john a. powell: "Als Estats Units estem al precipici d'una guerra civil"

L'acadèmic i activista john a. powell demana que el seu nom s'escrigui en minúscules. És director del Othering & Belonging Institute de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i ha visitat Barcelona per participar en la Nonviolence Factory, una escola sobre estratègies per defensar els drets humans i la democràcia que se celebra anualment a la capital catalana, organitzada per l'Institut Novact de No-violència. Com a defensor dels drets civils, la democràcia i l'antiracisme, diu que la victòria de Donald Trump a les eleccions li ha fet "mal al cor" i encara el té sumit, aquests primers dies, en un "procés de dol".

Com explica la victòria de Trump?

— Són temps foscos, però hem tingut temps foscos abans. La majoria no recorda què passava just abans del Moviment pels drets civils als Estats Units, als anys seixanta. Als anys quaranta i cinquanta va haver-hi l'era McCarthy, una de les èpoques més fosques, en què es detenia la gent pel que pensava, l'FBI espiava la gent. En certa manera, és on som ara. Hi ha hagut altres temps foscos que han portat després temps de llum, i la gent ja no els recorda. Així que hem de seguir plantant llavors i fent la feina.

Per què els homes negres han votat Trump més que fa quatre anys?

— L'han votat un 20% dels homes negres i això és el nivell normal dels últims anys. El que passa és que amb Barack Obama la quantitat d'homes negres que votaven els republicans va baixar molt. Però abans l'habitual eren les xifres actuals. Hi ha molts factors que expliquen aquest vot i, en general, la victòria de Trump. Diversos líders religiosos negres van plantejar dubtes sobre si una dona, i negra, podia ser presidenta. Hi ha un conservadorisme cultural i fins i tot hi ha una mica de masclisme. També entre els homes llatins, que aquest cop han votat en un 53% o 54% Trump. Molts llatins són catòlics i el tema de l'avortament va pesar entre ells. També va influir el fet que durant la pandèmia molts ciutadans de pocs recursos van rebre un xec de 2.000 dòlars signat per Donald Trump: era l'ajuda per la covid-19 a la qual Trump s'oposava en un principi, però que es va acabar aprovant i ell va voler que la seva firma hi sortís. I molta gent només recorda aquell xec signat. Altres votants, molts a Michigan, estaven enfadats amb Biden per la guerra de Gaza. Però tota aquesta combinació de factors només explica una part.

La inflació ha estat el tema clau: tan malament econòmicament està la ciutadania nord-americana?

— No, l'economia va bé, però hi ha un moviment de reacció a la pèrdua d'estatus. És una guerra cultural. El grup amb més desafecció són els homes blancs. Quan es va dir que el 2045 els blancs deixarien de ser la majoria als Estats Units, molts van reaccionar i van dir que calia que els Estats Units fossin un estat blanc cristià. La presidència d’Obama va generar ressentiment racial. En aquell moment es va fer una enquesta que deia que el 9% de la població nord-americana creia que els blancs tenien més drets, és a dir, defensaven la supremacia blanca, i un altre 20% tenia ressentiment racial cap a la presidència d’Obama. Això ja és una base del 30% de gent enfadada a la qual Trump va oferir greuges, amenaces i por. Com a reacció a Obama ja havia sorgit el Tea Party, i Trump va arrencar la seva campanya posant en dubte que Obama fos nord-americà, el va convertir en "l'altre" a qui tenir por. Això és el primer punt del manual de l'autoritari, a més de prometre que tornarà una època daurada que mai va existir en realitat. Però això no només està passant als EUA, també passa a Europa, l'Àfrica i l'Àsia. Hi ha un descontentament que la dreta ha estat hàbil d'explotar: aferrar-se a l’orgull per la pèrdua d’una identitat, que a Europa és el colonialisme i als Estats Units és la raça, i buscar algú a qui culpar de tots els teus problemes.

I el Partit demòcrata no ho ha sabut contrarestar.

— No es pot comparar Donald Trump i Kamala Harris. Trump no apel·la a l'intel·lecte sinó a les emocions, i els que el voten ho fan perquè veuen un líder fort, els fa sentir bé el que diu, però els demòcrates encara apel·len a l’intel·lecte quan busquen el vot. Apel·len al còrtex prefrontal del cervell, on hi ha la capacitat de raonar, però Trump apel·la a l'amígdala, que és la part reptiliana del cervell, la més antiga, on hi ha les emocions com la por. El que dona sentit a aquesta part emocional del cervell no són els fets sinó les històries que ens expliquem.

I la gent vota amb el cervell reptilià?

— Sí. I això és molt perillós. Ha donat la victòria a un home que ha promès fer una deportació d'onze milions de persones, això no ha passat mai en la història del país. Ho diu el Projecte 2025, que Trump ha dit que no s’havia llegit, però que l'han escrit membres de la seva antiga administració i està clar que és el seu programa de govern. En el primer mandat no estaven preparats, però ara sí que ho estan. Els nostres pares fundadors dels Estats Units eren molt conscients dels perills dels demagogs i la seva capacitat de manipulació de la gent, i per això van posar a la Constitució "controls i contrapesos" (checks and balances), com el Tribunal Suprem i el Congrés, però ara els contrapesos han desaparegut.

Creu que una dona serà mai presidenta dels EUA?

— Hi arribarem segur, però és difícil dir quan. Quan Hillary Clinton es va presentar, un 20% dels nord-americans tenia una visió molt escèptica d'una dona presidenta i començar una cursa política amb un 20% de retenció és molt difícil. Hi ha un profund conservadorisme de gènere als Estats Units. Però això no serà així sempre.

Si Trump no hagués guanyat, es parlava de la possibilitat de guerra civil als Estats Units i vostè mateix ha dit que la polarització actual del país és més gran que durant la Guerra Civil.

— Fins a cert punt ja estem al precipici d'una guerra civil. Molts seguidors de Trump van amenaçar que si no guanyava hi hauria sang als carrers, i Trump va donar suport a aquest missatge. El trumpisme no és el republicanisme, ell ha refusat condemnar la violència. Cap demòcrata ha dit el mateix. Aquest cop s'ha evitat en gran part perquè Trump ha guanyat, però l'impuls de la violència hi és. Per tant, en aquest sentit, ja estem en l'espai d'una possible guerra civil. No serà com la de fa 150 anys, però Trump glorifica la violència, i si aquell qui mana dona suport a la violència només podem esperar un augment de la violència.