Biden és amic meu i ha de plegar
Vaig veure el debat Biden-Trump sol en una habitació d'hotel de Lisboa i em va fer plorar. No puc recordar un moment més dolorós de la política de campanya presidencial nord-americana en tota la meva vida, precisament pel que va revelar: Joe Biden, un bon home i un bon president, no pot presentar-se a la reelecció. I Donald Trump, un home maliciós i un president insignificant, no ha après res i no ha oblidat res. És el mateix aspersor de mentides que ha sigut sempre, obsessionat amb les seves queixes, molt lluny del que caldrà per liderar els Estats Units al segle XXI.
La família Biden i el seu equip polític s'han de reunir ràpidament i tenir la conversa més difícil amb el president, una conversa d'amor, claredat i resolució. Per donar als Estats Units la màxima possibilitat d'allunyar l'amenaça de Trump al novembre, el president ha de sortir a declarar que no es presentarà a la reelecció i que alliberarà tots els seus delegats per a la Convenció Nacional Demòcrata.
El Partit Republicà, si els seus líders tinguessin una mica d'integritat, exigiria el mateix, però no ho farà, perquè no en tenen. Això fa que sigui encara més important que els demòcrates posin els interessos del país per sobre de tot i anunciïn que s'iniciarà un procés públic perquè diferents candidats demòcrates competeixin per la nominació: ajuntaments, debats, reunions amb donants, el que sigui. Sí, podria ser caòtic i complicat quan la convenció demòcrata comenci el 19 d'agost a Chicago, però crec que l'amenaça de Trump és prou greu perquè els delegats es reuneixin ràpidament i nomenin un candidat de consens.
Si la vicepresidenta Kamala Harris vol optar-hi, ho hauria de fer. Però els votants es mereixen un procés obert per trobar un candidat presidencial demòcrata que pugui unir no només el partit sinó el país, oferint una cosa que cap home en aquell escenari d'Atlanta va oferir dijous: una descripció convincent d'on és el món ara mateix i una visió del que els Estats Units poden i han de fer per continuar liderant-lo, moralment, econòmicament i diplomàticament.
Perquè no ens trobem en un revolt més de la història. Estem a l'inici de la més gran disrupció tecnològica i la més important disrupció climàtica de la història de la humanitat. Estem a l'albada d'una revolució de la intel·ligència artificial que ho canviarà tot per a tothom: com treballem, com aprenem, com ensenyem, com comerciem, com inventem, com col·laborem, com lluitem les guerres, com cometem crims i com els combatem. Potser m'ho vaig perdre, però no vaig sentir que cap dels dos homes digués "intel·ligència artificial" al debat.
Si hi ha hagut un moment en què el món ha necessitat els millors Estats Units, i liderats pels millors, és ara, perquè ara ens enfrontem a grans perills i oportunitats. Un Joe Biden més jove podria haver estat aquest líder, però el temps finalment l'ha atrapat. I això s'ha fet dolorosament i ineludiblement evident aquest dijous.
Biden ha sigut amic meu des que vam viatjar junts a l'Afganistan i el Pakistan després de l'11 de Setembre, quan va presidir la Comissió de Relacions Exteriors del Senat, així que dic tot això amb molta tristesa.
Però si remata la seva presidència ara, reconeixent que a causa de l'edat no pot repetir mandat, el seu primer i únic mandat serà recordat com una de les millors presidències de la nostra història. Ens va salvar d'un segon mandat de Trump i només per això es mereix la Medalla Presidencial de la Llibertat, però també ha promulgat lleis importants, crucials per enfrontar-nos a les revolucions climàtiques i tecnològiques a què ens enfrontem.
Fins ara havia estat disposat a donar-li a Biden el benefici del dubte, perquè durant els temps que em vaig relacionar amb ell personalment vaig trobar que estava a l'altura. És evident que ja no és així. La seva família i el seu personal ho havien de saber. Feia dies que estaven tancats a Camp David preparant a aquest debat transcendental. Si aquesta és la millor actuació que han pogut aconseguir d'ell, ha arribat l'hora que el Joe mantingui la dignitat que es mereix i abandoni l'escenari al final d'aquesta legislatura.
Si ho fa, els nord-americans elogiaran Joe Biden per fer el que mai faria Donald Trump: posar el país per davant d'ell mateix. Si insisteix a presentar-se i perd davant de Trump, Biden i la seva família, i el seu equip i els membres del partit que l'hi han empès, no podran donar la cara. Es mereixen alguna cosa millor. Els nord-americans es mereixen alguna cosa millor. El món necessita alguna cosa millor.
Copyright The New York Times