Un aliat de Trump presidirà la cambra baixa després de tres setmanes de caos i paràlisi legislativa
El republicà Mike Johnson, advocat ultraconservador, succeirà Kevin McCarthy, destituït fa tres setmanes en una moció històrica
WashingtonDesprés de tres setmanes de caos en el si del Partit Republicà, que han sumit els Estats Units en la paràlisi legislativa, finalment la Cambra de Representants ha escollit el seu nou president: Mike Johnson, que no era la primera opció de ningú, ha estat l'únic capaç de reunir els vots dels republicans ultres i els més moderats. Succeirà Kevin McCarthy, que va ser escollit al gener després d'un altre episodi inèdit, en què va necessitar fins a 15 votacions, i va ser destronat a principis de mes per una moció impulsada pels extremistes del seu propi partit.
L'elecció d'un speaker, tercera autoritat del país i segona en la línia de successió de Joe Biden, suposarà el retorn a la normalitat de l'òrgan legislatiu, que feia tres setmanes que no podia aprovar cap llei. Mai en la història la cambra baixa havia estat tant de temps sense president en temps de pau.
Després de destituir McCarthy el 3 d'octubre, els republicans han entrat en un llarg procés intern que no ha fet més que escenificar les seves divisions. Primer van nomenar Steve Scalise, número dos del partit i pertanyent a l'ala centrista, però es va retirar abans d'exposar-se a una votació al Congrés per falta de suports. Després, van donar la seva confiança a Jim Jordan, un dels líders del Freedom Caucus, el grup ultraconservador i més pròxim a Donald Trump; però després d'intentar-ho tres vegades, i perdre suports en cada votació, va quedar clar que no tenia opcions. Aquest dimarts van nomenar un tercer candidat, Tom Emmer, número tres del partit, que tan sols va durar quatre hores fins que el van repudiar sense ni tan sols passar per la votació en la cambra baixa.
Finalment, dimarts a última hora, els republicans van triar Johnson en una última reunió a porta tancada. Per primera vegada en tres setmanes, a la sortida de la trobada, tots els congressistes es mostraven confiats davant la premsa que l'endemà el seu candidat obtindria els vots suficients. I així ha estat: Johnson ha estat elegit aquest dimecres amb 220 vots a favor, davant els 209 del candidat demòcrata, Hakeem Jeffries.
"La democràcia a vegades és un embolic, però és el nostre sistema", va dir Johnson després de ser nomenat, en una roda de premsa acompanyat de desenes de republicans, que van voler donar una imatge d'unitat després de 22 dies demostrant el contrari. "Aquesta majoria republicana està unida", va assegurar.
Un ultraconservador presidirà la cambra baixa
Als seus 51 anys, Johnson és representant de l'ala dura dels republicans, però ha estat capaç de convèncer les diferents faccions menys radicals, cansades del bloqueig que ha regnat en les últimes setmanes. Però la seva elecció no implica la fi del caos que porta instal·lat al Congrés des de les eleccions de mig mandat de fa un any, que van retornar la majoria als republicans.
El nou speaker havia passat fins ara desapercebut, perquè no era la primera opció de ningú, malgrat que tampoc té enemics interns, com sí McCarthy, Scalise, Jordan i Emmer. Cristià evangèlic ultraconservador, exerceix de congressista per Louisiana des del 2017.
En aquest temps, s'ha convertit en un de la vintena d'aliats que té Trump a la cambra baixa: advocat de professió, va servir a l'equip de defensa de l'exmandatari en el seu procés d'impeachment. A més, va liderar l'estratègia legal per anul·lar les eleccions del 2020, reclutant congressistes perquè s'oposessin a la certificació dels comicis el 6 de gener del 2021. Johnson, que està en la seva quarta legislatura, serà l'speaker amb menys experiència com a congressista en els últims 140 anys.
Els reptes immediats del nou speaker
Una de les seves primeres funcions serà valorar si porta a votació la iniciativa presentada per Biden la setmana passada, que va sol·licitar al Congrés que aprovi un paquet d'uns 106.000 milions de dòlars en assistència econòmica i militar a Ucraïna (61.400 milions), Israel (14.300 milions) i Taiwan (7.400), així com per a ajuda humanitària (9.000 milions) i el reforç de la frontera sud (14.000 milions).
L'altre repte que haurà de superar el nou speaker és l'aprovació dels pressupostos abans del 17 de novembre, quan acaba la pròrroga aprovada fa gairebé un mes. Si no aconsegueix que el Congrés es posi d'acord, podria comportar conseqüències catastròfiques: un tancament de govern, que obligarà l'administració pública a deixar de prestar serveis considerats “no essencials”. En aquest escenari, un milió i mig de funcionaris i uns dos milions de militars es veuran privats temporalment del seu sou.