Els Estats Units posen límits a l'Agència de la Seguretat

WashingtonLa polèmica llei de vigilància de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA per les sigles en anglès) dels Estats Units ha quedat reformada per impedir que d'ara en endavant sigui el govern qui reculli directament les dades telefòniques de milions de ciutadans, el programa revelat en 2013 per Edward Snowden.

Després de dues setmanes de debat, el Senat dels EUA per fi ha donat suport la matinada de dimecres (hora catalana) el seu consentiment a la llei de reforma coneguda com a 'Llei de Llibertat d'EUA' sense cap tipus d'esmena, que tan sols unes hores després va ser signada pel president Barack Obama i va quedar promulgada.

En un comunicat, la Casa Blanca ha informat de la rúbrica d'Obama, que s'ha afanyat a promulgar la nova llei que esmena certes provisions de la Patriot Act (Llei Patriota), aprovada després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre del 2001, com la recol·lecció massiva de dades telefòniques dels ciutadans.

"L'aplicació d'aquesta legislació enfortirà les garanties de les llibertats civils i proveirà més seguretat al públic en aquests programes", ha indicat el president, que va qualificar d'"innecessari" el temps que la llei ha trigat a ser reformada i d'"inexcusable" que aquesta expirés durant uns dies.

D'aquesta manera, els Estats Units continuaran amb les seves pràctiques de vigilància però no serà el govern qui recopili de manera massiva la informació dels ciutadans, sinó que recaurà en mans de les companyies telefòniques, que en cas de requerir-la per motius de seguretat, es la facilitarà específicament.

Els esculls per a l'aprovació del text els van protagonitzar dos republicans, el líder de la majoria al Senat, Mitch McConnell, i el senador i precandidat presidencial Rand Paul, encara que per raons ben diferents.

Amb una votació de 67 vots a favor i 32 en contra, es va posar fi a dues setmanes de desacords entre dues faccions de l'oposició republicana, malgrat que el text original va ser aprovat de manera aclaparadora i bipartidista a la Cambra de Representants fa catorze dies .

Fins i tot, el president de la Cambra baixa, el republicà John Boehner, i el mateix Obama (demòcrata) van coincidir en donar suport a la reforma de la Llei Patriota" una situació excepcional donada la polarització que hi ha entre el Congrés, controlat pels republicans, i la Casa Blanca, de color demòcrata.