Els Estats Units condemnen a cadena perpètua el Chapo
El narcotraficant mexicà ha aprofitat el seu últim torn de paraula per denunciar les injustícies del sistema
BarcelonaJoaquín 'el Chapo' Guzmán passarà el que li resta de vida en una presó de màxima seguretat nord-americana. Acusat per un jurat de fins a onze delictes federals, un jutge de Brooklin, a Nova York, l'ha sentenciat aquest dimecres a cadena perpètua per narcotràfic i, a més, a una pena de trenta anys per haver planejat i ordenat assassinats i haver blanquejat milions de dòlars procedents d'activitats il·legals. La condemna posa fi a la carrera delictiva del narco mexicà, de 62 anys, cap del potent càrtel de Sinaola, a qui una sèrie de Netflix que n'agafa el sobrenom l'ha fet entrar en l'imaginari popular gairebé com un heroi. El magistrat ha qualificat els crims del mexicà d'“abrumadora maldat”.
El Chapo ha volgut aprofitar el seu últim torn de paraula per denunciar que no ha tingut un judici just. "M'han torturat les 24 hores del dia durant 30 mesos", ha afirmat, amb retrets tant al jutge com als membres del jurat que van dictar fa mesos la seva sort amb un veredicte molt dur, que ja feia presagiar que el futur de Guzmán seria, a partir d'ara, viure entre reixes. "Els Estats Units no són millors que altres països corruptes que aquest mateix país no respecta", ha conclòs.
El judici ha sigut llarg, amb desenes de testimonis que han explicat amb molt de detall el funcionament intern d’un càrtel i han pintat un Guzmán que era amo i senyor de la droga i del crim. Un món que coneix des que gairebé era un nen, quan va descobrir que els negocis il·lícits li podien donar l’oportunitat de sortir de la pobresa familiar. Segurament en aquella època no sabia que el narcotràfic li donaria el passaport a la riquesa i l’opulència, com ara tenir una residència a la platja valorada en deu milions de dòlars, avions privats per anar de Mèxic a Macau o organitzar festes inimaginables.
Amb molta sang freda i pocs escrúpols, el Chapo va passar de ser un traficant petit a fer-se fort en el negoci. Amb un soci van crear el seu propi càrtel, una organització que funciona a escala empresarial com un engranatge perfecte: violacions, robatoris, assassinats... Ara els vells socis són dos enemics irreconciliables, tot i que Ismael Zambada García, 'el Mayo', té una cosa que el Chapo ha perdut: la llibertat.
El jutge ha donat per fet que el càrtel de Sinaola va introduir als Estats Units almenys 528 tones de cocaïna, 423 més de marihuana i 200 quilos d’heroïna, unes quantitats que amb tota seguretat són una ínfima part del volum que va gestionar al llarg de trenta anys.
Tot i que el Chapo encara pot apel·lar-hi, el departament de Justícia ja li busca una presó segura, a prova de fugides com les dues que va protagonitzar a Mèxic, abans que fos capturat per última vegada el 2016 i extradit als Estats Units per ser jutjat. Una de les que té més números és l’ADX, a l’estat de Colorado, una instal·lació força moderna que pot presumir del fet que ningú se n'ha escapat des que es va inaugurar el 1994. Guzmán s'hi passarà 23 hores tancat en una cel·la aïllat per evitar que torni a protagonitzar una fugida de pel·lícula.
La lenta caiguda del Chapo va començar el 1993, quan va ser detingut per primer cop i va ser reclòs en una presó mexicana. Es va passar nou anys tancat, fins que va aconseguir fugir-ne. La segona fugida més coneguda va ser el 2015, quan en una cel·la amb càmeres de vigilància va desaparèixer per les canonades del vàter. El gener del 2016 va ser la fi de l’odissea i un any després els Estats Units aconseguien que Mèxic acceptés d'extradir-lo, quan ja era un mite mediàtic: el 2001 ‘Time’ el va incloure entre les cent personalitats més influents de l’any, i el 2012 ‘Forbes’ l’assenyalava com una de les grans fortunes.