Els Estats Units van espiar 35 líders mundials

Brussel·les / BarcelonaLa cancellera alemanya, Angela Merkel, ha estat una més en una llarga llistà de telèfons de líders mundials que els Estats Units s'han dedicat a punxar durant els últims anys. Segons una nova filtració de l'extècnic de la CIA Edward Snowden al diari britànic The Guardian , l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA) va intervenir els telèfons d'almenys 35 mandataris internacionals després d'animar els funcionaris de diferents departaments a Washington, com el d'Estat, la Casa Blanca o el Pentàgon, a compartir les seves "agendes electròniques".

El memoràndum confidencial, que data del 2006 i no detalla el nom dels líders mundials intervinguts, posa com a exemple un alt funcionari de l'administració a Washington que va compartir 200 números de telèfon de 35 líders mundials. "Tot i el fet que la majoria [dels contactes] segurament eren públics, se'n van detectar 43 de no registrats. Aquests números van començar a ser investigats", precisa el memoràndum. D'aquests contactes, "líders polítics o militars estrangers", se'n demanava "els números de telèfon directes, de residència, de mòbil i de fax", un fet que fa sospitar que segurament s'espiaven molts líders mundials més dels detallats, que, com Merkel, devien ser aliats.

Però, tot i les escoltes, el document reconeix que van obtenir "poca informació interessant". La filtració, doncs, apunta una paradoxa: ¿els beneficis d'espiar aliats justifiquen el risc diplomàtic que aquestes escoltes suposen per als EUA?

Cimera de l'espionatge

Tot i l'abast i la gravetat de l'escàndol destapat per Snowden, fins ara la resposta d'Europa ha estat més aviat tímida, malgrat ser una de les principals afectades per les escoltes. La indignació i la condemna d'alguns governs europeus no s'ha traduït en cap acció concreta i no s'ha passat de simples crides a respectar els drets dels ciutadans europeus. Però ahir l'espionatge de la NSA es va convertir en protagonista de la cimera europea que va reunir a Brussel·les els líders de la UE.

Les coses podrien haver canviat pel fet que Merkel és una de les víctimes directes de l'espionatge nord-americà. "Espiar els amics i els aliats és inacceptable", va assegurar contundentment ahir la cancellera alemanya. "No es tracta de mi, sinó de tots els ciutadans", va afegir a l'entrada de la reunió.

Segons va publicar ahir el setmanari alemany Die Welt , les escoltes de la NSA a la cancellera es remunten a 14 anys enrere. La publicació assegura que l'agència d'intel·ligència va tenir punxat el mòbil de Merkel des del 1999, quan era secretària general de la CDU, fins al juliol d'aquest any, quan Snowden va revelar els casos d'espionatge.

Tot i que els EUA no admeten les noves acusacions, el govern alemany dóna tota la credibilitat a la informació. "Si es confia, no s'espia", advertia ahir el ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle. El ministre va exigir a Washington que digui la veritat i que posi "totes les cartes damunt la taula". Westerwelle va convocar "urgentment" l'ambaixador nord-americà a Berlín per demanar-li una explicació "seriosa i sense buits" sobre l'espionatge.

A Merkel no li ha fet gens de gràcia que li hagin punxat el seu telèfon personal. A la cancellera, nascuda a l'antiga RDA, aquestes activitats dels serveis d'intel·ligència nord-americans li recorden les pràctiques de la Stasi. Es va empipar tant que dimecres a la nit va agafar el telèfon i va trucar directament a Obama per exigir-li explicacions.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va recordar precisament laStasi per advertir els Estats Units que l'espionatge massiu pot portar al totalitarisme. "Sabem què significa el totalitarisme. I sabem què passa quan l'Estat utilitza poders per espiar la vida de les persones", va assegurar Barroso. De fet, Merkel va rebre el suport unànime dels seus homòlegs europeus.

Tot i les revelacions dels últims dos dies sobre l'espionatge a Merkel i les mostres d'indignació, el projecte de conclusions de la cimera no parla de cap tipus de represàlia. Ahir a última hora, els líders estudiaven aprovar un text de condemna, però al tancament d'aquesta edició encara no s'havia confirmat la notícia ni havia transcendit el contingut exacte del document. El text de condemna podria elevar el to contra els Estats Units i ser més contundent del que Europa ha estat fins ara amb el cas de l'espionatge massiu.

Abans de l'inici de la cimera, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va demanar als líders que prenguin mesures conta els Estats Units. Schulz va proposar fer un parèntesi en les negociacions per a un acord comercial entre Brussel·les i Washington. "Si negociem amb la sensació que l'altre ja coneix la nostra posició, ¿com podem confiar els uns amb els altres?", es preguntava Schulz.

L'Eurocambra va demanar a principis de setmana la suspensió de l'acord entre la UE i els EUA per a la transferència de dades. De moment, però, els líders no han mogut fitxa per respondre amb accions contundents a l'espionatge.

La UE impulsa l'ocupació dels joves europeus

L'escàndol de l'espionatge va deixar en un segon pla qualsevol altre tema de la cimera, però la primera jornada del Consell Europeu que va començar ahir a Brussel·les estava dedicada a les qüestions econòmiques. Durant el sopar de treball, els líders van intentar avançar en la concreció de mesures per promoure l'ocupació dels joves europeus. La iniciativa, batejada com a Garantia Juvenil, vol oferir als joves europeus un contracte laboral o de pràctiques quan acabin els estudis. La mesura vol reduir l'elevada taxa d'atur juvenil, que a Espanya supera el 50%.

En qualsevol cas, per complir amb l'objectiu encara cal treball tècnic i concreció en les mesures. Els líders també van debatre un tema que preocupa especialment l'Estat, el finançament de les petites i mitjanes empreses. Tot i el rescat bancari, les pimes encara topen amb moltes dificultats per trobar finançament.

Els caps d'estat i de govern també van debatre el full de ruta per completar la unió monetària. Després d'aprovar el supervisor únic bancari, ara el següent pas és la creació d'un mecanisme de resolució bancària d'àmbit europeu. La idea és que les normes per reestructurar bancs amb problemes siguin comunes i que les entitats que necessitin ser rescatades puguin utilitzar el fons de resolució, que es finançarà amb aportacions del sector bancari. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ja ha dit que vol rebaixar l'ambició del mecanisme de resolució.