Els Estats Units abandonen els seus aliats kurds i donen llum verda a la invasió turca del nord de Síria

Una trucada d'Erdogan a Trump desencadena el canvi de política de Washington

Kurds de Síria es manifesten davant un blindat dels EUA contra les amenaces turques diumenge a la ciutat de Ras al Ain.
Cristina Mas
07/10/2019
4 min

BarcelonaLa Casa Blanca ha donat llum verda a una operació militar turca de gran abast al nord de Síria. Els Estats Units retiraran les seves tropes de la zona i abandonaran els que fins ara havien sigut els seus aliats en la lluita contra l’Estat Islàmic: les milícies kurdes. Els kurds de Síria –que enmig del caos en què ha caigut el país després de la revolució contra el règim de Baixar al-Assad han construït una autonomia de facto’– es queden sols davant Turquia, el seu principal enemic.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El gir en la política de Washington, acordat en una trucada que aquest diumenge han mantingut el president nord-americà Donald Trump i el turc Recep Tayyip Erdogan, inclou que Turquia es faci càrrec dels presoners del Daeix [acrònim àrab de l’Estat Islàmic] capturats pels kurds. Erdogan visitarà la Casa Blanca al novembre per acordar els detalls de l’anomenada zona de seguretat, el territori del nord de Síria que reclama per controlar els kurds i per desfer-se de bona part dels milions de refugiats sirians que hi ha a Turquia.

No queda clar fins a quin punt Trump ha consensuat la decisió amb els diplomàtics i assessors militars nord-americans que treballen a Síria. De fet, les discrepàncies sobre aquest tema van ser una de les claus de la destitució de John Bolton, cap de de Seguretat Nacional, que defensava la continuïtat de l’aliança amb els kurds.

“Les milícies kurdes han sigut un aliat imprescindible en la lluita contra l’Estat Islàmic. Ara senzillament són abandonats. ¿Quin missatge llancen els Estats Units a la resta d’aliats i socis a la regió? ¿D’aliats d’un sol ús? No seria estrany que busquin ajuda en altres llocs”, apunta Eduard Soler, analista del CIDOB.

Alts càrrecs del Pentàgon i el departament d’Estat dels EUA han mantingut els últims mesos la presència d’una petita quantitat de tropes nord-americanes al nord de Síria –entre 100 i 150 militars, segons el New York Times, argumentant que cal continuar les operacions contra l’Estat Islàmic i que, a més, els kurds poden ser un contrapès clau per a Washington a la influència de l’Iran i de Rússia –els principals aliats del règim de Baixar al-Assad– sobre el terreny. Aquests soldats es retiraran immediatament per deixar pas a l’operació turca.

Una zona tap al servei de Turquia

A l’agost els Estats Units i Turquia van acordar crear una “zona de seguretat”, de la qual es retirarien les forces nord-americanes i truques. Ankara, membre de l’OTAN, implicada en una guerra sense treva contra els kurds de Turquia, vol acabar amb l’aliança dels Estats Units i les Forces Democràtiques de Síria, les milícies majoritàriament kurdes aliades amb algunes faccions àrabs que operen amb cobertura aèria, suport logístic i militar i assessorament del Pentàgon. “Per a Erdogan és una victòria interna que posa molt difícils les coses al Partit dels Treballadors del Kurdistan [PKK, el partit-milícia dels kurds de Turquia que Ankara considera una organtizació terrorista]”, explica Lurdes Vidal, investigadora de l’Institut Europeu de la Mediterrània. “I també és una victòria en política exterior: Turquia tindrà un ascendent sobre Europa i es consolida com a actor imprescindible”.

El segon objectiu d’Erdogan és desfer-se dels milions de refugiats kurds que acull Turquia. Ja fa mesos que, en el marc de la greu crisi econòmica que pateix Turquia, s’ha desencadenat una onada d’atacs xenòfobs, i que l’executiu d’Erdogan parla dels refugiats amb un llenguatge cada cop més agressiu. Si la zona de seguretat serveix per pressionar més els sirians refugiats a Turquia per “retornar”, la UE, que fa tres anys va acordar amb el president turc un qüestionat pacte perquè contingui els refugiats al seu territori, quedarà més en evidència.

L’anunci s’ha fet en un comunicat emès poc després de les onze de la nit a Washington que explica la trucada telefònica entre els dos presidents i avança que “Turquia aviat engegarà la seva llargament planejada operació al nord de Síria. Les forces armades dels Estats Units no donaran suport ni participaran en l’operació i les forces dels Estats Units, havent derrotat el territori del ‘califat’ de l’Estat Islàmic, ja no seran presents a la zona ”.

La patata calenta dels jihadistes

El comunicat també apunta que Turquia acceptaria fer-se càrrec dels presoners de l’Estat Islàmic capturats en els últims dos anys, després que “el govern dels EUA ha pressionat França, Alemanya i altres països europeus, d’on procedien molts dels combatents de l’Estat Islàmic perquè els repatriessin, però han dit que no els volen”. El problema és que la majoria de presoners jihadistes (entre els quals hi ha també milers de dones i criatures familiars dels combatents) estan en mans de forces kurdes, que ja han amenaçat d’alliberar-los si es queden sense protecció davant la invasió turca.I si acaben en mans de Turquia això donarà a Erdogan un altra arma per pressionar els governs europeus.

El més probable és que l’abandonament de les forces kurdes pels seus aliats nord-americans davant l’amenaça de Turquia obri un nou front en la guerra a Síria, que ja supera els vuit anys i és, de lluny, el conflicte més mortífer del planeta. El gir de Washington aboca els kurds a posar-se en mans del règim de Baixar al-Assad, un dels seus enemics històrics. Al final, com està passant en molts dels conflictes oberts a Europa i el Pròxim Orient, la Rússia de Vladímir Putin surt guanyadora.

stats