Les apostes al Grill de Florida Avenue que disgustarien Luther King

“A Grill de Florida Avenue, el Reverend Martin Luther King, Jr. va seure en aquesta taula per planificar la Marxa sobre Washington, 1963” Ho diu una modesta placa clavada sobre una de les taules amb bancs que hi ha entrant a mà dreta que donen a les finestres del local llargarut i estret. A mà esquerra hi ha la barra, puntejada per tot de tamborets metàl·lics amb el seient d'escai vermell. I com que el dinner és de pel·lícula, dialoguem com si fóssim actors:

–Vol menjar alguna cosa?

–No res, de menjar. Només cafè.

El Jonathan, jove, alt, de complexió prima i amb ulleres de Malcom X no triga gaire a portar la tassa de cafè americà i la sucrera.

–Sap? Tinc curiositat per saber qui guanyarà les eleccions.

–Ah, jo també tinc curiositat. Ahir vam fer una aposta amb la meva cap i ella es va jugar 20 dòlars que guanyarà Trump.

El restaurant va obrir el 1944 a la cantonada de l’avinguda Florida i el carrer 11, en un barri que aleshores era de població exclusivament afroamericana. Quan el Dr. King va ser assassinat el 1968, es van cremar totes les botigues del barri com a protesta enmig de grans avalots. El Florida Avenue Grill no el van cremar. Ara el barri ha canviat molt, perquè la gentrificació no perdona enlloc. El cens del 2010 va registrar que, per primera vegada, Washington havia deixat de ser una ciutat majoritàriament negra. El Jonathan estudia periodisme a quatre carrers del restaurant, a la Universitat de Howard, la mateixa on Kamala Harris va cursar una primera llicenciatura, abans de graduar-se en dret a la Universitat de Califòrnia.

–Vostè té amics que votaran Trump?

–Amics, diu? I a la meva família, també n’hi ha algun. Són gent que no està gaire assabentada de política, però Trump els fa peça perquè és famós, és popular. I troben que té una personalitat més forta que Kamala Harris, no sé com dir-ho. I això que la meva família és de Califòrnia, que és un estat blau, com aquest. Els blaus són els demòcrates, oi?”

–Sí, però no em deu voler dir que voten Trump només perquè és molt conegut.

–Ah, no. També els agrada perquè són molt religiosos i Trump està en contra de l’avortament. I això als meus amics ja els està bé perquè també estan en contra de les dones. Vull dir, no volen una dona presidenta. Encara hi ha molt de sexisme en aquest país, i no tothom està preparat per tenir una dona presidenta. I li parlo d’amics de la meva edat, que tenen vint anys. No hem avançat tant com la gent es podria pensar.

En una de les pantalles de sobre la barra tenen posada la CNN sense so i amb subtítols, en què surt Jennifer Lopez en un míting de Kamala Harris recordant que tot i que ella va néixer al Bronx, era filla de David López i Guadalupe Rodríguez, tots dos nascuts a Puerto Rico, i que ella no es deixa dir que Puerto Rico és una “illa flotant d’escombraries”, com va dir un humorista al míting que Trump va fer al Madison Square Garden de Nova York. Li assenyalo la tele:

–Ha vist que JLo dona suport a Kamala Harris?

–És normal, després del que van dir de Puerto Rico...

–Li fa por que guanyi Trump?

–No, por no. Potser algun boig pot reaccionar malament si Trump perd, però no crec que m’hagi de passar res. Pagui a la barra. Dos cafès, 6 dòlars i 60 centaus”.

Em cobra una treballadora hispana que parla en castellà amb una altra companya. Al fil musical sona Part-time lover, de Stevie Wonder: “Som estranys de dia i amants de nit. Saber que està tan malament però sentir-se tan bé”. Potser així és com el fa sentir Trump.