5 mapes per entendre on es decidiran les eleccions dels Estats Units

BarcelonaLes eleccions als Estats Units sempre s'acaben decidint en uns pocs estats. I això és per culpa del sistema electoral: per guanyar cal aconseguir almenys 270 dels 538 electors o vots electorals en joc.

D'on surten aquests vots electorals? Cadascun dels 50 estats dels Estats Units té assignat un nombre d'electors o vots electorals en funció principalment de la seva població. Per exemple, Califòrnia, l'estat més poblat, és qui més electors assigna: aquest any són 54 (varien d'una elecció a una altra en funció de cens). La dificultat prové del fet que, segons el sistema electoral nord-americà, el candidat que aconsegueix el percentatge més gran de vot en un estat s'endú tots els electors d'aquell estat (és el sistema anomenat 'the winner takes it all'). És a dir, els 54 vots electorals de Califòrnia seran tots per a un candidat (tot indica que serà Harris) i l'altre es queda sense res.

És per aquest motiu que sovint les eleccions es decideixen per molt pocs vots de diferència en algun estat concret que ofereix al guanyador els vots electorals clau per superar la frontera dels 270.

Aquí et fem un recull dels mapes i les dades clau d'aquestes eleccions, per entendre on es decidirà el futur president o futura presidenta dels Estats Units.

Enquestes en empat tècnic

Les enquestes han fluctuat en els últims mesos, però han mostrat clarament un empat en diversos estats, que es converteixen en els principals camps de batalla de la campanya.

La retirada del president dels Estats Units, Joe Biden, de la cursa electoral, ha capgirat del tot les enquestes com es pot observar en el gràfic a sota. Tot i que la nova candidata, la vicepresidenta demòcrata Kamala Harris, va començar la cursa per darrere de Trump, de seguida es va imposar i semblava que guanyava distància. Però en els últims dies, la tendència comença a invertir-se i les distàncies s'escurcen.

No obstant, des del principi la diferència en intenció de vot entre Trump i Harris no ha superat en cap moment els dos punts percentuals que constitueixen el marge d'error de les enquestes. És a dir, estem davant d'un empat tècnic cada cop més ajustat.

Què va passar el 2020?

Fa quatre anys, Joe Biden va guanyar amb 81,2 milions de vots i 306 electors davant de Donald Trump, que va obtenir 74,2 milions de vots i 232 electors.

Com ho va fer? Biden va aconseguir capgirar el resultat del 2016 en cinc estats:

• Va recuperar part de l’anomenat mur blau (els estats industrials del voltant dels grans llacs que tradicionalment havien votat demòcrata) i va aconseguir que Wisconsin, Michigan i Pensilvània tornessin a votar demòcrata després d’haver optat per Trump davant de Hillary Clinton feia quatre anys. Però van ser victòries molt ajustades: a Wisconsin va guanyar per només 20.000 vots (un punt percentual) i a Pensilvània per uns 81.000 vots (dos punts percentuals).
• Va aconseguir, per un estret marge de només 10.457 vots (0,3 punts percentuals), la primera victòria demòcrata a Arizona des del 1996.
• Va aconseguir, també per només 11.779 vots de diferència (0,23 punts percentuals), la primera victòria demòcrata a Geòrgia des del 1992.

En què cal fixar-se en aquestes eleccions?

Aquest 2024, la cursa cap a la Casa Blanca es decidirà en aquests set estats, els anomenats estats clau o swing states, on les enquestes mostren empats o resultats massa ajustats encara.

Es tracta, doncs, dels cinc estats que van votar Joe Biden el 2020 i havien votat Donald Trump el 2016 (Arizona, Geòrgia, Michigan, Pensilvània i Wisconsin), i dos estats més que el 2020 es van guanyar per un marge de tres punts percentuals o menys: Carolina del Nord (que va endur-se Trump) i Nevada (que va ser per a Biden). Les enquestes confirmen, de fet, un empat tècnic en aquests set estats clau.

Geòrgia i Arizona, que des de l’any 2000 havien votat sempre republicà, van donar la sorpresa el 2020 quan es van decantar per Biden. Tanmateix, les enquestes apunten que aquest any hi ha molta probabilitat que es tornin a tenyir de vermell.

En els últims dies, a més, algunes enquestes han mostrat també empats en altres estats, com el bastió demòcrata de Minnesota o Nou Hampshire. També balla ara l'elector que es considerava demòcrata a Nebraska (un dels dos únics estats, amb Maine, que reparteix els seus electors en lloc de donar-los tots al guanyador).

Els electors en joc a cada estat

El nombre d'electors o vots electorals de cada estat els veieu en aquest mapa, depèn de diversos indicadors però sobretot de la quantitat de població de l'estat.

Després de Califòrnia (bastió demòcrata), els que més vots electorals donen són Texas amb 40 (que s'endurà Trump, segons les enquestes), Florida amb 30 (molt probablement per a Trump també) i Nova York amb 28 (bastió demòcrata). Dels estats clau que poden decidir la cursa aquest 2024, Pensilvània és qui atorga més electors, 19, seguit de Geòrgia i Carolina del Nord, amb 16 cadascun, i Michigan amb 15.

Els bastions blaus i vermells

Des de l’any 1988 hi ha 20 estats (d’un total de 50) que han votat sempre pel mateix partit, set dels quals al Partit Demòcrata i 13 al Partit Republicà. A això s’hi sumen vuit estats més que van fer canvis entre el 1988 i el 1992, però que des de llavors també han votat de forma consistent per un o un altre, i per tant es consideren també bastions segurs.

De les últimes vuit eleccions presidencials, les que van aconseguir canviar de color més estats van ser les del 1992 quan Bill Clinton va guanyar George Bush pare. Un total de 22 estats van canviar el seu vot respecte a les eleccions anteriors, i en molts casos respecte del seu vot històric, i per això se citen aquestes eleccions com l’any de realineació política. Estats que havien estat tradicionalment republicans, com Califòrnia, es van convertir en demòcrates i ho han estat sempre més després d’allò. Cap altra elecció posterior ha aconseguit canviar tants estats.