La justícia britànica deixa Julian Assange un pas més a prop de ser extradit als Estats Units

LondresJulian Assange és molt més a prop dels Estats Units. La Sala d'Apel·lació del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha resolt aquest matí de divendres contra el fundador de Wikileaks, de 50 anys. Assange en fa 11 que viu un calvari judicial al Regne Unit per evitar, primer, una extradició a Suècia que temia que acabés posteriorment als Estats Units, i després una de directa a Washington. Ara, el tribunal ha tombat l'esperança d'Assange de sortir lliure i l'activista per la llibertat d'informació és un pas més a prop d'una presó nord-americana per respondre de presumptes càrrecs d'espionatge i conspiració per divulgar secrets oficials. Si és jutjat als Estats Units, s'enfronta a una pena de fins a 175 anys de presó.

Amb tot, encara hi pot haver un nou intent d'apel·lació per part del seu equip legal davant del Tribunal Suprem del Regne Unit, segons que ha anunciat la seva dona, Stella Moris, mare dels dos fills que té la parella. "Lluitarem. Cada generació té una batalla èpica per lluitar, i aquesta és la nostra. Perquè el Julian representa els fonaments del que significa viure en una societat lliure, del que significa tenir llibertat de premsa, del que significa per als periodistes fer la seva feina sense por de passar la resta de la seva vida en una presó. El Regne Unit empresona periodistes, i empresonant el Julian en nom d'un poder estranger, està prenent una actitud abusiva i venjativa contra els periodistes, d'això es tracta", ha dit, molt emocionada, a les portes del tribunal.

Essencialment, doncs, el procés torna al mateix tribunal del districte de Westminster on el gener passat la jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les –conegut com a Old Bailey–, va denegar l'extradició, en funció de criteris centrats en la salut física i mental d'Assange i el potencial risc de suïcidi si era enviat als Estats Units, una decisió que l'administració nord-americana va recórrer.

El camí exacte de la previsible nova etapa judicial es coneixerà en els pròxims dies. Però molt probablement de nou s'hauran de revisar totes les garanties ofertes pels Estats Units i potser s'haurà d'avaluar l'estat de la salut mental d'Assange.

En principi, i d'acord amb Nick Vamos, excap del departament d'extradicions de la Fiscalia de la Corona, un cop l'esmentada sala del districte de Westminster rebi les garanties que els Estats Units han donat al Tribunal d'Apel·lació, l'extradició hauria de ser pràcticament immediata. Però, com també ha assegurat Vamos en declaracions a la BBC, la defensa legal d'Assange encara té una possibilitat de recórrer amb els arguments que ja va perdre en aquesta primera instància, en relació amb la motivació política dels delictes de què l'acusen els Estats Units i pel que fa als drets invocats per Assange relatius a la llibertat d'expressió i la seva feina periodística a Wikileaks.

Si es permet que Assange i el seu equip legal tirin endavant aquesta nova apel·lació anunciada per Stella Moris, tot el procés judicial encara es podria allargar uns sis mesos. Però si el Tribunal de Westminster decideix que no hi ha espai per a aquest recurs, Vamos ha assegurat que "al gener" Assange es podria trobar camí dels Estats Units. "Amb tot, com dèiem durant el meu temps al servei de la Fiscalia, en un cas d'extradició no es pot dir que tot està dat i beneït fins que el tren d'enlairament de l'avió no s'ha tancat".

El que, de moment, està clar és que Assange no sortirà lliure, tal com desitjava Moris a través de Twitter minuts abans que es fes pública la resolució: "Espero que l'Audiència acabi avui aquesta extradició abusiva i reivindicativa perquè els nostres fills puguin passar les festes de Nadal amb el seu pare."

Darrere d'aquesta persecució hi ha el fet que Assange va exposar les vergonyes i les atrocitats de l'administració nord-americana a les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, entre altres informacions, va revelar, també, 250.000 documents secrets de comunicacions del departament d’Estat amb les seves ambaixades.

A parer dels jutges Burnett i Holroyde, els representants legals de l'administració nord-americana han donat garanties suficients que la vida d'Assange no correrà perill si, finalment, és extradit als Estats Units: “Estem convençuts que, si les garanties haguessin estat davant seu, la jutge [Vanessa Baraitser] hauria respost de manera diferent a la pregunta pertinent". En altres paraules, hauria autoritzat l'extradició.

Els Estats Units havien ofert quatre garanties, inclosa que Assange no seria objecte d'aïllament abans o després del judici ni que tampoc seria empresonat a la presó ADX Florence Supermax, de màxima seguretat, si fos extradit. Els advocats de Washington, a més, també haurien garantit que els EUA permetrien que fos traslladat a Austràlia per complir qualsevol pena de presó a què se'l condemni, amb l'objectiu d'estar més a prop de casa seva. Tanmateix, les autoritats nord-americanes van assegurar que la "suposada" malaltia mental d'Assange "ni tan sols s'acosta" a ser prou greu per evitar que sigui extradit.

Malgrat la resolució de principis de gener favorable a l'australià, Assange ha continuat privat de llibertat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud-est de la capital britànica. La jutge Baraitser va tenir en compte com un factor determinant per mantenir-lo tancat el fet que l'activista compta amb "enormes xarxes de suport en cas de triar tornar a amagar-se", i que Wikileaks va organitzar l'assistència al "vol de Snowden a Rússia".

També va influir en la decisió el fet que el juliol del 2012 Julian Assange va trencar la llibertat condicional de què gaudia, quan el Tribunal Suprem del Regne Unit va determinar que havia de ser extradit a Suècia, on se'l reclamava per respondre d'un presumpte delicte d'abusos sexuals i d'un altre de violació, fets que sempre ha negat i que ja han sigut retirats. Aleshores, Assange es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres durant gairebé set anys, d'on va ser expulsat i finalment detingut l'abril del 2019. Des d'aleshores, a causa de la persecució judicial dels Estats Units, que ha pres Assange com a cap de turc, ha estat empresonat. Els seus partidaris sempre han assegurat que es tracta d'un atac contra la llibertat d'expressió.