Els Estats Units imposen sancions a Turquia per l'atac als kurds de Síria

WashingtonEl govern dels Estats Units ha complert les amenaces contra Turquia per la invasió del nord de Síria: aquest dimarts a la matinada ha sancionat tres ministres del govern del president Recep Tayyip Erdogan, i a més ha anunciat que apujarà els aranzels a l'acer turc fins al 50% i que tancarà les portes a un possible acord comercial amb Ankara. La decisió arriba després que la Casa Blanca avalés la intervenció turca contra els kurds -que han estat els aliats de Washington en la derrota territorial de l'Estat Islàmic- i retirés les seves tropes de la zona.

"Els Estats Units responsabilitzen el govern turc per l'augment de la violència per part de les forces turques, que posa en perill civils innocents i desestabilitza la regió", ha dit el secretari del Tresor, Steven Mnuchin, en un comunicat.

En concret, l'Oficina de Control d'Actius Estrangers ha bloquejat els actius i ha prohibit l'entrada als Estats Units dels ministres turcs de Defensa Nacional, Hulusi Akar; de l'Interior, Suleyman Soylu, i d'Energia, Fatih Donmez, i ha sancionat als mateixos ministeris de Defensa Nacional i d'Energia com a instruments del govern d'Ankara per la incursió a Síria contra els kurds.

D'altra banda, la Casa Blanca reclama a Turquia que declari un alto el foc "immediat" en les seves operacions militars al nord de Síria contra els kurds, perquè posen en perill la vida de civils innocents i desestabilitzen la regió.

"Estic completament preparat per destruir ràpidament l'economia de Turquia si els líders turcs continuen per aquest camí perillós i destructiu", havia advertit unes hores abans Trump en un comunicat.

No és el primer cop del president nord-americà actua contra l'economia turca en els últims mesos, ja que al maig va ordenar retirar Turquia del Sistema Generalitzat de Preferències (GSP), un programa que permet l'entrada lliure d'impostos de milers de productes a certs països en desenvolupament.

A més, l'agost de l'any passat va convertir en una causa diplomàtica l'alliberament del missioner nord-americà Andrew Brunson, que va estar pres a Turquia des del 2016 per una presumpta "col·laboració amb grups terroristes", fet que va provocar que la lira turca perdés un 25% del seu valor.

La pujada aranzelària i les sancions arriben un mes abans que Erdogan visiti la Casa Blanca el 13 de novembre, segons va anunciar fa poc el mateix Trump, en un moment en què la tensió entre els dos països està a un nivell molt elevat.

Les relacions entre Ankara i Washington, de fet, han patit diversos alts i baixos en els últims anys, especialment després de l'intent de cop d'estat fallit del 2016, ja que Turquia reclama l'extradició del predicador turc Fethullah Gülen, a qui Erdogan culpa del cop d'estat i que viu a Pennsilvània.

No obstant això, és la invasió del nord de Síria per part de forces turques el que ha augmentat la crispació entre els dos països. L'exèrcit turc va començar la incursió a Síria el dia 9, després que els Estats Units, aliats dels kurds en la guerra contra l'autoproclamat Estat Islàmic (EI), anunciessin la seva retirada de la zona davant la imminència de l'operació militar, la qual que ha estat considerat com una "traïció" pels kurds que integren les Forces Democràtiques Sirianes (FSD).

Turquia vol arrabassar als kurds el control de 480 quilòmetres de llargada i 30 quilòmetres d'amplada del que ha denominat "zona de seguretat" per treure'n les FSD i el seu grup principal, les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG), al qual considera una organització terrorista vinculada amb la guerrilla del Partit dels Treballadors de Kurdistan (PTK).