Bin Salman va aprovar la matança de Khashoggi
Un informe dels EUA assenyala directament el príncep hereu saudita, però Joe Biden no el castiga
WashingtonLa Casa Blanca va fer públic divendres un informe de la intel·ligència nord-americana: les conclusions del document eren conegudes, però l’administració Trump va mantenir-lo bloquejat durant un any. L’informe apunta contra el príncep hereu saudita Mohamed bin Salman, a qui responsabilitza directament de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul l’octubre del 2018. S’hi assegura que Bin Salman “va aprovar una operació a Istanbul (Turquia) per capturar o matar el periodista saudita Jamal Khashoggi”. Crític amb el règim de Riad, Khashoggi residia als Estats Units i publicava habitualment al Washington Post. Les seves restes no han estat recuperades.
El document té tot just tres pàgines i és un compendi de la informació de la intel·ligència sobre l’assassinat del periodista. L’acusació es fonamenta en tres punts: en el fet que és Bin Salman qui “pren les decisions al regne”, en l’estreta relació dels encarregats d’executar l’operació a Istanbul amb el príncep -inclosos set membres del seu equip de seguretat personal-, i en el seu “suport a la utilització de mesures violentes per silenciar dissidents a l’estranger”. Donat el “control absolut de la seguretat del regne i de les organitzacions d’intel·ligència” -s’hi pot llegir-, els investigadors asseveren que “és altament improbable que funcionaris saudites haguessin dut a terme una operació d’aquesta naturalesa sense l’autorització del príncep”.
Tot i això, Bin Salman esquiva les sancions de Washington. La dura retòrica de Joe Biden en la campanya electoral que el va portar a la presidència, durant la qual va afirmar que l’Aràbia Saudita era un país “pària” i que, en cas d’arribar a la Casa Blanca, li “faria pagar el preu” per l’assassinat de Jamal Khashoggi, contrasta amb les mesures anunciades ahir després de la publicació del document. Cap d’aquestes mesures afecta de manera directa Mohamed bin Salman, ni està previst que cap ho faci en el futur.
En concret, el secretari d’Estat, Anthony Blinken, va anunciar l’anomenada “prohibició Khashoggi”, una norma a través de la qual els Estats Units aplicaran restriccions de visat a 76 ciutadans saudites “involucrats en amenaces a dissidents a l’estranger”. Per la seva banda, el departament del Tresor va anunciar sancions contra l’equip encarregat de la seguretat de Bin Salman, conegut com la Força d’Intervenció Ràpida, i contra qui va ser el segon de la intel·ligència saudita, Ahmad Hassan Mohamed al-Asiri. Les sancions bloquegen els possibles béns que els afectats puguin tenir en territori nord-americà, així com prohibeix a tercers, tant nord-americans com estrangers que siguin al país, qualsevol tipus de transacció econòmica amb els sancionats.
Les represàlies de l’administració Biden, doncs, no s’allunyen gaire, ni en el fons ni en la forma, de les imposades per la de Trump, que va decretar sancions a 17 individus involucrats en l’assassinat del periodista. Canvien, això sí, les prioritats. La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va anticipar aquesta setmana que s’estava “recalibrant” el tipus de relació entre Washington i Riad. A principis de febrer, els Estats Units van anunciar que deixaven de donar suport a les operacions militars al Iemen de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita. Dijous, Biden i el rei saudita, Salman bin Abdulaziz al-Saud, van parlar per primera vegada per telèfon des que el primer va assumir la presidència.
A la nota publicada per la Casa Blanca sobre la conversa no es fa referència a l’informe tret a la llum ahir, ni al príncep, a qui Biden va excloure de la trucada, però sí que s’assegura que entre els temes tractats hi va haver “la importància que els Estats Units atorga als drets humans universals i a l’estat de dret”.
La proximitat de Trump
L’expresident Donald Trump, que va anar a Riad en el seu primer viatge a l’estranger com a mandatari, va fer prevaler en tot moment la importància de la relació amb l’Aràbia Saudita per sobre de qualsevol acció per penalitzar els seus líders per la mort de Khashoggi. Trump va arribar a fer ús del seu poder de veto per impedir que el Congrés bloquegés, de manera bipartidista, la venda d’armes. A més, el seu gendre i assessor, Jared Kushner, va mantenir una relació pròxima amb Bin Salman, que el 2019, en una entrevista al programa 60 minutes de la CBS, va assegurar: “No hi ha informació clara o evidències que algú pròxim a mi fes alguna cosa”. I va afegir: “Si hi ha algun tipus d’informació que m’acusi, espero que es presenti públicament”. Exactament és el que va succeir ahir a la nit.
La decepció dels grups de defensa dels drets humans era patent ahir a Washington, però la Casa Blanca, segons informaven diversos mitjans nord-americans, sentenciava que no hi ha forma de prohibir l’entrada al país al príncep hereu saudita, ni tampoc de presentar càrrecs sense que això suposi una ruptura de la relació amb un dels països àrabs aliats de Washington.