Els nord-americans viuran gairebé tres anys menys de mitjana, la pitjor caiguda des del 1920
La pandèmia ha fet baixar l'esperança de vida fins als 76 anys: 79 anys en el cas de les dones i 73 entre els homes
BarcelonaEls estatunidencs que van néixer l'any passat tenen una esperança de vida de 76,1 anys (79,1 les nenes i 73,2 els nens), l'expectativa més baixa des del 1996. Segons els càlculs dels demògrafs, viuran 2,7 anys menys que els nascuts el 2019, la davallada més alarmant de l'esperança de vida en néixer que es produeix al país des del 1920.
A finals d'agost, l'agència de salut pública estatunidenca Centers for Disease Control (CDC) va anunciar un greu declivi en l'expectativa de vida. Des del 2014, la població dels Estats Units solia perdre uns mesos, any rere any. Però amb la pandèmia, el 2020 es va registrar una caiguda d'1,8 anys i les últimes dades, relatives al 2021, han detectat una nova baixada de 0,9 anys.
El càlcul de l'esperança de vida també té en compte les condicions de mortalitat. La pandèmia és una de les principals causes de l'excés de mortalitat als Estats Units, l'únic país desenvolupat que encara no s'ha pogut recuperar demogràficament de les conseqüències del covid-19, que va deixar un milió de morts al país. A més, un altre factor a tenir en compte és la desconfiança generalitzada de la població estatunidenca en les vacunes: fins ara, només dos terços de la població han rebut la pauta completa i només un 30% han rebut la dosi de reforç.
A banda del coronavirus, destaca el delicat estat de salut de la població estatunidenca. Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat al país, un terç de la població pateix obesitat i un 10% diabetis, malalties cardiometabòliques especialment vulnerables al covid. Entre les principals causes de mortalitat entre adults en edat de treballar (entre 25 i 64 anys) s'afegeixen els greus problemes d'addicció a les drogues –sobretot opioides, que van ser receptats massivament entre el 1990 i el 2000– i els suïcidis. Els experts assenyalen que una mala dieta i una falta d'activitat física generalitzades entre tota la població també contribueixen a l'empobriment de l'estat de salut dels estatunidencs.
Una atenció sanitària amb ànim de lucre
El sistema sanitari dels Estats Units no és universal i està basat en el lucre: la ciutadania es veu obligada a contractar una assegurança mèdica amb una oferta de prestacions i cobertures que varia amb cada companyia. Els hospitals exigeixen preus molt elevats per les consultes i intervencions. Encara que és un dels països de l'OCDE que més diners inverteix en el seu sistema sanitari, una tercera part d'aquestes despeses van a parar a l'administració.
Segons l'informe del CDC, les desigualtats econòmiques pel que fa a l'accés a l'atenció sanitària es fan més visibles en les minories. Les taxes de mortalitat han augmentat de manera desproporcionada entre la població hispànica i afroamericana, però els col·lectius més afectats amb diferència són l'indígena americà i l'indígena d'Alaska, que han perdut 6,6 anys d'esperança de vida entre 2019 i 2021.