Així són els avions amb cap de serp que Zelenski demana a Occident per frenar Putin

WashingtonUna coalició internacional d’avions de combat F-16. Aquesta és la petició que ja fa mesos que fa el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i que ara sembla més a prop que mai després de la llum verda dels Estats Units a l’entrenament de militars ucraïnesos en l’ús d’aquests cases militars. És un pas important en la probable aprovació de l’enviament dels aparells. Segons funcionaris de la Casa Blanca, els pròxims mesos es procedirà a la discussió concreta sobre com proveir els aparells necessaris, que l’estat major ucraïnès –i també els analistes occidentals– consideren imprescindibles perquè l’esperada contraofensiva tingui èxit. El risc, però, és que aquesta maniobra suposaria l’encreuament d’una nova línia vermella per a Rússia, que considera una “greu escalada” el creixent involucrament armamentístic d’Occident.

No seria la primera vegada que Biden canvia d’opinió després de mesos de negatives. Zelenski va convèncer els nord-americans perquè enviessin sistemes de defensa aèria de llarga distància, com els Patriot, o de tancs de combat, com els Abrams, i ara vol anar un pas més enllà: els F-16, que necessiten l’ok de Washington perquè els aliats puguin reexportar-los, permetrien a Kíiv passar a l’atac, si així ho desitja, malgrat que el govern ucraïnès ja ha expressat que només els vol per defensar-se dels atacs russos.

Icònics ocells assassins

El seu nom oficial és F-16 Fighting Falcon, però en l'argot militar nord-americà l'anomenen Viper, per les similituds de la seva part davantera amb el cap d'una serp. Va néixer durant la dècada del 1970 per donar resposta a una necessitat del Pentàgon: unificar les cadenes de producció. Els avions que hi havia a l'època eren molt costosos i hi havia molts models diferents, així que calia crear-ne un de nou, més modern, barat i polivalent. Després d'un acord amb quatre països de l'OTAN (Bèlgica, Dinamarca, els Països Baixos i Noruega), va obrir una licitació multimilionària, que finalment va guanyar l'empresa General Dynamics.

I gairebé cinquanta anys després, els F-16 continuen sent la punta de llança de l'armament aeri de desenes de països. Una de les claus de l'èxit n'és el baix cost –atribuïble a les economies d'escala–, l'ús de materials barats com l'alumini (que forma el 80% de l'avió), el manteniment relativament senzill i la llarga vida útil, que va amortitzant-ne el preu amb el pas dels anys.

Però, més enllà dels costos, el veritable motiu pel qual se segueix fabricant avui dia són les seves capacitats militars. Els enginyers del Pentàgon van adonar-se que arribava una nova era de l'aviació militar, la dels enfrontments en espais curts. I van crear un caça lleuger i altament maniobrable, útil per als combats aeris tancats, que es contraposava als avions pesats equipats amb potents míssils de llarg abast que s'utilitzaven a la dècada del 1960.

El seu avió militar, de quarta generació, era supersònic (més de dues vegades superior a la velocitat del so) i polivalent, i comptava amb una aerodinàmica i aviònica avançades: per primera vegada, un avió militar podia suportar girs de fins a 9G (nou vegades la força de la gravetat). A mesura que han anat passant els anys, s'han creat fins a nou versions diferents, però sempre fidels a la mateixa idea: lleuger, ràpid i maniobrable.

Pel que fa a les capacitats militars, en un principi incorporaven míssils de curt i mig abast. Després, se'n van començar a fabricar amb capacitat d'atacar objectius terrestres amb bombes de caiguda lliure. I amb el temps, la llista d'armament disponible s'ha ampliat: l'estàndard actual inclou un canó automàtic intern M61 Vulcan i fins a onze suports externs per muntar diferents tipus de míssils i bombes, incloent-hi les nuclears.

Quins països tenen F-16?

Aquest avió de combat segueix sent, mig segle després, el més popular del món. Però una "coalició d'avions de combat" no pot ser possible sense els nord-americans, que en són, de lluny, els principals fabricants i exportadors. Dels 4.600 que s'han construït, i dels prop de 3.000 que n'hi ha d'operatius, les Forces Aèries i la Guàrdia Nacional dels EUA en tenen fins a 1.200. De fet, els nord-americans en tenen tants que ja els en comencen a sobrar, i només els fabriquen per exportar-los, mentre els substitueixen progressivament pels innovadors F-35.

Al món, els F-16 formen part dels exèrcits d'una trentena de països, segons la llista del fabricant. Alguns, com Turquia, Corea del Sud o el Japó, tenen llicències de fabricació pròpia, i estan fent les seves versions. El Regne Unit, que ara s'alça en veu preeminent d'aquesta coalició, no té cap F-16 per entregar a Ucraïna (fa servir uns altres jets, els Eurofighter Typhoon), com tampoc França (Rafale) o Alemanya (Tornado IDS).

Dels europeus, però, sí que en tenen Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica i Noruega, i entre tots quatre en sumen 125, segons l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics. Polònia també en té, però els avions que va prometre a Kíiv al març eren els MiG-29 –i que va enviar posteriorment–, que són de fabricació soviètica. Els F-16, en ser de fabricació nord-americana, han de ser els EUA els qui n'aprovin la reexportació cap a Ucraïna.

Una ajuda defensiva de valor

Zelenski no ha especificat quants avions de combat necessita, però un oficial ucraïnès assegurava fa uns dies a Reuters que podrien ser de 24 a 36, aproximadament. Un assessor del ministeri de Defensa, Iuri Sak, assegurava a Politico que la xifra ronda els 40-50, que servirien per formar tres o quatre esquadrons per defensar els cels ucraïnesos dels bombardejos russos.

Kíiv demana avions des de fa mesos, però especialment des que l'ofensiva russa d'hivern va començar a implicar l'ús generalitzat de bombes guiades de planatge, que arriben a objectius de llarga distància. Segons Sak, no hi ha "res que aturi" els avions russos que transporten aquestes bombes.

En l'actualitat, la flota aèria d'Ucraïna data de l'era soviètica. Està composta principalment pel model MiG i, des de l'inici de la guerra, Polònia i Eslovàquia han subministrat fins a 27 unitats d'aquest model. Però l'arribada dels caces de fabricació occidental, més àgils, potents i ofensius, suposaria una millora substancial de les capacitats de les tropes de Zelenski.

Segons el ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, no només salvaran "moltes vides", sinó que "garantiran la seguretat d'Europa", ja que les capacitats dels MiG són molt pitjors: "Els seus radars són inferiors als russos i la munició està desactualitzada, fet que posa en greu perill la vida dels nostres pilots". Dotar Ucraïna d'aquests avions implica la possibilitat que els utilitzi per atacar territori rus, una línia vermella que des de Kíiv insisteixen que no creuaran, però la simple possibilitat que això passi ja és un motiu d'alarma per a Vladímir Putin, que ho ha titllat de provocació.