Les armes dels Estats Units que patrocinen l'ofensiva israeliana sobre Gaza

L'amenaça de l'Iran fa que Washington faci pinya amb Tel-Aviv i li dona més arguments per seguir enviant més ajuda malgrat les reticències d'alguns demòcrates

Soldats israelians desplegats al voltant de la frontera de la franja de Gaza.
5 min

WashingtonLa pressió retòrica de Washington sobre Tel-Aviv és com els arbres: no deixa veure el bosc. Malgrat la crisi oberta entre el president Joe Biden i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per la brutal ofensiva sobre Gaza, que s'ha cobrat la vida de més de 34.000 palestins, el torrent d'ajuda econòmica i militar nord-americana no ha cessat en cap moment. I ara, amb l'amenaça de l'Iran reforçada, els EUA estan tancant files amb el seu soci i el Congrés ja ha posat en marxa els mecanismes per desbloquejar el paquet d'ajudes que continuava encallat des del febrer.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'aliança entre els EUA i Israel ha fet que des de la Segona Guerra Mundial l'estat hebreu hagi estat un dels països que han rebut més ajuda dels nord-americans. Més del 70% d'armes que importa Israel són nord-americanes, segons l'Stockholm International Peace Research Institute (Sipri). Però no ha estat fins ara que s'han començat a escrutar aquests enviaments, que contribueixen a la mort dels civils palestins, a qui Biden exigeix a Israel que protegeixi.

El suport a Israel sempre ha estat una qüestió de consens entre demòcrates i republicans al Congrés dels Estats Units. Però l'infern de la Franja va provocar les primeres crítiques a dins del Capitoli, i l’assassinat dels voluntaris de World Central Kitchen (WCK) va ser un punt d'inflexió per a alguns demòcrates. El cap de setmana després de la mort dels cooperants, més de 40 congressistes van enviar una carta oberta a Biden exigint la suspensió de l'ajuda militar a Israel.

La força que havia pogut aconseguir aquest sector més crític ha quedat eclipsat per l'atac de l'Iran contra Israel el passat dissabte. L'amenaça del règim dels aiatol·làs ha estat el gir de guió que Netanyahu necessitava per escombrar les crítiques de dins del Capitoli. Biden ara ho té més difícil per mantenir l'amenaça que hi haurà conseqüències si Tel-Aviv no canvia les seves polítiques amb Gaza.

Opacitat de l'ajuda militar

Des que va començar la guerra de Gaza amb l'atac de Hamàs el 7 d'octubre, l'administració Biden ha notificat oficialment dos enviaments d'armes, que es van fer al desembre. Tot i que el Congrés és qui normalment vota a l'hora d'autoritzar aquestes concessions, la Casa Blanca va poder-los aprovar sense necessitat de consultar-ho invocant l'autoritat d'emergència. El primer paquet, amb un valor de 106,5 milions de dòlars, incloïa quasi 14.000 cartutxos i munició antitancs M830A1. El segon paquet constava de projectils d'artilleria de 155 mm i equipament relacionat valorat en 147,6 milions de dòlars.

La notificació d'aquests dos paquets és una excepció dins l'opacitat que impera en les armes que facilita el govern nord-americà a Israel. La llei de control d'armes i exportacions estableix que el president només ha de consultar-ho al Congrés quan es tracta de grans transaccions que impliquen l'enviament d'armes d'atac. Per als aliats pròxims als EUA, el president només té l'obligació de notificar-ho formalment al Congrés si supera els 25 milions de dòlars. El llindar és de 100 milions de dòlars quan es tracta d'articles de defensa, i de 300 milions per als serveis de disseny i construcció. Segons el New York Times, menys del 10% del total de vendes d'armes que fan els Estats Units a governs estrangers superen aquests llindars. Això vol dir dues coses: que el Congrés només pot votar sobre els paquets més grans i significatius, i que la majoria d'enviaments no són de domini públic.

Al llarg dels sis mesos de guerra a Gaza, l'administració Biden ha donat llum verda a centenars de vendes i transferències d'armament addicional a Israel que no s'han conegut. De fet, els únics que han transcendit han estat gràcies a les filtracions dels mitjans nord-americans.

Una exclusiva del Washington Post va revelar l'autorització en secret de l'enviament de més de 1.800 bombes MK84 d’una tona, 500 bombes MK28 de 250 quilos i 25 caces F-35. L'ús de les bombes MK84 d'una tona en zones densament poblades està prohibit pel dret internacional, però una investigació de la CNN apuntava que hi ha indicis que Israel les ha estat utilitzant per bombardejar la Franja. Les municions pesants (la majoria de les quals les fabriquen els Estats Units) poden causar un gran nombre de víctimes: el seu radi de fragmentació és d'uns 365 metres.

El darrer paquet d'armes per a Israel que s'ha conegut és el que es va enviar hores abans que l'exèrcit israelià ataqués els cooperants de WCK i està format per mil bombes MK82 de 226 kg i mil més de petit diàmetre. Segons dades del govern nord-americà publicades al Foreign Assistance, només el 2023 els EUA van enviar a Tel-Aviv ajuda militar valorada en uns 3.000 milions de dòlars, i es tracta de dades encara parcials. A més, dins de la categoria d'ajuda militar no s'inclou el finançament per a la defensa antimíssils.

El problema de Biden heretat d'Obama

Els Estats Units han mantingut de manera constant un arsenal d'armes a Israel des de la dècada dels 90; el que es coneix com a Reserva de Guerra per als Aliats-Israel. Només els últims 23 anys l'estat hebreu ha absorbit més de 67.000 milions de dòlars en concepte d'ajuda militar, i si ens remuntem als últims 70 anys, són més de 124.000 milions.

Evolució de l'ajuda econòmica i militar dels Estats Units a Israel
Dades arrodonides a milions de dòlars ajustats al seu valor amb la inflació actual

Des de la seva fundació el 1948, els Estats Units han vist Israel com el gran aliat al Pròxim Orient i s'han encarregat de blindar el país. Des de llavors, a partir d'acords i paquets d'ajudes, s'ha anat creant l'aqüeducte actual a través del qual flueix l'ajuda econòmica i militar nord-americana cap a Israel. Tot i que l'estat hebreu no és membre de l'Aliança Atlàntica ni té un tractat de defensa amb els EUA, sí que és considerat un "important aliat fora de l'OTAN" i rep un tracte privilegiat.

La guerra de Gaza ha fet que tots els ulls estiguin posats sobre Biden, tot i que l'últim gran paquet d'ajuda militar que es va aprovar va ser el 2016, sota l'administració de Barack Obama. El Congrés va comprometre's a donar al seu aliat 38.000 milions de dòlars en armes durant 10 anys: fins al 2028. En aquell moment l'acord no va suposar cap polèmica, ja que Israel vivia un període de relativa calma. El paquet garanteix a Israel uns 3.000 milions de dòlars anuals per comprar armes i uns 500 milions anuals per a la defensa de míssils. A part d'això, que s'ha convertit en un maldecap per al president, al Congrés està pendent l'aprovació de la venda d’uns 50 caces F-15 valorats en 18.000 milions de dòlars, a més de 30 míssils d’aire de rang mitjà AIM-120 i diversos kits de munició d’atac directe, que permeten que les bombes convencionals es converteixin en armes de precisió guiada.

stats