Biden accelera el reforç a Ucraïna abans que arribi Trump
El president nord-americà intensifica l'ajuda militar a Kíiv perquè tingui més força de cara a una possible negociació amb Rússia
WashingtonLa victòria de Donald Trump ha estat el detonant perquè l'administració de Joe Biden hagi adoptat polítiques més agressives en la guerra d'Ucraïna. Fins ara, el president nord-americà tenia marcades unes línies vermelles sobre el suport que enviava al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per por d'escalar el conflicte amb Rússia. Però ara, en menys d'una setmana, Washington ha donat llum verda a dos aspectes ben delicats: per una banda, que Kíiv pugui llançar míssils de llarg abast de fabricació nord-americana en territori rus –una petició que feia mesos que estava encallada–; i per l'altra, ha canviat la seva política sobre l'ús de mines antipersona, autoritzant-ne el subministrament a les tropes ucraïneses.
L'argument oficial de la Casa Blanca per justificar el canvi radical de la doctrina amb Kíiv és la presència de soldats nord-coreans en el camp de batalla i els recents atacs de Rússia sobre el front ucraïnès, on intensifica l'ofensiva. Però de fons hi ha l'ombra allargada d'una nova administració entrant, la de Trump, que s'augura hostil amb el suport a Kíiv mentre sembla tenir més bona sintonia amb el president rus Vladímir Putin. Tot i ser a l'oposició, Trump va aconseguir que la bancada republicana bloquegés durant mesos un paquet d'ajuda militar crucial per a Ucraïna. Més enllà de la seva manifesta oposició al suport militar a Ucraïna, el passat mes de setembre, l'ara president electe va insinuar que Ucraïna hauria d'haver cedit territori a Rússia abans de la invasió del 2022.
La preocupació no és només que en els pròxims mesos Ucraïna es trobi que el seu principal aliat fins ara talli el subministrament d'armament, sinó que es produeixi una negociació de pau amb Moscou on el principal mediador sigui Trump. La setmana passada, l'ambaixador rus a les Nacions Unides de Ginebra, Gennady Gatilov, va dir que Rússia estava oberta a asseure's a parlar del final de la guerra si liderava les negociacions Trump.
El magnat ha presumit en diverses ocasions de tenir un pla per acabar amb la guerra d'Ucraïna ràpidament, el temor és que aquest pla sigui pressionar a Zelenski perquè cedeixi els territoris ocupats a Putin. En la trucada que va fer Zelenski per felicitar a Trump per les eleccions, l'ucraïnès va dir que havia mantingut un "intercanvi constructiu" i que estava convençut que la guerra acabarà "aviat".
Més ajuda militar
Abans d'acabar el mandat i en previsió d'una possible futura negociació, Biden està intentant reforçar Ucraïna al màxim. No només canviant la seva doctrina en l'ús d'armament nord-americà, sinó també accelerant l'enviament de subministraments militars. Dimarts va anunciar una venda d'armament per valor de 100 milions de dòlars i dimecres, el secretari de Defensa, Lloyd Austin, va avançar un nou paquet d'ajuda militar valorat en 275 milions de dòlars. Segons el comunicat del departament de Defensa, el paquet proporciona municions per als HIMARS, artilleria, armes antitanc, drons i equips de protecció. Es tracta de la 70a entrega d'ajuda que fa Washington des de l'agost del 2021. Encara falta entregar prop de 6.000 milions de dòlars dels 61.000 que el Congrés va aprovar l'abril passat i que el govern nord-americà s'ha compromès a fer-los arribar abans del 20 de gener, dia en què Trump prendrà possessió del càrrec.
La màniga ampla per part de Washington arriba quan ja s'han complert 1.000 dies de l'esclat de la guerra i en un moment en què fa mesos que Rússia lidera l'ofensiva al front. Malgrat que al setembre Ucraïna aconseguís donar un cop d'efecte amb la invasió de Kursk, la situació al camp de batalla no és favorable per a Kíiv. I, a les portes de l'hivern, el constant llançament de míssils per part de les tropes russes debilita les defenses ucraïneses i ha deixat compromès el sistema elèctric.
Una de les principals raons per les quals Zelenski demanava als aliats l'autorització d'utilitzar els ATACMS –el nom amb què es coneixen els míssils de llarg abast– en territori rus era per poder arribar a les bases des d'on Rússia llença els míssils contra Ucraïna.
Risc d'escalada
El preu a pagar per garantir una Ucraïna més forta davant una possible negociació i un augment de l'ofensiva russa, és exposar-se a un major risc d'escalada. Dimarts, just després que Biden autoritzés l'ús dels míssils de llarg abast per atacar territori rus, Moscou tornava a ensenyar les dents i feia canvis en la seva doctrina nuclear. Putin va oficialitzar la reducció del llindar de l'ús d'armes nuclear davant l'escenari d'un atac amb armes convencionals per part d'un país no nuclear que rebi suport d'una potència nuclear. Els missatges que arriben aquests dies del Kremlin apunten directament als aliats occidentals i a la televisió russa imaginen fins a quines ciutats europees podrien arribar els seus míssils intercontinentals.
L'escalada, doncs, és un fet. Poc després que Ucraïna rebés l'autorització de Biden, les tropes de Zelenski ja han disparat en dues ocasions míssils de llarg abast. La primera eren ATACMS de fabricació nord-americana, i la segona eren els Storm Shadow britànics. Putin ja ha respost afirmant que s'ha escalat Ucraïna a un "conflicte global" i ha respost llançant un míssil hipersònic contra Ucraïna en un avís a l'OTAN. Putin juga amb la carta de l'amenaça nuclear i amb una Europa en alerta davant la por que el conflicte s'estengui més enllà de les fronteres ucraïneses. Putin també és conscient dels riscos d'una major escalada. Putin és conscient, potser encara més, del canvi de poder que es produirà a Washington en poc menys de 60 dies. I sembla que l'espera amb ganes.