Els EUA signen un acord de pau amb els talibans

BarcelonaEls Estats Units han signat un acord de pau amb els talibans per retirar totes les tropes internacionals de l’Afganistan en un termini de catorze mesos, després de 18 anys de guerra. D’aquesta manera, el president Donald Trump fa realitat una de les seves promeses electorals -fer tornar a casa els militars nord-americans- en un moment clau en què aspira a la reelecció en les eleccions de novembre.

Els efectius nord-americans van començar a desplegar-se a l’Afganistan l’octubre del 2001, després dels fatídics atemptats de l’11-S que van sacsejar els Estats Units, amb l’objectiu inicial de capturar el líder d’Al-Qaida, Osama bin Laden -considerat el cervell d’aquells atacs- i de fer caure el règim dels talibans que li donava asil. El règim va ser derrocat el mateix any 2001, i Bin Laden mort anys després, però les tropes nord-americanes van quedar empantanegades en un conflicte sense fi. L’acord signat ahir és històric: marca un abans i un després per a l’Afganistan, però no suposa malauradament la fi de la guerra al país.

L’acord s’ha signat en un hotel de Doha, la capital de Qatar, on els talibans tenen una oficina política des del 2018. Hi ha assistit el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, però els encarregats de rubricar el pacte han sigut l’enviat especial dels Estats Units a l’Afganistan, Zalmai Khalilzad -que ha liderat personalment les negociacions amb el moviment islamista-, i el líder dels talibans, el mul·là Abdul Ghani Baradar. Els dos representants han segellat l’acord amb una encaixada de mans i desenes de talibans presents en la cerimònia han cridat: “Al·là és gran!”

El pacte estableix que totes les tropes estrangeres desplegades a l’Afganistan -les nord-americanes i les d’altres països- es retiraran del país en un termini de catorze mesos si els talibans compleixen la seva part. Els militants islamistes es comprometen per la seva banda a mantenir un alto el foc, a impedir que l’Afganistan es converteixi en zona d’operacions de grups terroristes que puguin atemptar a l’estranger i a iniciar converses de pau amb el govern afganès. Fins ara els talibans s’havien negat a mantenir cap mena de negociació amb l’executiu de Kabul al considerar-lo un “govern titella” dels Estats Units.

En l’actualitat Washington té uns 14.000 efectius a l’Afganistan, als quals cal afegir-hi 16.000 militars estrangers de 38 països més. “La República Islàmica de l’Afganistan, els Estats Units i la coalició internacional han conclòs que els actuals nivells de forces militars ja no són necessaris. Per això els Estats Units reduiran el seu contingent de forces a 8.600 efectius en un termini de 135 dies”, diu l’acord. El següent pas serà la retirada total.

A l’Afganistan, però, la població es pregunta a quins “objectius de seguretat” es refereix l’acord. El 2019 va ser un dels més fatídics al país: va ser l’any en què les tropes internacionals van protagonitzar més bombardejos des del 2001. Hi van morir 3.493 civils i 6.989 més van quedar ferits a causa de la guerra, segons dades de l’ONU. Per no parlar de les forces de seguretat afganeses: cada mes registren centenars de baixes.

Durant els set dies previs a la signatura de l’acord, els talibans també s’havien compromès a un alto el foc, però els atacs han continuat. Almenys 22 soldats afganesos i 14 civils han mort en atemptats dels talibans durant l’última setmana. Això, però, no ha sigut cap inconvenient perquè els Estats Units hagin rubricat el pacte aquest dissabte.

“Els EUA no s’han preocupat en cap moment durant les negociacions de què passarà amb la població afganesa en el futur”, adverteix Thomas Ruttig, codirector d’Afghanistan Analysts Network, un dels centres d’estudis més prestigiosos sobre l’Afganistan. De fet, el pacte deixa molts interrogants oberts.

Els talibans es neguen a dialogar amb els integrants de l’actual govern afganès. Per tant, ¿amb qui pretenen negociar? I han assegurat que respectaran els drets de les dones segons la llei islàmica. ¿Però quina interpretació fan d’aquesta llei? Durant el seu règim (1996-2001) van negar a les dones tots els drets, fins i tot el de treballar o estudiar. El que sembla evident és que els talibans volen entrar a formar part del nou govern afganès. “Tenim set de pau però no a qualsevol preu”, ha advertit Mary Akrami, directora d’Afghan Women’s Network, una xarxa que aplega una seixantena d’associacions de dones a l’Afganistan, que ja s’han mostrat determinades a no deixar-se trepitjar pels islamistes.

Paral·lelament a la signatura de l’acord a Doha, el president afganès, Aixraf Ghani, ha comparegut a Kabul acompanyat del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el secretari de Defensa dels Estats Units, Mark Esper, que li han garantit el seu suport total en la preservació de la pau al país i en l’inici de les negociacions de pau amb els talibans. Molts temen, però, que aquest suport només siguin paraules.