Els EUA i diversos aliats activen l'alarma pel risc imminent d'invasió a Ucraïna

Putin parlarà per telèfon amb Biden i Macron aquest dissabte

Soldats de les Forces Armades d'Ucraïna condueixen un vehicle militar durant exercicis a la regió de Kharkiv, a Ucraïna.
11/02/2022
5 min

Brussel·les / WashingtonLes alarmes es disparen a Ucraïna. Les autoritats nord-americanes han donat només 48 hores als seus ciutadans per abandonar Ucraïna, una crida a la qual s'han afegit països com el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud o Noruega. En el cas de la Unió Europea, sempre més prudent, de moment només ha ofert al personal diplomàtic no essencial la possibilitat d'abandonar el país i teletreballar, però ja és un pas més enllà del que fins ara el departament d'Exteriors de la UE que dirigeix Josep Borrell s'havia disposat a donar. "L'anunci és resposta de l'anàlisi dels últims desenvolupaments a Ucraïna", es limiten a aclarir fonts europees.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons les autoritats de Washington, els nord-americans que no abandonin Ucraïna en els dos dies vinents "assumeixen un alt risc" de veure's enmig d'un conflicte militar. "Qui es quedi estarà assumint un risc sense cap garantia que hi haurà una altra oportunitat per marxar", ha dit l'assessor en seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, recordant que no hi ha cap perspectiva per activar un pla militar d'evacuació en cas que l'exèrcit rus envaeixi Ucraïna. "El risc és prou alt i l'amenaça és prou immediata: el moment per sortir és ara", ha sentenciat.

En el cas de la Unió Europea, però, es manté la cautela: "No estem evacuant", diuen fonts europees, que recalquen que els diferents socis de la Unió estan en contacte amb l'OTAN per decidir els següents passos. L'Aliança, però, sempre havia avisat que el risc d'invasió era "real".

Espanya, per exemple, des del ministeri d'Exteriors asseguren que el dispositiu d'evacuació està llest per ser activat, però recorden que la majoria de països europeus i de l'Aliança es mantenen a l'espera. França és qui ostenta la presidència rotatòria de la UE, i després d'haver intentat diverses converses, l'Eliseu ha anunciat també aquest divendres que el president Emmanuel Macron parlarà aquest dissabte mateix amb Putin de nou. No serà l’única trucada que rebrà el Kremlin. Més esperada, de fet, és la trucada que anunciaven des de Washington: Biden i Putin també parlaran aquest dissabte.

"Campanya sagnant i horrorosa"

L'alarma l'ha disparat, doncs, la Casa Blanca, que encara no assegura tenir la certesa d'un atac imminent, però els rumors s'escampen. La televisió pública nord-americana, PBS, ha citat diverses fonts anònimes de Defensa de països occidentals que asseguren que els EUA els han transmès informació que Putin ja ha pres la decisió d'envair Ucraïna i, segons les mateixes fonts, ja s'hauria comunicat als caps militars perquè es dugui a terme la setmana que ve, durant la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern.

Un atac que, segons aquest mitjà, seria "una campanya sagnant i horrorosa", que començaria amb dos dies de bombardejos aeris i atacs electrònics, seguits per una invasió amb l'objectiu d'un canvi de règim. Tot i això, Sullivan ha dit que la notícia "no és precisa": "[Des dels EUA] no estem dient que s'hagi pres una decisió final". No obstant això, la sensació és que des de Washington s'està cuidant i frenant al màxim el moment de donar per fet, en públic i al cent per cent, que Rússia passarà a l'acció, i es deixa encara una escletxa per si el Kremlin decideix recular i retirar les tropes estacionades a la frontera, exigència nord-americana per desescalar la tensió.

La Casa Blanca només ha confirmat que hi ha indicis "creïbles" que, en cas de produir-se l'atac –que podria ser "durant" la setmana vinent–, espera que inclogui un atac aeri i llançament de míssils, i fins i tot un assalt a la capital, Kíev.

