Biden reclama "actuar ara" per controlar la venda d'armes després de la massacre en una escola de primària a Texas

WashingtonEls tirotejos no donen treva als Estats Units, l'únic país del món amb més armes en mans de civils que població. Encara no fa dues setmanes de l'assassinat de deu afroamericans en un supermercat de Buffalo (Nova York) i els nord-americans tornen a estar de dol, amb banderes a mig pal i demanant pregàries per les víctimes d'una enèsima massacre que aquesta vegada ha tocat encara més les ànimes i el sentiment col·lectiu perquè els assassinats d'una més de les rutinàries barbàries del descontrol d'armes han estat almenys 19 nens, d'entre set i deu anys, abatuts -juntament amb dues professores- per un adolescent de divuit anys.

Els fets han despertat el Joe Biden més iracund que es recorda a la presidència. Tant, que no ha volgut deixar passar més temps del necessari i, poc després d'aterrar a Washington procedent de la gira asiàtica, s'ha plantat davant les càmeres i tota la nació per dir "prou".

"N'estic fart. Hem d'actuar!", ha dit, contundent, el president nord-americà, visiblement afectat. Afectat i combatiu, desafiant. "No em digueu que no podem tenir cap impacte sobre aquesta carnisseria", ha afegit.

La "carnisseria", aquesta vegada, s'ha viscut a Uvalde, un poble de Texas a uns 130 kilòmetres de San Antonio d'uns 16.000 habitants i de majoria hispana. D'aquí dos dies acabava el curs escolar per als alumnes de la Robb Elementary School, fins que la tragèdia ha col·locat Uvalde al llistat de localitats tacades amb l'epidèmia de les armes.

Primer va disparar a l'àvia

L'autor de la matança, abatut per la policia en un intercanvi de trets, ha estat identificat com a Salvador Ramos, un jove nascut al poble. Els detalls encara són confusos i segons una senadora Ramos, abans de fer cap a l'escola, ha disparat a la seva àvia i l'ha ferit de gravetat.

A l'arribar al centre educatiu amb la seva furgoneta Ramos hauria sortit vestit amb equipament militar i armat amb una pistola i, probablement, un o dos fusells d'assalt. Fusells que, pel que diuen algunes fonts oficials, hauria comprat sense cap problema el dia del seu divuitè aniversari.

"La idea que un nano de divuit anys pugui entrar en una botiga i comprar dues armes d'assalt està malament. Per a què redimonis necessites armes d'assalt, si no és per matar algú?", s'ha preguntat Biden.

Ramos, després d'un primer intercanvi de trets amb els agents de seguretat de l'escola, hauria començat la massacre, disparant a tort i dret. Alguns alumnes i professors haurien saltat per les finestres per fugir. D'altres haurien hagut de tancar-se a les aules, tal com s'ensenya a tots els infants escolaritzats als Estats Units, en previsió de fets com aquests. L'autor s'hauria parapetat durant més de 45 minuts, fins a morir abatut.

Semblances amb altres matances en centres escolars

Els fets han recordat, i molt, els de fa una dècada a l'escola Sandy Hook de Newtown (Connecticut). El desembre del 2012, el jove Adam Lanza entrava amb un rifle d'assalt i una pistola al centre d'educació primària i executava 20 nens d'entre sis i set anys, a més de sis mestres. La pitjor massacre en un col·legi així en la història del país, per sobre de la que anys després acabaria amb 17 adolescents en un institut de Parkland (Florida). Els dos episodis van reobrir el debat sobre la necessitat de canvis en la regulació d'armes, més control d'accés, però només una rentada de cara en un país que, des dels fets de Sandy Hook, ha viscut 900 incidents amb armes en campus educatius. Els fets a Uvalde recorden molt aquells. I és probable que també hi hagi un calc en la resposta política i dels òrgans de govern.

No hi ha hagut mai cap resposta, i la violència de les armes s'ha disparat. Des de principis d'any, els recomptes més optimistes diuen que ja hi ha hagut 27 tirotejos en centres d'educació primària; els més pessimistes asseguren que s'ha passat de la trentena. Aquest 2022 ja s'han comptabilitzat com a mínim 212 massacres amb armes, segons el Gun Violence Archive.

Entre les moltes reaccions de l'àmbit polític, social, cultural i esportiu, Steve Kerr, entrenador dels Golden State Warriors, ha dit en roda de premsa que no pensava parlar de bàsquet. "Tenim nens assassinats en una escola. Quan hi farem alguna cosa? Estic cansat de minuts de silenci. Ja n'hi ha prou!", ha dit, i ha acusat els senadors republicans de bloquejar les mesures de control d'armes "per mantenir-se en el poder".

Inacció política

Un dels pilars de la campanya electoral de Joe Biden era, precisament, l'aplicació de mesures de control sobre l'accés a les armes. Ha estat un fracàs rotund. El president ha sigut incapaç d'aconseguir els vots necessaris ni tan sols per obligar a revisar els antecedents penals dels compradors. Tot el contrari: a Texas, casualment, l'any passat es van aprovar dues lleis que permeten dur pistoles sense necessitat de llicència ni entrenament a tots els ciutadans de més de 21 anys.

Aquest dimarts, el governador de l'estat, el republicà Greg Abbott, un polític que fa uns anys també impulsava una campanya perquè Texas fos el principal comprador d'armes del país, qualificava el tiroteig d"'incomprensible". El seu fiscal general, Ken Paxton, afegia que "res pot fer aturar les persones dolentes de fer coses dolentes", i que la "millor resposta" hauria de ser donar armes als professors.

Des de la Casa Blanca, el missatge és totalment oposat. Biden és conscient que no té la força legislativa necessària, i d'aquí el desafiament frontal a congressistes i l'opinió pública per buscar el tomb a la situació. "És hora de dir als que obstrueixen, endarrereixen o bloquegen lleis de sentit comú: no ho oblidarem", ha dit.

Al centre de les crítiques, el lobi de les armes, que precisament aquest divendres celebra la seva convenció anual molt a prop d'Uvalde, a Houston, amb la presència confirmada de grans noms del Partit Republicà com Donald Trump i el governador de Texas. "Quan ens plantarem davant el lobi de les armes? Quan farem el que ben endins sabem que cal fer?", ha dit Biden. "Podem fer més; és hora de convertir aquest dolor en acció", ha afegit. No obstant això, de la declaració no n'ha sortit cap proposta.