Els Estats Units i Rússia fan passos per tornar als pitjors anys de la Guerra Freda
El trencament del pacte nuclear i la construcció de míssils hipersònics tensen la relació entre els dos països
ESTATS UNITS
Trump fa miques els pactes de control armamentístic
Tot i que era un empresari de la construcció, Donald Trump ha demostrat com a president dels Estats Units una gran solvència per a la destrucció de pactes i tractats signats pels seus predecessors. Ho ha fet en matèria d’acords comercials i mediambientals, però també en el terreny dels tractats armamentístics. Va trencar de manera unilateral el pacte nuclear amb l’Iran (tot i que el segueix complint) i recentment ha anunciat la sortida del tractat sobre armes nuclears de curt i mitjà abast (INF), signat el 1987 amb la Unió Soviètica, cosa que ha provocat, gairebé a l’instant, l’anunci de la retirada russa.
Segons James McKeon, expert del Centre per al Control d’Armes i la No Proliferació, de Washington, Donald Trump, a més d’acusar Rússia de violar el pacte, la qual cosa és “certa”, “està utilitzant [per abandonar-lo] el vell argument rus que la Xina està desenvolupant” míssils de més abast dels que permet el tractat del 1987, tot i que “el 90% del seu arsenal de míssils entra dins del rang admès”. Un argument que promou des de fa anys l’assessor de Seguretat Nacional, el falcó John Bolton, al considerar que posa el seu país en desavantatge estratègic. Per a McKeon és un error, perquè “Rússia queda impune i lliure per fabricar tots els míssils que vulgui”, a més de poder impulsar una cursa armamentista a Europa i la divisió de l’OTAN, “precisament l’objectiu de Putin”.
Una altra pedra angular
El tractat New Start signat per Barack Obama amb Rússia i “pedra angular” del control armamentístic, segons James McKeon, també caducarà el 2021. Si no es renova, “seria la primera vegada des del 1972 que Rússia i els Estats Units no tenen límits per al desenvolupament d’armes nuclears”. El tractat “limita el nombre d’armes i llançadores”, a més de permetre “les inspeccions in situ [dels russos als EUA i viceversa] i l’intercanvi de dades”. El món tornaria a l’escenari dels “pitjors moments de la Guerra Freda”.
No obstant això, tots els pactes semblen quedar desfasats davant el desenvolupament de míssils hipersònics, capaços de desplaçar-se cinc vegades més ràpid que la velocitat del so. La dificultat de signar actualment un nou tractat aconsella, segons McKeon, que el departament d’Estat parli amb la Xina i Rússia sobre la quantitat i l’objectiu del seu nou armament. Diplomàcia “per evitar les pitjors conseqüències”.
RÚSSIA
Putin fa gran el seu lideratge rearmant i modernitzant l’exèrcit
Aquest 2019 el ministeri de Defensa preveu continuar introduint noves armes i tecnologies digitals a l’exèrcit, i també reforçar el potencial militar de les forces estratègiques. L’objectiu és tenir el 67% d’armes i tecnologies modernes. Al desembre, Moscou ja va provar amb èxit el míssil hipersònic intercontinental Avangard, equipat amb míssil de creuer i propulsat amb energia nuclear. La posada en explotació d’aquests míssils de creuer, que poden variar la trajectòria i enganyen els escuts antimíssils, és un dels fets més esperats, així com que les Forces de Míssils de Designació Estratègica incorporin 31 plataformes de llançament noves entre les destinades als Avangard i a nous RS-24 Yars, un míssil intercontinental que ja està en explotació.
La modernització també afectarà altres tropes: les Forces Espacials han d’incorporar 4 bombarders TU-95, provats a Síria; la Flota Marítima Militar tindrà un nou submarí atòmic, el Príncep Vladímir s’equipararà amb el complex de míssils balístics intercontinental Bulava; les Forces Terrestres tindran 450 tancs nous i la defensa antiaèria rebrà nous antimíssils Buk-M3 i Top-M2 i s’ha de finalitzar el desplegament del sistemes de radiolocalització Voronezh.
