidència. Destaca que en el post no menciona Harris, a qui sí que va atacar durant la Convenció Republicana preveient que podria ser la substituta de Biden.

El president no només s'ha trobat amb trucades i posicionaments públics de congressistes demòcrates, sinó que també ha hagut de lluitar amb la pressió de pesos pesants com Nancy Pelosi, l'antiga speaker de la Cambra de Representants, i Chuck Schumer, líder de la majoria al Senat. Pelosi va dir en una entrevista a la MSNBC que creia que Biden s'havia de replantejar la seva decisió, mentre que en privat Schumer (que en un moment havia mostrat públicament el seu suport a Biden) va dir als donants que estava obert a un candidat alternatiu a Biden.

Els últims dies el setge demòcrata s'havia intensificat. Mentre Trump rebia el caliu de les bases i la plana major del partit, Biden s'estava quedant cada cop més sol mentre estava en aïllament per covid. Dijous l'expresident Barack Obama també "formalitzava" la pèrdua de confiança en el seu antic vicepresident i comentava privadament amb altres companys del partit que creia que Biden ja no estava capacitat per poder liderar la candidatura demòcrata.

L'editorial i els reportatges del New York Times tampoc han estat fàcils de digerir per a Biden, que en una carta als congressistes demòcrates ja va assenyalar la premsa com un dels ordidors de la seva crisi. Un dels últims articles que ha fet més mal al president ha estat el de l'actor George Clooney demanant-li que renunciés. “És trist dir-ho, però el Joe Biden amb qui vaig estar fa tres setmanes en un acte de recaptació de fons no és el Joe Biden del 2010, ni tan sols el Joe Biden del 2020. Era el mateix home que tots vam presenciar en aquell moment. És just assenyalar aquestes coses? […] No guanyarem al novembre amb aquest president. No guanyarem la Cambra de Representants i perdrem el Senat", escrivia.

Qui es queda els delegats

La renúncia de Biden deixa el partit enfangat dins d'una cursa a contrarellotge per rellançar un nou candidat de cara a la Convenció Demòcrata de l'agost. Fins ara, Biden era el presumpte candidat, perquè durant el procés de primàries havia aconseguit més de 3.800 delegats, superant el mínim necessari de 1.986 delegats. Encara que el president hagi decidit donar el seu suport a Harris, la realitat és que aquests 3.800 delegats han quedat lliures i seran ells els que tindran la paraula final a Chicago. Biden no pot obligar-los a votar una altra persona en concret.

L'altra opció, que defensa Pelosi entre els seus companys de partit, és que, en lloc de fer que el partit tanqui files entorn de Harris, fer que se celebri un procés obert de nominació. Pelosi ho defensa com una manera més democràtica d'aconseguir el candidat i també de mobilitzar els votants demòcrates. Però perquè es produís un procés obert seria necessari que algú li disputés la successió a Harris. De noms possibles a la llista no en falten. Entre els possibles rivals de la vicepresidenta hi ha el governador de Califòrnia, Gavin Newson, el governador de Pennsilvània, Josh Saphiro, i la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer.

L'última vegada que els demòcrates van viure un procés de nominació presidencial obert va ser el 1968, quan Lyndon Johnson va decidir renunciar poc abans de les eleccions a causa de la impopularitat que tenia per la guerra del Vietnam. Després de les batalles internes per fer-se amb la nominació, Hubert Humphrey, el vicepresident de Johnson, va ser qui va guanyar, encara que després va perdre contra el republicà Richard Nixon.

Des del debat la CNN contra Trump que les opcions dels demòcrates per seguir a la Casa Blanca s'han enfonsat. El marge percentual que separava Biden de Trump s'ha anat fent més gran i la feina serà doble: recuperar la posició perduda a les enquestes i acabar superant Trump. Tot això és el que ara han d'intentar fer els demòcrates en només quatre mesos.