Els Estats Units ordenen tancar el consolat xinès a Houston per "espionatge i robatori"

WashingtonEls Estats Units han ordenat a la Xina que tanqui el consolat diplomàtic que té a Houston abans de divendres, sota l'acusació d’espionatge nacional i intent de robatori d’investigacions científiques per part de l’exèrcit xinès, amb l'ajuda de diplomàtics d'aquell país. L'ordre suposa un cop important en les ja deteriorades relacions entre les dues potències. La Xina s'ha compromès ràpidament a adoptar represàlies i ha qualificat la mesura d'il·legal.

El departament d'Estat ha dit en un comunicat que el tancament respon a les violacions reiterades de la sobirania nord-americana per part de la Xina, incloses "operacions massives d’espionatge i d'influència il·legals".

El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va dir en una conferència de premsa dimecres a Copenhaguen que el robatori de propietat intel·lectual nord-americana per part de ciutadans xinesos era un problema constant. "Tenim previsions clares sobre com es comportarà el Partit Comunista xinès. I adoptarem accions per protegir el poble nord-americà, la nostra seguretat nacional i també la nostra economia i l'ocupació".

El president Donald Trump i els seus principals assessors de seguretat han pronunciat declaracions dures sobre la Xina aquestes últimes setmanes. Els estrategs de campanya de Trump, preocupats pels seus fracassos en la gestió de la pandèmia de coronavirus i l’economia, han decidit optar ara pel missatge antixinès.

Tot i això, el comportament del president respecte a la Xina fins ara havia sigut ben diferent: ha manifestat sovint admiració pel líder xinès, Xi Jinping, a qui va demanar ajuda per guanyar les eleccions, i es va mostrar d'acord amb l'empresonament en massa de musulmans uigurs a la Xina, segons ha revelat el llibre del seu exassessor John Bolton.

Dimarts a la nit, hores després que els oficials nord-americans lliuressin l’ordre de tancament a l’ambaixador xinès a Washington, els treballadors del consolat de Houston van cremar papers dins de barrils al mig del pati de l’edifici, cosa que va obligar a fer acte de presència de policies i bombers a la zona, segons imatges emeses per algunes televisions locals.

L'Exèrcit d'Alliberament del Poble Xinès "ha enviat estudiants a les universitats nord-americanes perquè estudiïn matèries que els donin avantatge en cas de guerra econòmica i de qualsevol mena", va dir David R. Stilwell, secretari adjunt sobre l'Àsia Oriental i el Pacífic, en una entrevista dimecres al matí. "Hem fet un pas pràctic per evitar-ho". "A l’epicentre de totes aquestes activitats facilitades per l'Exèrcit d'Alliberament hi ha la missió d'aquest consolat a Houston", va afegir: "Té antecedents de conducta subversiva".

Stilwell va rebutjar donar detalls dels incidents relacionats amb el consolat, però sí que va dir que el cònsol general de Houston, el màxim funcionari xinès a la missió, i dos diplomàtics més havien estat enxampats recentment fent activitats qüestionables passada la zona de control de seguretat de l'aeroport intercontinental George Bush. Segons va explicar, els fets van passar quan alguns ciutadans xinesos esperaven per pujar a un vol xàrter cap a la Xina que el govern xinès havia noliejat a causa de les restriccions aèries per la pandèmia. Els diplomàtics escortaven alguns viatgers a la zona d'embarcament d'Air China amb documents que contenien dates de naixement falses, va afegir.

Segons Stilwell, alguns intent de robatoris científics descoberts pels Estats Units podrien estar relacionats amb els esforços mundials per desenvolupar una vacuna per al nou coronavirus.

El motiu per escollir el consolat de Houston també podria ser que seria el menys costós diplomàticament, ja que una mesura recíproca xinesa podria implicar el tancament del consolat nord-americà a la ciutat de Wuhan, que ja està buit des que s'hi va evacuar tot el personal pel brot de covid-19. L’ambaixada xinesa a Washington no va respondre a les preguntes per correu electrònic enviades per aquest diari sobre les acusacions d’espionatge i de robatori.

El consolat de Houston té una seixantena de treballadors. Hi ha sis missions diplomàtiques xineses més als Estats Units: l'ambaixada a Washington, una oficina a les Nacions Unides i els consolats a Nova York, Los Angeles, San Francisco i Chicago.

El tancament del consolat a Houston és l’últim esforç de l’administració Trump per endurir les condicions als diplomàtics, periodistes, estudiants i ciutadans xinesos que viuen als EUA. Les restriccions inclouen regles de viatge semblants a les imposades a la Guerra Freda per als diplomàtics i han forçat diverses agències de notícies estatals xineses a registrar-s'hi com a entitats diplomàtiques. L’administració també estudia la prohibició de viatjar als Estats Units als membres del Partit Comunista i les seves famílies, una mesura que afectaria 270 milions de persones.

Al maig, l'administració Trump va anunciar la prohibició dels viatges als EUA d'estudiants i investigadors de doctorat i estudis superiors que tinguessin relacions amb institucions militars xineses. Alguns funcionaris calculen que comportaria l'expulsió de milers de ciutadans xinesos dels Estats Units. L’administració Trump ha acusat reiteradament la Xina d’intentar robar secrets comercials i militars, cosa que Pequín nega.

Dilluns, el departament de Justícia va anunciar càrrecs de frau de visat contra Song Chen, un investigador visitant de la Universitat de Stanford acusat d'haver dissimulat la seva pertinença activa a l'exèrcit xinès. Al gener, l'FBI va anunciar que buscava un estudiant de la Universitat de Boston, Yanqing Ye, que havia amagat la seva afiliació a l'Exèrcit d'Alliberament quan sol·licitava un visat.

Al desembre, les autoritats nord-americanes van detenir un investigador xinès de cèl·lules canceroses, Zaosong Zheng, a l'aeroport internacional de Boston Logan i el van acusar d'intentar endur-se de contraban a la Xina 21 flascons de recerca biològica robats.

I el departament de Justícia va acusar dimarts dos pirates informàtics xinesos d'haver intentat robar informació sobre la investigació de la vacuna contra el coronavirus.

Wang Wenbin, portaveu del ministeri d'Afers Estrangers de la Xina, ha reclamat als Estats Units que es facin enrere immediatament en la decisió de tancar el consolat a Houston. "En cas contrari, la Xina tindrà reaccions legítimes i necessàries", ha dit, suggerint que Pequín podria com a mínim tancar un dels consolats nord-americans a la Xina. Wang ha dit que la mesura no tenia precedents i era il·legal segons el dret internacional, i l'ha descrit com la més recent d'una sèrie d'agressions.

Cheng Xiaohe, professor associat de l'Escola d'Estudis Internacionals de la Universitat Renmin de Pequín, ha dit que els Estats Units no havien fet mai un pas tan atrevit i que dividís tant des que els dos països van establir relacions diplomàtiques l'1 de gener del 1979. "Si la relació entre la Xina i els Estats Units es continua deteriorant –deia en una entrevista telefònica des de Pequín–, el resultat serà la disminució de les relacions diplomàtiques".

Tancar un consolat és una qüestió diplomàtica seriosa però té precedents en moments de tensió. El 2017 l’administració Trump va ordenar a Rússia que tanqués el seu consolat a San Francisco, juntament amb dos annexos prop de Nova York i Washington, en represàlia per les restriccions russes al nombre de diplomàtics nord-americans a Moscou. Totes aquelles mesures eren derivades de la suposada interferència de Rússia en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016.