Reunió d'urgència

Abans, els EUA havia organitzat una videotrucada amb els principals socis i aliats en el tema ucraïnès (el Canadà, Itàlia, el Regne Unit, Polònia, Alemanya, Romania, la Unió Europea i l'OTAN) per posar en comú les últimes novetats i mantenir la fermesa del front comú davant Rússia. "Occident està més unit del que ho ha estat en els últims anys". Una fortalesa que respondrà amb contundència en cas que Rússia compleixi els pitjors auguris. "Si Rússia continua, el seu poder a llarg termini es veurà disminuït, no augmentat", ha alertat Sullivan, que ha recordat els paquets de sancions que tenen preparats i ha advertit que l'aliança russa amb la Xina no servirà per compensar el cop que rebrà dels aliats occidentals.

Sobre aquesta trucada, la Comissió Europea ha emès un comunicat en què reiteren que Europa es prepara no només per donar suport a Ucraïna, sinó també per garantir que té prou subministrament de gas o d'altres fonts energètiques en cas de crisi. La Unió insisteix, a més, que "totes les opcions estan sobre la taula" pel que fa a sancions, ja sigui en el sector financer, energètic o comercial.

Recomanacions d'evacuació immediata

“Els ciutadans nord-americans haurien de marxar ara”, va dir Biden a la cadena NBC. “No és que estiguem parlant d’una organització terrorista. Estem davant d’un dels exèrcits més grans del món. És una situació molt diferent i les coses podrien embogir ràpidament”, va afegir. Però no es tracta només d’unes declaracions de Biden, sinó que el departament d’Estat dels EUA havia fet la mateixa crida fent referència a un augment de les amenaces d’una acció militar russa. L’avís remarca que els Estats Units “no podran evacuar els ciutadans estatunidencs en cas d’acció militar russa enlloc d’Ucraïna”, i adverteix que el servei regular del consolat, inclosa l’ajuda als ciutadans que intenten sortir del país, es veuria “greument afectat”.

Rússia, que té més de 100.000 tropes prop de la frontera ucraïnesa, nega les acusacions sobre una possible invasió a la república exsoviètica, tot i que refusa una retirada de les forces militars mentre els països occidentals (principalment l'OTAN, encapçalada pels Estats Units) no donin una resposta favorable a les seves "garanties de seguretat", que entre altres coses inclouen un compromís que l'Aliança Atlàntica no s'expandirà.

Ucraïna demana ajuda al mar Negre

Mentrestant, i també aquest divendres Ucraïna ha sol·licitat ajuda internacional i accions conjuntes contra un bloqueig per part de vaixells russos a les rutes del mar Negre, segons ha informat el ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, que ha assegurat que Rússia està aprofitant uns exercicis navals per bloquejar les rutes comercials marítimes. "Hem comunicat al secretari general de l'ONU, a la Unió Europea i als dirigents dels estats amics aquestes accions de la Federació Russa, i hem iniciat consultes amb els països riberencs del mar Negre per emprendre accions conjuntes", ha dit en una roda de premsa.

Aquestes maniobres al mar Negre formen part dels exercicis navals més importants des de la caiguda de la Unió Soviètica, i coincideixen amb les maniobres conjuntes de tropes russes i bielorusses. El comandant en cap de l'Armada russa, Nikolai Yevmenov, va dir a principis de mes que aquestes maniobres, en què participaran més de 140 vaixells i gairebé 10.000 soldats, tindran lloc tant en aigües territorials com internacionals, des del Mediterrani, els mars del Nord i d'Okhotsk fins a l'oceà Pacífic i la part nord-oriental de l'Atlàntic. Davant les crítiques d'Ucraïna, el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va assegurar aquest dijous que totes les maniobres i desplaçaments es fan "en estricta concordança amb el dret marítim".

A última hora de divendres, el Pentàgon ha confirmat que desplegarà 3.000 soldats més a Polònia, que s'afegiran als 1.700 que acaben d'arribar al país europeu. Com en l'enviament anterior, els EUA veuen aquest moviment com una demostració més del compromís amb l'OTAN, i asseguren que en cap cas tenen com a missió combatre a Ucraïna, només servir de "dissuasió".

stats