En qualsevol moment, a més, Vladímir Putin pot sorprendre anunciant que ja s’estan provant noves armes estratègiques com va fer ara fa un any en presentar el complex Avangard, el míssil balístic intercontinental RS-28 Sarmat i el complex balístic hipersònic Kinzhal.
Posant com a referent el caos i la crisi dels anys 1990 i l’època en què al món no tenien Rússia per res, Putin ha intentat vendre el missatge de l’estabilitat i de la seguretat per consolidar el lideratge. El rearmament de Rússia ha estat un element clau en la política de Putin per imposar-se tant a nivell exterior com interior.
Per a Rússia cada vegada hi ha reptes nous que justifiquen i acceleren el rearmament, i ara ens trobem amb la imminent sortida de Washington i Moscou del Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi (INF), un acord del 1987 en què els Estats Units i la Unió Soviètica es comprometien a limitar i reduir part dels arsenals nuclears. Les dues parts s’acusen mútuament de no respectar-lo.
El dia en què Putin va anunciar que si Washington sortia del tractat INF, Moscou també, ja va ordenar a l’exèrcit que fabriqués armes noves i que comencés a desenvolupar un nou míssil balístic hipersònic d’abast mitjà, que quedaria vetat pel pacte INF que prohibeix a terra els míssils que arriben a entre 500 i 5.000 quilòmetres.
UNIÓ EUROPEA
París i Berlín pressionen per crear un exèrcit europeu
Que la seguretat del Vell Continent estigui en mans de l’arbitrarietat de Donald Trump en una Europa a punt de perdre el Regne Unit i en un món cada cop menys estable ha encès la maquinària de l’eix París-Berlín, que ja fa mesos que envien missatges de la necessitat de crear un exèrcit europeu. La majoria dels països de la UE, excepte Xipre, Malta, Suècia, Finlàndia, Irlanda i Àustria, formen part de l’Aliança Atlàntica, l’OTAN, que és on Europa juga les seves cartes en la geopolítica de defensa i seguretat. Aquest any l’OTAN en compleix 70, però està en un clar procés de transformació. El seu secretari general, Jens Stoltenberg, admetia aquesta setmana que l’OTAN s’està reforçant per a un món sense tractat nuclear, una preparació, però, que ve dictada en part pels Estats Units. Trump va ser qui va prémer el gallet que està a punt de fer saltar pels aires el tractat internacional que impedia crear míssils nuclears des de principis dels 90. I Trump és qui ha elevat les exigències als aliats perquè hi destinin més diners. Davant d’aquesta situació, Merkel i Macron (Pedro Sánchez s’hi va mostrar a favor) han fet una crida a la necessitat de tenir un exèrcit europeu propi que no hauria de ser incompatible sinó complementari amb l’OTAN.
LA XINA
La segona potència militar del món vol reforçar el seu exèrcit
La Xina avui és la segona potència militar del món, amb 202.662 milions d’euros anuals de despesa en Defensa, només per darrere dels EUA tot i que a força distància. El 2015, el president Xi Jinping va aprovar la nova Estratègia Militar Xinesa, per modernitzar i reforçar l’exèrcit. Pequín està disposat a competir amb els EUA també en aquest camp, més encara quan senten la presència militar nord-americana als mars de la Xina Oriental i Meridional com una amenaça. En aquesta regió, Washington s’ha situat fins ara a l’altre bàndol en les disputes territorials per diverses illes que Pequín manté amb alguns veïns de la regió. Les tensions militars creixents per aquest motiu venen d’etapes anteriors a Donald Trump, i l’acostament d’aquest president amb el règim de Kim Jong-un a Corea del Nord -que compta amb la Xina com un aliat- ha servit fins i tot per rebaixar una mica la tensió. Però la Xina continua veient les maniobres militars nord-americanes a la zona com una provocació i qualsevol espurna podria encendre el foc. Tot i que les seves principals preocupacions en matèria de seguretat estan encara més en l’àmbit domèstic (Taiwan, els uigurs i el Tibet), la capacitat militar de Pequín, amb una inversió creixent en tecnologia i modernització armamentística, podria acabar ensenyant les dents.