Espai

Una autodestrucció massa lenta i altres errors en el llançament de l'Starship d'Elon Musk

Les autoritats aturen temporalment els nous llançaments de la nau d'Elon Musk, amb la pressió afegida dels ecologistes pels danys causats en els ecosistemes de la zona

Moment de l'exposió del SpaceX Starship
5 min

BarcelonaGrups ecologistes han demandat l'Administració Federal d'Aviació (FFA) dels Estats Units per haver permès el llançament de la Starship, el coet més potent del món, construït per l'empresa d'Elon Musk SpaceX. La primera prova de la nova nau va tenir lloc el 20 d'abril i va acabar amb l'explosió del coet quatre minuts després del seu llançament. En els últims dies s'han conegut dades significatives de què va fallar durant la prova, però també del seu impacte en la zona. Els potents motors de la Starship, que van aconseguir alçar-la de la plataforma de llançament, van aixecar un núvol de pols i runa en una àrea propera on hi ha espècies protegides. I la destrucció del coet en l'aire, quan l'equip de Space X va activar el protocol d'autodestrucció, també va escampar trossos de la nau a força distància, un dels quals va trencar almenys una finestra en una localitat propera, Port Isabel.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Grans trossos de formigó, làmines d'acer inoxidable, metall i altres objectes van anar a parar a milers de metres de distància juntament amb un núvol de pols de formigó que va dipositar material fins a 10 quilòmetres de la plataforma", diu un comunicat del Servei de Pesca i Vida Salvatge dels Estats Units. L'organisme ha documentat també 1,5 quilòmetres quadrats "de runes a les instal·lacions de Space X i al parc estatal de Boca Chica, que és gestionat com a Refugi Nacional de Vida Silvestre del Baix Rio Grande". Els impactes van generar fins i tot un incendi de 3,5 hectàrees al sud de la plataforma, tot i que no s'havien trobat de moment ocells o fauna salvatge morta a la zona. Els terrenys del sud de Texas on Elon Musk ha instal·lat la seva plataforma de llançament són molt a prop de la costa del golf de Mèxic, i estan envoltats de llacs, meandres i parcs naturals.

L'agència mediambiental i la FFA han obert una investigació. De fet, abans i tot de la denúncia, la FFA ja havia aturat preceptivament qualsevol futur llançament de la Starship fins que no s'aclareixin tots els dubtes sobre aquest. "Això passa en tots els llançaments, però en aquest cas probablement hi ha hagut un problema de càlcul sobre la quantitat de material que s'aixecaria", apunta l'investigador del CSIC Antonio Molina Jurado. Assenyala també que centres de llançament, com els de la NASA a Cap Canaveral o l'ESA a la Guyana, estan bastant aïllats. En canvi, els terrenys on Musk ha instal·lat la seva plataforma són a prop de la costa del golf de Mèxic, una zona plena de llacs, meandres, parcs naturals i no tan lluny d'àrees poblades.

Runes provocades pel coet SpaceX Starship el dia 20 de març del 2023

El coet va trigar massa a explotar

Aquests impactes mediambientals ens donen també informació sobre l'èxit i el fracàs d'aquella primera prova de la Starship, el coet que ha de portar la primera dona a la Lluna, en la missió Artemis III del 2025. Primer, perquè el fet que l'explosió controlada de la nau escampés trossos tan grans en lloc de polvoritzar-la demostra que el coet és més robust i resistent del que Space X pensava, tal com va destacar el mateix Musk en una sessió pública a Twitter per fer balanç de la prova. Però aquesta resistència va generar un problema: la nau va trigar massa a explotar. Musk va explicar que des del moment que la sala de control va activar el sistema de destrucció de la nau –al veure que estava fora de control– fins que els explosius van esclatar de forma efectiva, van passar 40 segons. Un temps excessiu per a l'autodestrucció segura d'un aparell tan immens.

SpaceX haurà de modificar el seu sistema d'autodestrucció, potser afegint-hi més explosius, i això requerirà la certificació prèvia de la FFA abans de poder arriscar-se a un nou llançament.

Va deixar un forat a la plataforma de llançament

Un altre impacte mediambiental que sí que enterboleix el suposat èxit de la prova és l'enorme forat que el coet va deixar a terra, en la plataforma de llançament. El dia de la prova SpaceX destacava que el gran èxit era haver aconseguit sortir netament de la plataforma d'enlairament, però les imatges publicades en dies posteriors demostren que la infraestructura va quedar molt més malmesa del que es pensava. A més de l'enorme cràter que han deixat a terra els motors, els pilars de la plataforma han quedat tocats i caldrà reforçar-los. En la seva trobada amb internautes, Musk va assegurar que, malgrat els desperfectes, repararà la plataforma en un període de "sis a vuit setmanes" per poder dur a terme la següent prova.

Plataforma de llançament de SpaceX Starship
Imatge del cràter obert a la plataforma de llançament per la primera prova de l'Starship de SpaceX.

"Tècnicament, sí que és possible [complir el calendari], però la part reguladora és la que pot retardar més les coses, tot dependrà de fins a quin punt el govern ho certificarà", diu Molina Jurado. De nou, el problema serà la certificació de la FFA. Musk ha explicat que el sistema per evitar un nou desastre a la plataforma serà una planxa d'acer refrigerada amb aigua per sota, que es posarà sota el coet per mitigar l'impacte del foc dels motors. Segons Musk, aquest sistema ja estava en construcció, però no va estar a punt per al moment de la primera prova el 20 d'abril.

Sis motors van fallar

L'Starship va trigar més de cinc segons a enlairar-se des del moment de la ignició, i aquest temps es vol reduir a la meitat per reduir també els efectes dels propulsors sobre el terra. En la prova de l'abril, la nau es va enlairar amb 3 dels seus 33 motors apagats, que és el que va fer que el coet s'elevés amb una lleu desviació horitzontal. Segons Musk, va ser SpaceX que els va apagar perquè van rebre dades que deien que no estaven del tot bé, però aquest era el nombre màxim de motors que podien no funcionar sense comprometre l'èxit de l'enlairament. Però al cap de 27 segons d'enlairar-se, va esclatar un altre motor, 62 segons després en va fallar un altre i, al cap de 85 segons, un sisè. Aquestes explosions van destruir també els mecanismes hidràulics que dirigeixen la trajectòria del coet (en moure la cua dels motors) i per això la nau va començar a girar sense control.

"Caldrà determinar per què van fallar tots aquests motors", va dir Musk, i va explicar que la nau i el seu enorme propulsor no van arribar a desacoblar-se perquè no es va arribar a l'alçada prevista. Abans, es va haver de destruir el coet. Musk invertirà 2.000 milions de dòlars en aquest projecte.

stats