Els Estats Units i l'Iran completen un polèmic intercanvi de presoners
Republicans i dissidents del règim critiquen l'acord, a què s'ha arribat després d'un any de converses amb la intermediació de Qatar
LondresControvertida i complexa operació entre els Estats Units i l'Iran. Els dos països, que no tenen relacions diplomàtiques des del 1980, han intercanviat aquest dilluns presoners amb la intermediació de Qatar. Cinc ciutadans nord-americans, alguns dels quals feia gairebé una dècada que estaven retinguts a l'Iran, han embarcat en un vol a Doha, capital de Qatar, en el marc d'un acord polèmic. Per fer-ho possible, el president dels Estats Units, Joe Biden, va aprovar la setmana passada l'alliberament de 6.000 milions de dòlars (5.623 milions d'euros) de Teheran, congelats a Corea del Sud, a canvi de l'excarceració, que comprometia també a Washington a deixar en llibertat cinc iranians, fins ara presos als EUA. Una vegada l'avió amb els cinc estatunidencs –quatre homes i una dona– han aterrat a Doha, Biden ha assegurat: "Avui, cinc nord-americans innocents empresonats a l'Iran finalment tornen a casa. Siamak Namazi, Morad Tahbaz, Emad Shargi i dos ciutadans que volen mantenir-se en privat aviat es retrobaran amb els seus éssers estimats, després de patir anys d'agonia, incertesa i patiment".
La Casa Blanca va emetre dilluns passat l'exempció que ha permès que avui dos bancs internacionals moguin els fons. Amb tot, només els podrà utilitzar un país tercer –Qatar– per comprar ajuda humanitària –aliments i medicines–, que enviarà a Teheran. L'Iran en cap cas no tindrà accés directe als diners i és Qatar qui ha de verificar que les partides no es destinin, per exemple, a armes o tecnologies que permetin fabricar-les.
Els presoners occidentals també tots amb passaport iranià, han estat tancats en diferents moments del seu segrest al centre penitenciari d'Evin, conegut per les duríssimes condicions en què manté els presoners polítics del país, i on va estar empresonada durant gairebé sis anys la britanicoiraniana Nazanin Zaghari-Ratcliffe, detinguda entre el 2016 i el 2022, quan finalment va poder tornar al Regne Unit. Per la seva banda, els Estats Units posen en llibertat cinc ciutadans iranians empresonats per haver violat les sancions contra el règim de Teheran.
Els cinc ciutadans estatunidencs han arribat a l'aeroport internacional de Doha aquest dilluns a la tarda, acompanyats també de dos familiars i de l'ambaixador suís a l'Iran, segons informa Reuters. Pel que fa als cinc ciutadans iranians, tots han sigut alliberats i dos ja viatgen cap a Teheran, mentre que els altres tres han decidit no retornar a l'Iran, segons han informat fonts oficials dels Estats Units a l'agència britànica.
Morad Tahbaz, de 67 anys, un emprenedor i conservacionista, detingut durant una repressió contra activistes ecologistes el gener de 2018; Siamak Namazi, de 51 anys, cap de planificació estratègica a Crescent Petroleum, amb seu a Dubai, també; i Emad Shargi, de 58 anys, detingut inicialment per la Guàrdia Revolucionària l'abril del 2018, quan treballava per a un fons de capital risc iranià, havien sigut tots condemnats a 10 anys.
Les converses per finalitzar l'acord han tingut lloc a Doha i s'han dut a terme durant aproximadament un període d'un any. Un grup d'intermediació qatarià ha actuat de pont entre una legació iraniana i una altra de nord-americana, mantenint contactes alternatius entre els dos equips negociadors, que mai s'han trobat directament cara a cara, i que mentre eren a Qatar fins i tot s'han allotjat en hotels diferents.
Petroli iranià
Els fons bloquejats provenen, essencialment, de la venda de petroli iranià a Corea del Sud. Fins ara, les sancions internacionals impedien a Teheran accedir-hi, en part també per les dificultats que té el règim dels aiatol·làs de convertir divises. Els 6.000 milions de dòlars han sigut, doncs, enviats a Suïssa per canviar-los en els 5.623 milions d'euros del valor equivalent i després, un cop els diners han tornat a Qatar, els presoners han sigut embarcats en un vol cap a Doha, primera escala del retorn a la llibertat.
Els crítics de l'operació –figures del Partit Republicà, així com dissidents iranians en la diàspora, com ara la periodista i activista Masih Alinejad– indiquen que Washington legitima la diplomàcia iraniana dels segrestos, i ofereix un baló d'oxigen al règim al preu de més de mil milions d'euros per ostatge, fet que convida el règim a detenir encara més ciutadans amb doble passaport. Una forma, apunten els republicans, de patrocinar un estat que finança el terrorisme internacional. Teheran utilitza habitualment el càrrec d'espionatge, amb proves més que dubtoses, per retenir ciutadans amb doble nacionalitat, condició que els aiatol·làs no reconeixen. La Casa Blanca, però, destaca que la quantitat de diners alliberada no pertany als contribuents nord-americans, sinó que són fons originalment iranians.
Aquest dilluns, després de l'intercanvi de presos, els Estats Units han anunciat un nou paquet de sancions contra l'Iran, que inclouen l'expresident Mahmud Ahmadinejad i al ministeri d'Intel·ligència Militar del país. En una entrevista a la CNN, el portaveu de la Casa Blanca, John Kirby, ha indicat que les sancions "estan relacionades amb la detenció injusta de ciutadans estatunidencs a l'Iran".
Repressió reforçada
L'acord s'ha completat pràcticament un any després de la mort a mans de la policia de la moral dels aiatol·làs de la noia de 22 anys Mahsa Amini, acusada de no dur correctament el vel. Les protestes que se'n van derivar van servir d'excusa al règim per desfermar una repressió ferotge, i això ha provocat l'intent de fugida del país de milers de persones, que intenten buscar refugi a Occident. És el cas, per exemple, de Mohammad Rahmatinia, un activista kurd iranià que la setmana passada va ser expulsat d'Espanya, després que la seva petició d'asil polític fos rebutjada per Madrid.
L'acord posa de nou en primer pla el paper rellevant del petit estat de Qatar com a actor internacional, en especial en el món multipolar que s'està obrint pas. Els qatarians –i també els saudites– volen ser considerats els pacificadors de la regió. Qatar, per exemple, ja va exercir un actiu paper en les discussions entre els talibans afganesos i els Estats Units, si bé el resultat final ha sigut més aviat decebedor.